«Colòmbia és un Estat Social de Dret. La Constitució afirma que la vida és inviolable, però desgraciadament el govern del meu país no ens defensa. La majoria dels crims de lesa humanitat queden impunes. Tenim l'exemple dels quals nosaltres denominem «falsos positius», assassinats de civils innocents per part de l'exèrcit o la policia fent-los passar com a guerrillers morts en combat», afirma Claudia Jimena Pai, líder de la Unitat Indígena del Poble Awá i defensora de Drets Humans a Colòmbia.
2018 no va ser un bon any per a la defensa dels Drets Humans: 321 persones que vetlen per la protecció d'aquests drets fonamentals van perdre la vida no més pel fet d'enfrontar-se a dictadures, empreses extractives i mineres, organitzacions criminals o col·lectius armats.
Claudia Jimena Pai va assistir a la Jornades «València pels Drets Humans. La protecció dels persones defensors» celebrades recentment i assenyala que «hi ha molta gent amenaçada a Colòmbia, els líders que defensa els Drets Humans, els joves, les dones... La dona és el botí de guerra per als grups il·legals que ens intenten reclutar per a les seues finalitats».
La responsable de la Conselleria de dona i Família de la Unitat Indígena del Poble Awá reivindica «uns drets que són fonamentals en la nostra constitució de Colòmbia. Em dedique a visibilitzar els casos d'abusos que es donen al meu país, com per exemple les xiques que són reclutades per força per grups armats il·legals. Els líders que defensen els Drets Humans es veuen atacats a Colòmbia. Fa uns dies van assassinar a un company per exercir la seua funció».
«És un treball molt important»
La representant del poble awà remarca les dificultats de la seua lluita. «Ens oposem a les polítiques capitalistes, els models econòmics i socials que pretenen imposar a Colòmbia als pobles indígenes, als afro i als llauradors. El treball dels defensors i defensores dels Drets Humans és de vital importància».
La defensora de Drets Humans denúncia el maltractament al qual estan sotmesa la població indígena. «Quan va finalitzar el procés de pau a Colòmbia, pensàvem que s'anaven a salvar els principis culturals i els valors dels pobles indígenes, però lamentablement no ha sigut així i es continuen vulnerant els drets humanitaris. Alguns d'estos pobles han sigut obligats a anar-se a les grans ciutats i això és un drama perquè no tenen mitjans per a poder viure i pateixen un desarrelament econòmic i cultural perquè només parlen la seua llengua nativa», asevera l'activista colombiana.
