El 6 de desembre és la festa de Santa Carme Sallés, fundadora de la congregació de Concepcionistes Missioneres de l´Ensenyament.

Carme Sallés i Barangueras, que va nàixer a Vic el 9 d´abril de 1848, va ser la segona dels deu fills que van tindre els esposos Josep Sallés i Vall i Francesca Barangueras i de Planell. Des de menuda, Carme va buscar sempre fer la voluntat de Déu i va viure els primers anys de vida en un ambient cristià, amb un especial amor per la Mare de Déu. Els temps que corrien eren difícils, i per això els seus pares, amb un gran sacrifici, degut a la situació econòmica de la família, li van proporcionar una sòlida formació, i així, quan la família es va traslladar a Manresa, Carme va anar al col·legi de la Companyia de Maria. El 1858, any de les aparicions de Lurdes, amb la seua família, la menuda Carme peregrinà a Montserrat, on als peus de la Mare de Déu, confià la seua vida i els seus projectes a la Verge Morena.

En un temps on la dona passava de filla a esposa, Carme, a que li havien arreglat un casament amb un jove manresà, va rebutjar aquesta possibilitat i ingressà en la congregació de les religioses Adoratrius, per passar després a les Dominiques de l´Anunciata, que havia fundat el P. Francesc Coll. Duran vint-i-dos anys, Carme Sallés es dedicà a l´ensenyament de les filles de les dones treballadores i a Barcelona, fins i tot obrí una escola per a que, en horari nocturn, les dones pogueren estudiar després d´acabar la jornada laboral. Carme Sallés volia augmentar la cultura de les dones, per tal que deixaren de ser únicament mà d´obra barata.

El 1889 començà a buscar què més volia Déu d´ella, i entre finals de 1891 i principis de 1892, tingué diversos problemes. Carme no volia abandonar les Dominiques de l´Anunciata, sinó que el seu desig era obrir una nova branca al si d´aquesta congregació, però li fou denegada aquesta possibilitat. Va ser aleshores quan Carme, juntament amb tres companyes més, Calendària Boleda, Remei Pujol i Emília Horta, obrí un nou camí per fundar les anomenades Concepcionistes de Sant Domènec.

En un viatge a Madrid, i amb el consell del capellà Celestino Pazos, del Cabildo de Samora, Carme confià aquest nou projecte de vida consagrada, a la Mare de Déu. El 15 d´octubre de 1892, festa de Santa Teresa de Jesús, Carme, amb les tres companyes, va arribar a Burgos, on va trobar un gran protector per a l´obra que estava començant. Es tractava de l´arquebisbe d´aquesta diòcesi, Manuel Gómez-Salazar, que el 7 d´octubre d´aquell mateix any aprovà la naixent congregació i autoritzà l´obertura del primer col·legi concepcionista.

El 16 d´abril de 1893, Carme aconseguí l´aprovació diocesana de les Constitucions, i ella va ser nomenada superiora general. Finalment, el 19 de setembre de 1908, les Concepcionistes van rebre el Decret de Lloança, atorgat pel papa Pius Xè. Per millor atendre els col·legis, Carme Sallés va fer que les religioses estudiaren magisteri, piano i francès. El seu objectiu, pel que feia a l´ensenyament, va ser plantejar l´educació com un projecte integral i equilibrat, per així formar les xiques. Va fundar tretze cases de la Immaculada, que era el nom que Carme donà als seus convents i escoles, des de Burgos i Segòvia fins a Pozoblanco, Valdepeñas o Almadén.

Dona d´un gran caràcter i dolcesa, Carme va superar les dificultats que va viure amb una gran fe, per així afavorir, per mitjà de la formació, les xiquetes més pobres. Honesta i responsable en el treball i amant de la justícia, Carme Sallés, que va ser una religiosa amb una gran sensibilitat i tendresa pels més desvalguts, va morir a Madrid el 25 de juliol de 1911, amb seixanta-tres anys d´edat.

El 8 de desembre de 1954, solemnitat de la Immaculada Concepció i any sant, el papa Pius XII aprovà definitivament la congregació de les Concepcionistes Missioneres de l´Ensenyament. Carme Sallés va ser beatificada pel papa Joan Pau II, el 15 de març de 1998 i canonitzada pel papa Benet XVI, el 21 d´octubre de 2012.