Perfil | Francesc Piera
Paco Piera: Murla, l’Horta i el bell ofici del periodisme
Ahir ens va deixar el nostre amic Paco Piera. Els qui el van conéixer saben el que suposa la seua pèrdua. Els qui no, només diré que ha marxat un referent del periodisme valencià, defensor de l’ofici i de la seua terra.

Paco Piera durant la seua etapa de director de Levante TV. / Levante-EMV.
«Sou una banda». Seria l’any 2003 i a la porta del diari Levante-EMV, Paco Piera ens esbroncava a Laura Ballester, Toñi Garcia, Cèsar Garcia i a mi mateixa pel que considerava un deficient seguiment d’uns resultats electorals a l’Horta. Però ens renyia tan malament que no podíem parar de riure. Ni ell ni nosaltres. Aquesta anècdota, tan recordada durant anys en sopars, cafés i encontres, definix molt bé quin tipus de periodista i de cap era Paco. Exigent però alhora sempre dialogant.
Amb una profunda lleialtat al territori i un compromís total amb el periodisme, des que va arribar el 1998 a la secció de l’Horta va ensenyar milers de coses de l’ofici i de la vida a moltes de les persones que passàrem per ahí, però, sense dubte, una de les principals va ser: parla amb tothom i escolta tothom perquè solament ahí tindràs la visió completa de la notícia.
Paco havia començat la seua trajectòria en una comarca que, junt amb la seua Marina Alta, estimava molt: la Safor. Va treballar a molts mitjans locals allà i Gandia per a ell era sempre un lloc important al mapa. Amb tota certesa perquè la seua filla Maria, estava allí.
Però si hi ha una comarca que va marcar gran part de la seua trajectòria professional i personal va ser l’Horta. Es va fer càrrec de l’edició de Levante-EMV el 1998 i sota el seu lideratge vam treballar moltíssims periodistes que ara encara estan al diari i molts altres que han desenvolupat la seua feina en altres llocs. Fer un llistat no tindria sentit, ells i elles ja saben qui són.
Mestre de periodistes i amic total dels seus amics (i quan dic total és que ho donava tot), és impossible entendre la meua trajectòria professional sense Paco. Ell em va ensenyar tot del que sé d’este ofici: des de com seguir un plenari, com preguntar si anava a un succés o quines eren les famílies del PSPV. I això últim sempre ha sigut un repte saber-ho. Em va ensenyar a donar-ho tot, a no tindre por a assumir responsabilitats, a estar sempre predisposada al canvi i oberta a l’aprenentatge i la crítica.
Sempre amb el cigarret a la mà, resolia qualsevol conflicte anant a ‘l’oficina’, com l’anomenava ell, que no era cap altre lloc que el bar que tinguérem més a mà. Un café tombava qualsevol mur entre les persones. I això els seus amics ho saben bé.
Després de l’edició de l’Horta, va arribar l’aventura meravellosa de Levante TV i, de nou, aprenent junts un nou llenguatge comunicatiu. És impossible concentrar en un article una vida, una relació, una estima. Però em quede amb la seua inquietud constant per saber més, per conéixer més, per raonar sense descans i la seua passió per la poesia. Per a mi em quede les vesprades a Murla, les converses sobre llibres, sobre cinema, els dies de la delegació comarcal a Torrent, les festes dels pobles, les llargues nits electorals i milers i milers d’hores periodisme que mai ningú em farà oblidar. Descansa amic, hui et acomiadarem com toca a Gandia. I recorda sempre que ‘venim del nord, venim del sud, de terra endins i de mar enllà’.
- Dieta del agua: Cómo adelgazar varios kilos a la semana y no pasar hambre
- ¿Cómo funcionan el colesterol bueno y el colesterol malo, y cuáles son las cifras que debemos tener?
- Muere el exjugador del Valencia Óscar Rubén Valdez
- Un matrimonio herido en un doble atropello en Mislata
- El agua del barranco del Poyo alcanzó una velocidad de 8 metros por segundo
- El embalse de Arenós. La presa del Alto Mijares
- Detenido, otra vez, el hermano menor de Antonio Anglés en un pase de dos kilos de cocaína en Manises
- Un herido grave al chocar su patinete con una grúa en Cullera