Khademhossein té 19 anys i va anar-se amb 13 d'Afganistan quan, amb l'avanç dels talibans, la seua mare li va fer fugir sol per evitar que ho capturaran com a xiquet soldat. Des d'aleshores, Iran es va convertir en el seu «refugi» i les bosses i les motxilles en una forma de guanyar-se la vida. Durant els tres anys que va residir al país, la costura es va convertir en una vía de supervivència per Khademhossein.

Fa set mesos va arribar a València, però no pot accedir a les ajudes estatals perquè va (mal)viure durant tres anys a França i Suècia, abans que el govern d'aquest últim li amenaçara amb deportar-ho a Afganistan, després d'haver-li denegat l'asil.

Davant el desemparament institucional, València és refugi, una ONG valenciana, intenta donar ara sostre, menjar, assessorament legal i formació a Khademhossein en un dels seus tallers de costura a càrrec de Belén Abad, costurera professional, i en el qual participen altres tres homes que es troben actualment en la tramitació del seu asil.

València és refugi sorgeix a principis de 2018 a causa dels canvis normatius i socials en matèria d'asil i refugi en el context europeu que deixen fora del sistema d'ajudes a les persones que porten més de 2 anys d'estada en territori europeu (abans el màxim era de cinc anys), com li va passar a Khademhossein.

«No hi ha res que els agrade més a ells que sumar, que realitzar les professions que tenien abans de començar els seus malsons», explica Belén, qui assegura que «açí reconecten amb aquell origen, però amb la part que els fa somriure».

El seu primer encàrrec ha sigut el disseny d'unes deu motxilles que posaran el dimarts a la venda a un stand dins del festival de música reggae, el Rototom de Benicàssim.

La tela la va triar Abou Baolu, un marfileny de 28 anys i costurer de professió que va arribar a València fa només dues setmanes, malgrat haver començat la seua ruta migratòria quatre mesos abans (va passar primer per Mauritana i arribà a Motril a bord d'una patera).

L'energia dels colors de la tela i la geometria dels seus dibuixos va ser el que li va inspirar, compta amb ànim Abou. Mentre explica el motiu de la seua elecció, Khademhossein torça el gest. «Aquesta tela no és bona per ficar coses petites, com a claus o pendents, poden eixir-se», assegura.

Els seus tres anys treballant com costurer li delaten. Malgrat la seua curta edat, compta amb un gran criteri. «Ens ha convençut perquè li posem un forro per dins, malgrat ser més costós», explica Belén Abad amb un somriure a la boca.

I és que les aspiracions de Khademhossein van més enllà de cosir bosses i motxilles. «Això és simplement un treball per a mi», recalca, «porte tota la meua vida cosint, vull fer un poc més, vull ser el que faja els dissenys dels objectes que fins ara cosia jo», assegura.

Per complir amb les seues ànsies d'aconseguir nous reptes, l'equip de Belén Abad ha aconseguit pagar-li un curs de tall i confecció que començarà al mes de setembre. «Una gran oportunitat per mi, per créixer davant tot el que he sofrit», agraeix.