Amb una pistola encanonada al seu coll. Així va trobar una xiqueta a José Roviro López, un dels líders de la comunitat de pau de San José de Apartadó (Colòmbia), amb el seu company Germán Graciano la nit del 29 de desembre de l'any passat. Només la ràpida actuació de la resta de membres de la comunitat -que aturaren els agressors- va impedir que ells dos se sumaren a la llista de més de 300 líders socials que han sigut assassinats a Colòmbia -segons el Instituto de Estudios para el Desarrollo y la Paz (Indepaz)-, des de la firma dels acords de pau de l'Havana al novembre del 2016. José Roviro López ha estat ara uns dies a València amb un altre company, Levis Johanis Flórez, per explicar a diverses ONG, la Universitat de València i a alguns responsables polítics quina és la difícil situació que viuen ara els camperols de Colòmbia que tracten de sobreviure a dècades d'un conflicte bèl·lic que, malgrat les diferents negociacions, pareix enquistat.
José Roviro López i Levis Johanis Flórez formen part de la comunitat de pau de San José de Apartadó, el nord del país. En un territori que es troba en el si del conflicte, al voltant de mil veïns van organitzar l'any 1997 esta entitat amb el recolzament de l'associació Justicia y Paz, l'Església Catòlica i altres organismes. «Patiem agressions per part de les FARC d'un costat i de l'exèrcit d'un altre. Fins 6.000 persones van ser desplaçades pel conflicte. Així que vam iniciar esta idea per a dir que nosaltres som neutrals, que només volem viure en pau», expliquen els activistes socials.
Al seu inici, esta comunitat de pau va aglutinar al voltant de 1.000 persones de los 5.500 que habiten la zona. Però eixa declaració no els va fer al marge de la guerra, sinò que totalmente al contrari: es van convertir en punt de mira dels dos bàndols, que no confiaven en la seua neutralitat. A dia de hui resten unes 600 persones al grup. «Més de 300 membres han sigut assassinats. Al voltant d'un 20 % per part de la guerrilla i el 80 % per paramilitars», assenyalen. «Durant tot este temps hi ha hagut massacres -com la que va acabar amb la vida de tres xiquets i cinc adults al 2005- i judicialitzacions de membres de la comunitat per no col·laborar directament amb l'exèrcit», denuncien al mateix temps que acusen a l'Estat d'estimagtitzar-los. «Molta gent ha mort només per tractar d'eixir a comprar roba o aliments», es queixen afligits.
La situació va a a pitjor
Però ha canviat la situació després dels acords de pau de l'Havana? Segons el relat de López i Flórez tot indica què la cojuntura, fins i tot, ha empitjorat. «Estem a una situació molt difícil per la comunitat i els camperols. Un dels punts dels acords de l'Havana era desmantellar el paramilitarisme, però ara estan encara més actius», denuncia Flórez. De fet, ja s'acumulen més de 300 morts de líders socials en dos anys, i les xifres s'incrementen amb més velocitat als últims mesos. «Els paramilitars continuen ací. Nosaltres els veiem i sabem que són ells. Obliguen a les famílies a que hi haja un paramilitar a cada vereda -nucli de població- per controlar el territori. Fan pagar uns diners als camperols si tenen terrenys o camps, i si no paguen els fan fugir per por», lamenta Flórez. «I darrere d'ells estan algunes grans empreses, que volen els terrenys per buscar petroli, carbó... o privatitzar l'aigua... Ells proposen al propietari que venda la terra, i si este no ho fa, el maten; i la vídua, per por, sí que ho fa», relaten.
José Roviro López, un any després de patir aquell intent d'atemptat, ja no ix al carrer a soles. Té por per la seua vida. Malgrat això, continua treballant a la comunitat de pau: «No volem res de l'Estat. Només volem que ens deixen ser camperols lliures i en pau. El Govern ha de fer alguna cosa contra este grup il·legal».
