Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Entrevista

Pilar Orenes: "Necessitem que la ciutadania conega la realitat, el poder que té i actue"

Pilar Orenes aposta per una línea d´actuació que passe per l´ajuda humanitària, la ciutadania i la fiscalitat

Pilar Orenes: "Necessitem que la ciutadania conega la realitat, el poder que té i actue"

Després d´un parell d´anys de voluntariat al Perú, Pilar Orenes va orientar la seua vida laboral a la cooperació. Hui és subdirectora general de la Direcció de Persones i Organització d'Oxfam Intermón, on intenta assegurar que l´equip tinga els recursos i ferramentes necessaris per a exercir la seua labor.

P Perú, Espanya, Nicaragua i, de nou, Espanya. La desigualtat ha crescut a nivell global però, on la va sentir més notòria?

R En qualsevol dels països on he estat vaig vore exemples de desigualtat. Ja no és una cosa que siga d´un país, és un aspecte creixent. Per exemple, al Perú vaig conviure amb una forta desigualtat. Cada dia passaves d´estar vivint en una ciutat com a Cusco a tres mil metres d´altura, amb llauradors i llauradores quítxua que vivien en situacions de vida al límit en clau de supervivència per a arribar a Lima i trobar-te amb una ciutat amb grans índexs de desenvolupament. És una desigualtat prou forta.

P En quins països intervé Oxfam Intermón actualment?

R Parlem de 90 països, encara que posem el valor afegit en dos continents: Amèrica Llatina i Àfrica. En este últim és on hi ha un major volum de treball, sobretot a la República Centreafricana i el Txad.

P Quines necessitats heu trobat?

R Són països que estan patint situacions de crisi humanitària bé per conflictes armats o bé per fam. República Centreafricana és un país on milions de persones han hagut d'eixir dels seus llars cap a un camp de refugiats per a assegurar la seua vida. La crisi del llac Txad està promoguda també per una situació de conflicte, per un grup armat com és Boko Haram, que també afecta a Mali.

P Quines van ser les línies d'actuació a Amèrica Llatina?

R Es fan projectes amb agricultors i agricultores i, a vegades, amb xicotets empresaris. Però la línia clau per a nosaltres és la de la ciutadania. És la que crearà un teixit social, que, coneixedor de la seua realitat, s´organitzarà i posarà els problemes sobre la taula per a desenvolupar un activisme que demane respostes als seus reponsables governamentals.

P És una manera d´apostar per l'apoderament?

REste apoderament està present en qualsevol dels nostres projectes. Per exemple: Nicaragua és un país on les dones juguen un rol clau en estos moviments ciutadans. Moltes vegades són les que han sigut capaços de posar una agenda, de crear canvi.

P A més, manteniu botigues de segona mà i de comerç just, com pot este últim millorar les condicions de vida de tot un col·lectiu que sobreviu amb un euro al dia?

R Efectivament el comerç just és un factor més de desenvolupament i cooperació. Parlem de salaris dignes, de preus d'acord amb el cost del producte, parlem d'assegurar una igualtat en el treball entre hòmens i dones... Quan una persona té un salari digne, pot tindre una vida digna.

P En els últims anys haguereu d'ampliar el vostre treball a Espanya a causa de la crisi econòmica. Va ser este context el que va fer que deixares la direcció a Nicaragua?

R Fa uns anys parlàvem del que féiem en els països i el que féiem a Espanya, ara ja no està tot tan separat perquè eixa desigualtat existix també al nostre país: estan passant coses ací que passaven a Amèrica Llatina fa uns anys. L´1 % de la població té la mateixa riquesa que el 99 % restant. Estem centrats en unes polítiques que només beneficien a uns pocs. I qui ha de prendre responsabilitat sobre açò? Moltes vegades són els poders privats, els públics... Però el poder de la ciutadania és immens. Els poders públics prendran una sèrie de decisions en funció del que a la ciutadania li interesse. Necessitem que la ciutadania conega la realitat, el poder que té i actue.

P Quins serán els focus dels pròxims anys?

R Continuarem lluitant en la línia de la desigualtat, però també en la d'acció humanitària. És horrible que 65 milions de persones hagen de fugir de sa casa, a vegades per situacions de conflicte, a vegades per la fam i altres per situacions polítiques. Europa ha viscut molt de prop estos moviments en els últims anys i no hem respost bé a la responsabilitat d'acollida. Per esta raó, els desplaçaments continuarà sent un tema clau en la nostra agenda, igual que va a ser-ho la ciutadania i la fiscalitat.

Compartir el artículo

stats