La vida d´aquest sant monjo del segle VI i principis del VII, ha arribat fins a nosaltres gràcies a un tal Jonàs, monjo nascut a Itàlia i que va entrar al monestir columbanià de Bobio. Jonàs va redactar aquest text, aproximadament uns 25 anys després de la mort del sant monjo, i gràcies al testimoni de abat Attal, successor de Sant Columbá.

Columbà va nàixer entre el 540 i el 543 a Irlanda, a l´oest de Leinster. Va començar a viure amb un sant home, Sinneill i després va entrar al monestir de Bangor, amb l´abat Comgall. I així ho canten aquests Goigs antics: "En Irlanda, Isla dels sants,/ lo sigle sisé nasquéreu,/ y del cel gracia rebéreu/ perque fòsseu un dels tants;/ Sant Sinel dels perills grants/ de aquest mon vos resguardá".

Després d´un temps al monestir, quan Columbà tenia 20 anys, va sentir la crida a expatriar-se en una Peregrinatio pro Christo, que era una manera itinerant d´evangelitzar. Per això Columbà deixà Irlanda i desembarcà a la Gàl·lia, establint-se a la Borgonya, on va fundar 3 monestirs, prou a prop l´un dels altres: Annegray, Luxeuil i Fontaine. Va ser el segon d´aquest monestirs, Luxeuil, que va conèixer un ràpid desenrotllament. Allí va ser on Columbà va escriure les seues Regles i el seu Penitencial., de gran severitat: "Sacerdot ple de fervor/ y predicador ardent,/ passar á altre continent/ vos inspirà lo Senyor/ per salut del pecador/ á Fransa se os destiná".

Després de 20 anys en els quals Columbà es mostrà intransigent en allò que feia referència a la moral, va amonestar el rei, per la qual cosa va ser expulsat de la Borgonya, amb la intenció de repatriar-lo al seu país. Però en anar a embarcar-lo a Nantes, Columbà es va escapar, anant-se´n al país del Rhin, on promogué l´entusiasme de la gent, i on suscità nombroses vocacions a la vida monàstica, que foren com el bressol de nous monestirs.

Sant Columbà va anunciar l´Evangeli entre els pagans, en particular a les zones que hui són Alsàcia i Suïssa. Continuant el seu itinerari missioner, Columbà travessà els Alps i entrà a Itàlia, on fundà als Apenins el monestir de Bobbio, on va morir el 615: "A Bobbio després passant,/ un gran monastir fundáreu,/ que santament gobernáreu/ fins al vostre ultim instant;/ ahont al vostre cos sant/ al punt ja culto´s doná".

Columbà ens ha deixat el seu Penitencial, que és una col·lecció de sancions per les faltes que han comès els capellans i també els laics, tot i que al principi i al final, també fa referència als errors dels monjos. També ens deixà la Regla conventual, que es un conjunt de penitències. Pel contrari, la Regla dels Monjos és el seu text més ric, on Columbà fa una exposició de les virtuts monàstiques.

La Regla dels Monjos és com el cor i el nucli de monaquisme columbanià. El text s´inspira en altres autors monàstics, sobretot en Cassià i en Sant Benet. De tota aquesta Regla Columbà va destacar la importància de l´obediència, a la qual consagra el primer capítol d´aquest obra. Columbà presenta Crist com a model d´obediència. També destaca quina és la fi primordial de la seu Regla: aprendre a estimar Déu i els germans. Aquest, i només aquest, és el camí que porta a l´amor, gràcies al desenganxament i a la purificació dels vicis, per així arribar a la pregària contínua.

En les penitències inherents a la vida monàstica, Columbà va mantindre la necessitat de la discreció. També destacava que la virginitat del cos no és era res sense la puresa del cor. Demanava als seus monjos grans mortificacions, sabent que l´amor pot arribar a convertir-les en suaus. El sabor i el gust de la seua Regla subratllava també la humilitat en la que ha de viure el monjo, per tal de trobar dolç el jou del Senyor.

Aquest sant abat, que va ser per al seu temps un pare del monaquisme, va ajudar els monjos en el camí de recerca de Déu a través de la vida fraterna, en la pregària i en la humilitat. Per això li cantem: "Puig de Dèu per la vostra ma/ tants favors al mon dispensa; / Siáu la nostra defensa/ gloriòs abat Columbá".