24 de septiembre de 2018
24.09.2018

Les morts en el Mediterrani es multipliquen per 15 en tan sols tres anys

Metges Sense Fronteres denuncia a la inauguració fotogràfica «De l'acció a la paraula» que un de cada quatre menors que viu al camp de refugiats de Moria, a Grècia, té idees de suïcidi

23.09.2018 | 21:26
Mila Font, junt amb el pediatra Xavi Casero, l´edil Gloria Tello i Margarita Belinchón, a la inauguració.

«Sembla que la història es repeteix, que no acaba», deia el divendres Mila Font, delegada de Metges Sense Fronteres (MSF) en la Comunitat Valenciana a l'acte de presentació de l'exposició «De l'acció a la paraula». Un recorregut fotogràfic i audiovisual pels més de 45 anys viscuts per l'organització humanitària i que acollirà el Museu de Ciències Naturals de València fins al 13 de gener.

Al panell dedicat a l'any 2015 (quan l'organització humanitària començà a intervenir per posar fora de perill a les persones migrants) recull com la guerra, la violència i la persecució van expulsar a més de 60 milions de persones de la seua llar per arribar a Europa «a un viatge tant o més perillós que el que deixen enrere». El Mediterrani es va convertir aleshores en un cementeri comú en el que es calcula que més de 15.000 persones van morir ofegades des del 2015.

No obstant això i segons van indicar en la inauguració de la mostra, el 2018 s'ha convertit en un any tràgic per a totes aquelles persones que fugen de la destrucció i la fam. Al 2015, una de cada 250 persones va perdre la vida al mar. Només al 2018 ho van fer 1.130 persones. Una de cada disset. que reflecteix una dura realitat: que les morts al Mediterrani s'han multiplicat per 15 en només tres anys. MSF té clar que les actuals polítiques migratòries són les culpables de que aquestes xifres es multipliquen cada any. Per això no dubten a alçar la veu i denunciar, utilitzant el museu municipal com altaveu, que «les polítiques migratòries maten». I ho fan donant veu al sofriment de les persones a les quals assisteixen enfrontant-se al dilema de callar per poder seguir prestant assistència mèdica, o parlar i córrer el risc de ser expulsats del terreny.

«Així ho hem fet des dels anys 70, quan el testimoni es va unir a l'acció mèdica com una eina que completa l'acció humanitària sobre el terreny, aportant dades mèdiques com a testimoni del que ocorre en un conflicte determinat», va relatar Font. I així ho van fer a la guerra de Biafra (Nigèria) a 1967, amb la fam d'Etiòpia (1985), a la guerra encarnissada de «tots contra tots» a Somàlia (1992), al genocidi de Rwanda (1994), a la invasió sèrbia de Bòsnia (1995), als bombardejos contra civils a Txetxènia (1999)... Igual que ho fan ara amb les morts al Mediterrani, a Iemen o Síria.

De fet, en aquests últims dies, les organitzacions humanitàries estan sent testimonis d'una emergència sanitària de salut mental sense precedents: 1.500 persones han arribat durant les dues primeres setmanes de setembre al camp de Moria, on hi ha un aforament de 3.100 persones i al que ja viuen més de 9.000. En estes condicions d'amuntegament, MSF denuncia que han sigut testimonis de com un de cada quatre menors a Moria té idees de suïcidi o ha intentat llevar-se la vida en alguna ocasió. «Una cosa mai vista abans entre menors», recalcava Font. Pel que la delegada de MSF va informar que l'ONG demana el trasllat d'estes persones de Moria a un lloc segur on la seua vida no perille. «És hora de posar fi a un acord inhumà entre Europa i Turquia», lamentà.

El pediatra de MSF Xavi Casero, que va acompanyar a Font en la inauguració (junt amb la directora del museu, Margarita Belinchón, i Glòria Tello, edila de Cultura) va recordar l'última crisi de l'Ébola a 2014 i de la situació que es dóna al Congo, «on en l'últim any han mort més de 300.000 xiquets i xiquetes menors de cinc anys per malalties que podrien evitar-se amb una bona higiene, alimentació i medicaments essencials».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook