Concretament hui, 19 de juny, es compleixen vuit anys de la seua mort al 2009, però el seu llegat continua ben viu. La fundació a la que dóna el seu nom Vicente Ferrer ja aplega a més de tres milions de persones, a les que ajuda a eixir de la pobreça i ofereix l´esperança d´una vida millor.

Nascut al 1920 a Barcelona, Vicente Ferrer va anar-se´n a l´Índia per a fer realitat el seu desig: ajudar als més desfavorits. I així ho va fer durant la resta de la seua vida. Tant va ser així que al 1969 es va crear la Fundació Vicente Ferrer, que a poc a poc ha anat creixent fins a tenir un equip de quasi 2.400 persones que assoleix 3.148 poblacions i beneficia a tres milions de persones.

El principal focus de treball de la fundació es troba a la comunitat rural de l´Anantapur, on una ampla quantitat de la seua població estaba estigmatitzada com a els «intocables». Aquestos, segons revela Anna Ferrer, la dona de Vicente, als anys sisanta y setanta «caminaven encorbats i amb la mirada baixa per a mostrar submissió. Es tractava de tenir controlada la seua pròpia ombra al caminar. Hi havia que anar amb molta cura amb l´ombra. L´ombra dels pàries no podia creuar-se amb la de ningú. Fins a les escoles, els xiquets intocables eren situats a les últimes files i als cantons. No eren res, no significaven res».

Després de la tasca de la Fundació Vicente Ferrer, prop de 3.000 d´aquestos estudiants, que estaven arraconats abans de la seua creació, ja es beneficien del programa de beques preuniversitàries i universitàries d´aquesta organització solidària.

La fundació va aconseguir per la seua tasca el premi Príncep d´Astúries de la Concòrdia al 1998, la Gran Creu del Mèrit Civil del Ministeri d´Afers Exteriors al 2009 i va ser candidata al Nobel de la Pau al 2010, però per al seu director general, Jordi Folgado Ferrer, el major assoliment de Vicente Ferrer va ser «sentir-se part dels exclosos del sistema».

I és que Vicente Ferrer sempre va considerar la pobreça com el principal problema del segle XXI: «la violació més gran dels Drets Humans», va afirmar. «Estem ací per a paliar el patiment, les injustícies. Aquest és el sentit de les nostres vides, la resposta a què som, per què i per a què estem ací», inferia.

La clau del èxit de la Fundació Vicente Ferrer resideix en la manera en que va abordar l´ajuda humanitària: integrant-se entre els més desfavorits. «Ell sempre deia que, malgrat tot, som una societat solidària i podem millorar si ens comprenem millor», explica Folgado. Segons narra el director general de la fundació, Vicente Ferrer es va integrar de forma natural i molt propera a les comunitats agràries amb l´única finalitat de que abandonaren silenciosament el món de les ombres que els recloïa.

«La seua estratégia va ser la determinació, la cura, l´atenció, la connectivitat, l´empatia i la fraternitat. Tots ells sentiments i conductes pensades per a incorporar a l´altre, tant en les deliberacions com en les acciones personals», valora Folgado. Eixa empremta continua candent a l´Índia gràcies a la seua fundació.