L'horror de la fugida. L'abandó de la llar. L'enyorança. El perill del viatge. La por. La pèrdua. L'horror. La incertesa. L'esperança. L'anhel de mantindre's amb vida. La voluntat de deixar constància de la pròpia existència€ Els missatges escrits per les persones migrants en les parets dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) es converteixen en un irresistible material artístic gràcies a «À tous les clandestins», un projecte documental elaborat per Mª Jesús González i Patricia Gómez. Aquesta instal·lació, que combina fotografia i textos, podrà vore's en la plaça de l'Ajuntament i forma part del Festival 10 Sentits, la trobada amb les arts vives que se celebra a València durant el mes de maig. Nascut en 2011, aquesta gran celebració de la creativitat conscienciada - que compta amb Caixa Popular com a patrocinador principal- aposta pel compromís social i en cada nou lliurament aborda una temàtica diferent.
En aquesta huitena edició, el lema és «Bèsties», per la qual cosa les diferents propostes oferides reflexionen sobre el concepte de violència en la nostra societat, d'aqueixes pulsions agressives que habiten en l'ànima humana, d'eixos baixos instints que ens pertorben i ens captiven a parts iguals.
A més, les impulsores d'«À tous les clandestins» realitzaran un col·loqui el dimarts 7 de maig a les Naus. Durant la xarrada, amb accés lliure fins a completar l'aforament, Mª Jesús González i Patricia Gómez conversaran amb els assistents sobre art, cinema i migració. Mitjançant la instal·lació que porten a València, les dues creadores busquen abordar el fenomen contemporani de les migracions enfocant-se en la ruta que parteix des de les costes occidentals africanes a Canàries, una de les més significatives i intenses dels últims anys.
Aquesta travessia en l'actualitat es troba pràcticament desactivada, però les petjades de les persones migrants que les van recórrer romanen en els testimoniatges escrits que moltes d'elles van deixar sobre les parets dels CIEs on van romandre retingudes. L'objectiu d'aquesta peça resideix a rescatar i documentar el testimoniatge escrit que els homes i dones en trànsit van anar deixant al seu pas i actuar així com homenatge a la seua memòria.
Fotografies i textos
Així, mitjançant marquesines situades al voltant de la plaça de l'Ajuntament, la instal·lació mostra una selecció de fotografies i textos traduïts que formen part del projecte «À tous les clandestins». Mentre que les imatges documenten diferents punts de la ruta d'immigració entre Mauritània i Canàries, els textos recullen els testimoniatges escrits sobre les parets del CIE El Matorral de Fuerteventura. Les peces exhibides a València formen part d'un arxiu total de 640 fotografies que mostren dibuixos, poesies, missatges amb dates, noms€Es tracta de textos en àrab, wolof, anglés o francés que han sigut traduïts al castellà per Mohssine Rezgaoui i Khalid Chaoui. Com apunten González i Gómez, aquests missatges fan referència especialment «a l'experiència del viatge». A més, en el centre de la plaça hi haurà plans perquè el públic puga recórrer la instal·lació, informant sobre la localització dels cartells i sobre el contingut del projecte.
Respecte als espais que protagonitzen la instal·lació, el Centre de Detenció de Migrants de Nouadhibou (Mauritània), que prèviament havia sigut una escola, va ser creat en 2006 pel govern espanyol, com a part de les mesures de la política de control de fronteres per a impedir les potencials eixides cap a Canàries.
Aquest centre, en l'actualitat depén de la Direcció Regional de Seguretat del Ministeri de l'Interior Maurità, no alberga cap migrant i es troba tancat baix custòdia policial. Quant al CIE El Matorral, de Fuerteventura, va ser creat en 2003 i està situat en una antiga caserna de la Legió. És la major instal·lació d'aquest tipus a Espanya i un dels de major dimensió de la Unió Europea.
Segons assenyalen les responsables de la peça, «conservava un gran nombre de testimoniatges escrits sobre les parets de les cel·les». No en va, si existeix un quasi tan fort com el de sobreviure, és el de deixar constància del nostre pas per la vida. Viure per a explicar-ho, explicar-ho per a transcendir als vaivens del temps, per a resistir en la memòria col·lectiva.
