Arribar a un país nou i integrar-se a la seua societat i al seu sistema comporta una sèrie de dificultats que encara s'incrementen més quan el subjecte en qüestió és una dona. Així ho ha reflexat l'informe Mujeres migrantes como sujetos en el País Valencià: Creando estrategias frente a las violencias, presentat la setmana passada per l'ONG Alianza por la Solidaridad, al qual, en base a un estudi amb 62 dones de les quals el 75 % eren immigrants, es dona a conéixer com la violència del masclisme -tant institucional com laboral i socialment- s'acarnissa encara més contra estes dones.

Esta investigació -realitzada junt a l'estudi de sociologia La Dula- ha aconseguit el relat de les dificultats d'accés a l'ocupament digne, la vivenda, la participació política o l'exclusió sanitària que pateixen les dones immigrants, així com situacions de racisme social i fins i tot violència masclista a les que estan exposades per ser dones, immigrants i racialitzades. Entre altres situacions, algunes d'elles denuncien abusos sexuals, falta de contracte a l'hora de treballar, jornades de 12 hores de treball o sous ínfims.

Entre tots els testimonis alguns, com el d'una dona de 55 anys del Senegal que ja porta 17 a Espanya, mostren la seua por davant les dificultats que provoca la Llei d'Estrangeria per a fer valdre drets bàscis com la sanitat: «Quan estava malalta jo tenia por d'anar al metge perquè em deien que si no tenia papers no podia anar, que quan eixira anava a tindre problemes amb la policia», relata.

Altres parlen de les dificultats per a trobar un treball digne. «Bàsicament he sigut treballadora de la llar, els primers deu anys sense contracte i els últims sis amb contracte. Vaig estar deu anys sense el permís de treball», explica una dona de 44 anys procedent de Colòmbia. I, de vegades, aquesta dificultat s'incrementa amb situacions desagradables: «Vaig trobar un treball amb un senyor de Terol al qual vaig estar tres dies i l'home el que buscava era altres coses, satisfacció o desitjos sexuals i jo doncs li vaig parar los machos», desvetla una altra dona colombiana, de 48 anys.

I el relat pot ser encara més dur, quan algú s'aprofita de la immigració per a literalment esclavitzar una persona: «Vaig arrivar i la meua tia em demanà el NIE i el pasaport per a guardar-lo. Jo no sabia que me l'estava llevant. Ella després em va dir que necessitava els diners perqué havia invertit i tenia moltes pèrdues per mí. Li vaig dir: 'Val, te'l done a poc a poc'. I aleshores em va dir que havia de prostituir-me». La protagonista d'esta història, una dona de Nigèria de 41 anys, porta 18 a Espanya i, per sort, va aconseguir fugir d'una situació a la que estan encadenades milers de dones immigrants al nostre país.

Totes elles són diferents. Les característiques de cada dona immigrant són tantes com dones hi ha, però sí que tenen realitats compartides que fan d'elles un col·lectiu social diferenciat. Per això, i davant la violència que pateixen dia a dia, elles mateixes i l'ONG Alianza por la Solidaridad demanen trencar amb l'imaginari racista i masclista que té la nostra societat respecte a les dones immigrants.