Levante-EMV.com »

Il·legalitat i complicitat

 23:14  
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto

ALFONS ESTEVE Fa pocs mesos, el president veneçolà Hugo Chávez va tancar una televisió privada i va ser un motiu d´escàndol internacional, sobretot a l´Estat espanyol, per tal com, es deia, era un atemptat contra la llibertat d´expressió en aquell país. Això mateix ha fet el president valencià, Francisco Camps, i no sembla que haja tingut el mateix vol ni nacional ni internacional dins del mateix Estat que feia ben poc reclamava el dret a expressar-se lliurement a través d´un mitjà de comunicació. Ací tot s´ha quedat més aviat amb la foscor d´un diumenge a la nit. L´argument de Chávez per a clausurar la televisió va ser la caducitat de la llicència administrativa per a emetre. El de Camps, i després de 22 anys, la il·legalitat de les emissions dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) -TV3, C33, 3/24 i K3/300- al País Valencià.
Aquest, el de la il·legalitat, és l´únic argument que han utilitzat per a tancar els repetidors. I aquest dictat de l´aparell propagandístic del PP ha fet tant d´efecte que fins i tot els qui estan contra el tancament i defensen la continuïtat de les emissions el donen per bo, sense parar-se a pensar o a mirar la legislació en què suposadament es basa el Govern del PP per fer-ho. I deixem-ho clar: aquesta il·legalitat és, si més no, discutible.
En l´expedient que ha instruït el Govern valencià s´afirma que les emissions són il·legals, d´acord amb la Llei 1/2006 de la Generalitat Valenciana, del sector audiovisual. Ara bé, aquesta llei va entrar en vigor a la fi de juliol de 2006, mentre que les inspeccions que aporta en l´expedient sancionador el Govern valencià són d´abril de 2006, és a dir, quasi tres mesos abans de l´entrada en vigor de la llei. Ras i curt: primer actuen i després fan la norma. O dit en termes jurídics: vulneració d´un principi bàsic del dret, el principi de la irretroactivitat de les normes.
En segon lloc, el procediment és engegat per un òrgan manifestament incompetent, ja que la Generalitat Valenciana no té competències en matèria de telecomunicacions, d´acord amb la Constitució espanyola. A més, les freqüències o canals a què al·ludeix l´expedient són de titularitat estatal i no han estat assignats en cap cas a la Generalitat Valenciana. De fet, ni el ministre Clos ni el president Camps han aportat cap document que done fe de la cessió. Ans al contrari: hi ha un document del Ministeri d´Indústria on s´afirma que les freqüències per les quals s´emeten els canals de la CCMA al País Valencià són de titularitat exclusiva de l´Estat.
I, per acabar-ho d´arrodonir, els articles de la Llei 1/2006 amb els quals es justifica l´expedient sancionador es troben, en el moment d´iniciar-lo, impugnats per l´Estat per possible inconstitucionalitat i a hores d´ara estan pendents de sentència en el Tribunal Constitucional. És a dir, que si el Tribunal Constitucional es pronuncia en contra del Govern Valencià, la suposada base legal per a fer el tancament de les emissions haurà estat declarada inconstitucional i, per tant, nul·les de ple dret totes les actuacions fetes emparant-se en aquella norma.
Finalment, el Govern valencià desobeeix la Llei general de telecomunicacions (llei estatal), que regula l´espectre radioelèctric i n´atribueix la titularitat a l´Estat, com també la competència per a atorgar el dret d´ús del domini públic radioelèctric i els canals o freqüències, tot això d´acord amb el Pla tècnic nacional de la televisió digital terrestre (TDT). I segons aquest pla, els canals pels quals emeten el canals de la CCMA als País Valencià no han estat assignats a cap comunitat autònoma, cosa que implica que són de titularitat estatal i, per tant, el Govern Valencià no hi té cap competència.
Així doncs, la presumible il·legalitat és, si més no, discutida, i actualment i en el moment de fer el tancament dels repetidors es troba en seu judicial (el Tribunal Constitucional, d´una banda, i el Tribunal Superior de Justícia valencià, d´una altra), pendent de resolució. A més, i davant d´un cas com aquest on el que hi ha en joc és la llibertat d´expressió i el dret a informar-se mitjançant unes cadenes televisives públiques, fer servir l´argument d´una suposada il·legalitat encara resulta més sagnant.
Per tot això, no s´entén que d´entrada i sabent quin és el tarannà del Govern valencià, es done amb tanta facilitat una credibilitat absoluta a les seues actuacions i acusacions. O no són il·legals les emissions de Punt 2 que es fan mitjançant el repetidor de la mateixa serra Perenxisa on justament es troba també el de TV3? O no són il·legals els diversos canals de contingut pornogràfic que es troben a diari en l´espai radioelèctric valencià? O no han funcionat de manera il·legal moltes de les televisions d´empreses i persones afins al PP? Si ens posem a tancar, tanquem-les totes!
El PP fa, massa sovint i des de molt de temps, demagògia amb els seus arguments al País Valencià i a fora. El que sorprèn, però, és que els responsables polítics del Govern de l´Estat i del Govern de Catalunya encara no ho hagen entès, o no ho hagen volgut entendre, i assumesquen els seus arguments, sense ni tan sols intentar rebatre´ls ni per la via política ni per la via jurídica. El Govern espanyol, mitjançant el seu ministre d´Indústria, i els partits que li donen suport, no poden donar-los per bons sense més, perquè els raonaments jurídics no els avalen. Els tics dictatorials del PP i del seu govern, tampoc. No fer res i fer veure que no es pot fer res, els fa còmplices d´aquest govern. O es combat la irracionalitat del Govern valencià o s´hi actua amb complicitat. Però que l´excusa no siga la il·legalitat.
*Advocat i tècnic lingüístic de la Universitat de València.

COMPARTIR