Gala López és una infermera valenciana que va participar en els equips que l'ONGD Médicos sin Fronteras va desplaçar a Moçambic per ajudar a la reconstrucció d'un país devastat pels dos ciclons que va patir en menys d'un mes.
P Com valora la seua experiència a Moçambic?
R Va ser una intervenció molt bona perquè va ser bastant ràpida i eficaç. L'endemà que el cicló arribara a terra, els equips ja estaven arribant els primers equips de Médicos sin Fronteras. Jo vaig arribar el 25 de març quan l'equip ja havia fet les anàlisis de les necessitats. Era un contingent mèdic complet amb infermers i metges. De seguida comencem a realitzar activitats principals, que són actuacions dissenyades pels coordinadors de l'equip després de valorar les necessitats després del succeït. Muntàrem diversos centres de tractament del còlera en les localitats en les quals hi havia més casos. Amb un helicòpter es va poder saber les persones que estaven aïllades i on es localitzaven les inundacions per a intentar accedir a les poblacions afectades i com fer-ho. També es van repartir kits sanitaris, que incloïen mantes i clor per a potabilitzar l'aigua, i es van muntar clíniques mòbils i van reconstruir centres mèdics. Una altra tasca molt important va ser la d'educar a la població ja que va haver-hi un brot molt gran de còlera i era necessari explicar a la població les mesures d'higiene perquè no s'estenguera la malaltia. Finalment va ser necessari ajudar psicològicament a molta gent que havia perdut les seues cases, familiars, cultius, etc.
P En què consistia el seu treball?
R Jo soc infermera i em vaig quedar encarregada dels centres de prevalença de còlera. Em vaig dedicar a entrenar a uns 50 infermers locals que mai havien tingut contacte amb el còlera o no sabien com tractar-lo. Després vaig participar en el repartiment de kits mèdics i sanitaris i vaig treballar en les clíniques mòbils.
P Quina imatge se li ha quedat gravada en la retina?
R Més que una imatge m'ha deixat preocupada l'alt índex de VIH i de malnutrició que hi ha a Moçambic. Diverses ONGD ja fa temps que treballen en el tema de la sida. Un pacient amb còlera i amb sida és molt preocupant, i més si veus un cas d'un xiquet de cinc anys. És impactant.
P Aquestes experiències marquen, encara que no és la seua primera intervenció en una catàstrofe....
R No, porte quasi 4 anys treballant amb Médicos sin Fronteras i és la meua segona intervenció en temes de còlera. Clar que marquen perquè et permeten veure un altre nivell d'infermeria. He treballat a Espanya i a Anglaterra i veus un altre tipus de pacients i de situacions. I no té res a veure amb el que veig ací. Però em sent molt afortunada, crec que tinc uns dels millors treballs del món que és poder ajudar la gent que el necessita. A més, la cultura africana em dona molta energia positiva, veus gent que somriu malgrat totes les dificultats que tenen.
P Ha de ser un xoc emocional aterrar a València després de deixar arrere tantes històries impactants, no?
R Ho vaig tindre les primeres vegades després de tornar Àfrica. Jo vaig començar amb 24 anys, ara tinc 31, i he aprés a acceptar que són dos mons diferents. Ací tenim uns problemes que són diferents als dels països d'Àfrica i, sobretot, una forma de diferent d'afrontar-los. I continue treballant en aquests temes és perquè soc capaç d'equlibrar i diferenciar la meua vida quan estic ací i estic a Àfrica.
P Com els reben en aquests països als quals ajuden?
R Depén del context de l'ajuda i de com senten la necessitat. Quan es tracta d'un conflicte armat és diferent a una ajuda a un país que ha patit una catàstrofe natural o humana. En aquest últim cas la gent s'adona que té una necessitat i el seu país no pot solucionar-la, en aquest cas et reben amb els braços oberts i et brinden suport i et donen el que no tenen.
P Com està Moçambic després del pas dels dos ciclons?
R El país ara mateix està bastant afectat, perquè, malgrat tot l'esforç que estem fent les organitzacions, els ciclons han destruït molts habitatges. L'Idai, el primer, va destruir més de 239.000 cases i més de 70.000 hectàrees de cultiu. La població sap que l'afectarà la pròxima recol·lecta perquè, al cap i a la fi, viuen d'això. I el mateix passa amb les cases. I els que han perdut familiars tenen un gran estrés, la qual cosa obri també una intervenció psicològica de calibre. Moçambic, probablement ha superat el tema sanitari i les malalties més agudes com el còlera, però s'haurà d'enfrontar a problemes greus com la malnutrició.
P L'aigua salva vides, però també les destrueix. Vaja paradoxa...
R Tot el desequilibri és dolent, a tots els nivells, ja siga aigua, com en aquest cas, o per altres factors.
P Aquest tipus de catàstrofes, en part es poden també atribuir a la mà de l'home i no solament a la naturalesa?
R Jo crec que sí. Tots hem de ser conscients que tot el que fem en matèria de medi ambient repercuteix en la naturalesa i produeix un impacte. Això no és com l'efecte papallona. A nivell polític no sempre podem fer alguna cosa, però a nivell ciutadà tenim la capacitat de canviar les coses. El 99% dels ingressos de Médicos sin Fronteras prové de donacions particulars i tot el que fem en l'ONGD és gràcies a l'esforç particular de la gent. Hi ha moltes maneres de contribuir a fer un món millor.
