A l´edat Mitjana s´acostumava saludar la Mare de Déu amb el títol de rosa. Així, un manual medieval francès diu: "Quan la bella rosa Maria comence a florir, l´hivern de les nostres tribulacions s´esvairà i l´estiu de l´eterna alegria, començarà a florir". També les imatges de la Mare de Déu s´adornaven amb roses i se li dedicaven cants, en els quals s´anomenava Maria, jardí de roses, en llatí medieval, Rosarium.

Als convents i monestirs, els monjos i frares i també els laics que no sabien els 150 salms de la Bíblia, acostumaven a substituir-los per Parenostres o Avemaries, mentre meditaven la vida de Jesús i de Maria. Per això al segle IX, a Irlanda, hi havia el costum de fer en un cordell, els nugs per comptar les Avemaries, una pràctica que des d´Irlanda, passà a Europa.

Segons la tradició, va ser el 1208, quan la Mare de Déu se li va aparèixer a Sant Domènec de Guzman, donant-li el rosari i demanant-li que propagara aquesta pregària. Així, el papa Benet XV, escrivia. "Domènec de Guzman va manar als seus fills que, en predicar la Paraula de Déu, es dedicaren a inculcar en els oients el rosari". I els Goigs canten: "Manà vostra Senyoria/ als Frares Predicadors/ que de la vostra Confraria/ foren intituladors; i així ells l´han fundada/ obeint vostre voler/ dignament intitulada/ Verge i Mare del Roser".

Al segle XIII, l´abat cistercenc anglès, Éttienne de Sallai, va escriure unes meditacions sobre els goigs de la Mare de Déu. I al segle XV, els dominics Alain de la Rochelle, a Flandes i Jacobus de Sprenger a Colònia, estructuraren la pregària del rosari tal i com hui la coneixem, estenent aquesta devoció, no només a Alemanya, sinó a diversos països centreeuropeus.

Però va ser el papa Pius Vè qui definí i difongué la pregària del rosari, per commemorar la batalla de Lepant, el 7 d´octubre de 1571, la victòria de la qual, sobre els musulmans, va ser atribuïda a l´ajuda de la Mare de Déu.

El papa Climent IX, el 1716, estengué la festa de la Mare de Déu del Roser a tota l´Església, fixant la seua data el primer diumenge d´octubre. El 1913, en una reforma litúrgica, i per tal de traure les festes de la Mare de Déu i dels sants dels diumenges, es fixà la data del 7 d´octubre com a festa del Roser.

Són moltes les ermites valencianes dedicades al Roser, com a la Vall d´Uixó, Emperador, Almassora, El Palomar, Aiora, Beneixida, Massamagrell, Requena o Ludiente. També la pedania de Castellar te el seu temple dedicat a la Mare de Déu del Roser. Altres viles que celebren aquesta festa (encara que no necessàriament a l´octubre) són Salem i la pedania de les Cases de Bàrcena i la Vilavella.

Que la Mare de Déu del Roser patrona de Llombai i de la Pobla de Vallbona, siga la protecció dels cristians d´aquest poble, i també de Salem, la Vilavella i de les Casses de Bàrcena. I també de tots els devots del rosari que s´aclamen a ella amb devoció, tal i com canten aquets Goigs: "Puix mostreu vostre poder/ fent miracles cada dia/ protegiu Verge Maria/ els Confrares del Roser".