Levante-EMV.com »

TEMAS DE ACTUALIDAD

Injúries al Rei o llibertat d´expressió?

 21:33  
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto

ANTONI LLABRÉS I JAVIER MIRA El proppassat tretze de setembre tingué lloc a la cèntrica plaça del Vi de Girona, sota el lema 300 anys d´ocupació, 300 anys combatent l´ocupació espanyola, una concentració de protesta contra la visita oficial del Rei d´Espanya a la ciutat. En finalitzar, dos independentistes, membres de les organitzacions Endavant-OSAN i Maulets, respectivament, amb la cara tapada i després d´haver-la ruixat amb un líquid inflamable, calaren foc amb una torxa a una estructura quadrangular de cartó en forma de columna a la qual estaven adherides i invertides diverses fotografies del Rei amb uniforme militar i una altra del rei i la reina consort.
Per aquests fets els dos joves han estat considerats com a coautors d´un delicte d´injúries greus al rei en l´exercici de les seues funcions o amb motiu o en ocasió d´aquestes de l´article 490.3 del Codi penal, amb la concurrència de l´agreujant de disfressa. Després d´un judici oral celebrat el dia vint de novembre i farcit d´incidents, se´ls ha imposat la pena de quinze mesos de presó -la sanció prevista per aquesta modalitat delictiva pot oscil·lar entre els sis mesos i els dos anys-, tot i que en la mateixa sentència, ateses les circumstàncies concorrents i d´acord amb les possibilitats que ofereix la legislació vigent en la matèria, s´ha substituït la privació de llibertat per una pena de multa de 2.730 euros, a raó de nou-centes qüotes diàries de tres euros.
D´altra banda, el jutge central d´instrucció Fernando Grande-Marlaska ha pres declaració com a imputades a dinou persones més implicades en la nova crema de fotografies produïda en una segona concentració, celebrada el dia vint-i-dos de setembre també a Girona, en suport als dos primers encausats (totes elles en concepte d´autores materials dels fets, llevat del lector del manifest que n´hauria estat considerat inductor), però en el moment d´escriure aquestes línies el Ministeri Fiscal encara no ha decidit si presenta escrit d´acusació sol·licitant l´obertura de judici oral o el sobreseiment de la causa. A aquesta segona concentració, n´han seguides moltes altres arreu dels països de llengua catalana on, sota el lema genèric de Jo també cremo la Corona espanyola, s´han reproduït fets semblants. Si bé en alguns d´aquests casos s´han registrat diverses diligències policials, tendents bàsicament a la identificació dels responsables, de moment no han anat seguides de cap actuació ni judicial ni del ministeri fiscal.
En qualsevol cas, la crema de fotos del rei -ni la de Roura i Stern ni cap altra- no és constitutiva de delicte. És ben evident que la finalitat present en els fets és la de crítica política a la monarquia, formulada tant des de posicions republicanes, en tant que institució, per origen i naturalesa, difícilment compatible amb un sistema democràtic, com independentistes, en la mesura en què, d´acord amb l´article 56 de la Constitució, encarna la unitat de l´Estat espanyol. I si en els casos d´atacs contra l´honor es fa indispensable una interpretació restrictiva de l´objecte de tutela (la via penal hauria de quedar reservada per als supòsits més intolerables), més prim s´haurà de filar encara en un cas com aquest on pot arribar a resultar força complicat diferenciar entre l´honor de la institució (en aquest sentit, no pot defensar-se seriosament que la crema de fotos haja posat en algun moment en perill o lesionat el prestigi o la reputació de la Corona com a tal) i el de la persona física que l´encarna (cas en el qual queden obertes les vies ordinàries que qualsevol ciutadà té a l´abast). No concorre l´animus iniurandi necessari en aquesta classe d´infraccions: en cap cas es busca denigrar, insultar o vilipendiar ni la concreta persona física que cojunturalment puga ser titular de la Corona i per tant cap de l´Estat ni la mateixa institució. El que persegueix la crema és expressar de la manera més efectiva possible un desacord radical amb aquesta realitat. Doncs bé, en una societat mediàtica com la nostra, resulta més impactant la destrucció d´una imatge, en aquest cas mitjançant el foc, que la conferència pronunciada en un ateneu republicà o un casal independentista davant d´una concurrència limitada de persones (i, certament, ningú negarà que la difusió aconseguida ha estat extraordinària). La forma d´expressió, si es vol contundent, però en cap cas violenta per se, no pot condicionar la legitimitat del missatge que es pretén transmetre. En aquest context, cal concloure que les cremes de fotos del rei no constitueixen més que manifestacions de la llibertat d´expressió d´opinions polítiques, exercida de forma absolutament legítima i pacífica, d´acord amb el que preveu l´article 20 de la Constitució.
Aquests fets han coincidit en el temps amb altres casos, també qualificats com a injúries a la Corona. Com bé sap el lector, dos ninotaires de la revista humorística El Jueves han estat condemnats a sengles penes de multa de 3.000 euros, com a autors d´un delicte d´injúries al príncep hereu, de l´article 491.2 del Codi penal (és a dir, en la modalitat d´utilització de la imatge d´un membre de la família reial de qualsevol manera que puga danyar el prestigi de la Corona i, en qualsevol cas, fora de l´exercici de les seues funcions), per una portada on apareix aquell amb la princesa d´Astúries, practicant el coit amb penetració posterior, mentre conversen sobre l´ajut econòmic per naixement anunciat pel president del Govern espanyol (després, per cert, d´una estranya vacil·lació inicial en la qualificació que havia causat perplexitat en cercles jurídics, doncs no resultava fàcil explicar quin exercici de les seues funcions pot apreciar-se en la pràctica de relacions sexuals). Menys ressò han tingut la condemna amb una pena de multa d´un cantant de rap canari fa unes setmanes per una sèrie de comentaris sobre el Rei realitzats en el marc d´un concert, o la citació dels autors d´una vinyeta i un article humorístic apareguts al diari basc Deia on era objecte de sàtira la notícia relativa a la cacera preparada en què hauria intervingut el Rei a la regió russa de Vologda i on hauria abatut un ós mansuet -Mitrofan-, a qui prèviament haurien subministrat una barreja de vodka i mel.
Aquesta coincidència és fàcilment explicable. A la sobreprotecció que l´ordenament vigent atorga al rei i a la família reial, s´hi ha afegit el mal entès excés de zel amb què tant el Ministeri Fiscal com alguns jutges d´instrucció de l´Audiència Nacional exerceixen les seues tasques d´un temps ençà (potser sovint impel·lits per l´ambient mediàtic i polític que ens toca viure). Una sobreactuació, per cert, que ha resultat absolutament contraproduent per a la tutela del bé jurídic protegit. I és que només a partir d´una reacció desproporcionada pot explicar-se l´extraordinària difusió que ha tingut la vinyeta humorística d´una revista amb un nivell de penetració ordinàriament escàs o la reproducció en diferents localitats de les cremes d´imatges del rei amb múltiples formes i variants.
D´altra banda, no es pot perdre de vista l´asimetria existent entre la protecció de l´honor de qualsevol ciutadà i la tutela que la legislació penal dispensa a la família reial. En primer lloc, cal destacar que la penalitat de les injúries al rei les converteix en l´únic cas d´infraccions penals contra l´honor que té assignada una pena de naturalesa privativa de llibertat, que, com ha quedat dit, pot arribar fins als dos anys de presó en el cas de les injúries greus proferides quan el rei es troba en l´exercici de les seues funcions (per a tota la resta de casos -fins i tot, quan es tracte del president del govern espanyol o de presidents de govern autonòmics- es preveu únicament una pena de multa). En segon terme, reben sempre la consideració de delictes i mai de faltes, mentre que en altres casos per merèixer tal qualificació és necessari que les injúries siguen greus. Però és que, a més, en el cas del monarca ens trobem davant d´infraccions penals perseguibles d´ofici, això és, l´acció penal serà exercida per part del ministeri fiscal, a diferència de quan l´ofès és un particular, supòsit en què es dóna al fet naturalesa de delicte només perseguible a instància de part. Per últim, com és sabut, en el cas de les injúries al rei l´òrgan judicial competent per a conèixer dels fets és, ni més ni menys, l´Audiència Nacional (resulta grotesc que els independentistes catalans o els dibuixants d´El Jueves hagen de compartir el banc dels acusats amb els condemnats de l´11-M).
Si, a tot això, hi afegim que ens trobem davant de formulacions típiques no només mancades de la mínima concreció exigible des del punt de vista de la seguretat jurídica, sinó que condueixen a un àmbit d´aplicació incompatible amb el principi d´intervenció mínima que regeix en matèria penal (doncs, a tall d´exemple, s´atorga protecció de forma indeterminada a l´honor de qualsevol ascendent o descendent del rei sense cap tipus de limitació: queden compresos tots els cridats a la successió, siga quina siga la seua posició en l´ordre successori?; és raonable aquesta tutela reforçada fins i tot en el cas de persones que no compleixen cap funció constitucional?), no queda altra opció que decantar-se per la seua desaparició. I, en aquest sentit, cal aplaudir les recents proposicions de llei (una del grup d´ERC, l´altra d´IU-ICV) que propugnen la supressió d´aquestes figures delictives.
* Professors titulars de Dret Penal. Universitat de València

COMPARTIR