Ahir va fer 10 anys que ens va deixar Francesc Ferrer Pastor, un home bo, un apassionat pel país, un lexicògraf que va ajudar a difondre i a normalitzar la nostra llengua!
Ferrer Pastor va nàixer a la Font d´En Carròs el 1918. Entrà al món de les arts gràfiques amb només onze anys, a la impremta Melià, on cobrava dos quinzets per una jornada de treball de 7 del matí a 9 de la nit.
A la guerra, concretament al front de Castelló, i pel seu interès per la llengua, «observava i anotava les paraules i variants valencianes d´altres comarques, no conegudes per mi», com declarava ell mateix el 4 de febrer de l´any 2000, en la concessió de la medalla de la Universitat de València.
En acabar la guerra, va fer un fitxer «de les paraules que sentia cada dia i que no es trobaven en els vocabularis valencians que havia pogut arreplegar».
El 1941 entrà a treballar al diari Jornada i als diumenges al Levante i més tard a Las Provincias, que en aquell moment dirigia Martí Domínguez Barberà.
Quan el 1948 Carles Salvador va organitzar el primer curs de valencià a LoRat Penat, Ferrer Pastor es va matricular com a alumne, i l´any següent ja va participar com a professor del primer curset que organitzà Lo Rat, per a correctors i periodistes.
Ferrer Pastor va fer el Diccionari de la Rima i el Vocabulari Valencià-Castellà. Col·laborà també amb el món de les falles, pel fet que podia escriure en valencià. El 1966 aparegué el Vocabulari Castellà-Valencià i el 1967 el vocabulari Castellà-Valencià i Valencià-Castellà, que han utilitzat milers i milers de xiquets. El 1985 tragué el Diccionari General, «l´obra lexicogràfica més important del segle XX», tal i com digué el professor Antoni Ferrando.
Va ser membre fundador d´Acció Cultural del País Valencià i del Partit Nacionalista del País Valencià de Francesc Burguera. També fou membre de la Comissió Litúrgica per a la traducció dels textos al valencià, i de la Paraula Cristiana. El 1994 va rebre el Premi del Centenari de la Societat Coral El Micalet. El 4 de febrer de l´any 2000, en rebre la Medalla de la Universitat de València, amb una gran senzillesa, es va qualificar com «un humil treballador». Va participar a la tertúlia dels dilluns (a l´hotel Oltra i a San Patricio) en companyia de mon pare, Ramon Trullenque, Joan Garai, Josep Mª Ruiz o Francesc Burguera entre d´altres. La seua paraula i el seu consell, sempre mesurat i ple de sentit comú, era per a tots els qui l´escoltàvem una lliçó.
En la concessió de la Medalla de la Universitat, el Rector Pedro Ruiz parlà de Ferrer Pastor com «una persona, la vida de la qual ha estat dedicada a deixar-nos a tots, el bé cultural més important que té un poble: la llengua. Ferrer Pastor ens ha regalat paraules». I en el llibre-homenatge que li dedicà la Universitat, el professor Joaquim López Rio, molt encertadament, qualificà a Ferrer Pastor com «un home inquiet, que des de la impremta, des de l´edició s´apropa a la lletra per tal d´acabar convertit en un servidor, en un investigador de la llengua».
El record de Ferrer Pastor als deu anys de la seua mort, ens encoratja a continuar la seua tasca a favor de la normalització de la nostra llengua i de la vertebració del país. El seu treball és present a les escoles, on milers i milers de xiquets utilitzen el vocabulari Ferrer Pastor, com una eina per aprendre valencià.
