15 de julio de 2019
15.07.2019

La vida sahrauí amb els ulls d'Atu

Un documental relata la vida als campaments de Tindouf a través de la mirada d'una xiqueta que ve cada estiu a València amb una família d'acollida - La pel·lícula està produïda pel documentalista valencià Alberto Pla

15.07.2019 | 04:15
La vida sahrauí amb els ulls d'Atu

La ONGD MOSSolidaria presenta hui 15 d'agost, a Ruzafa Studio, «Atu, la cara visible de un pueblo olvidado», la última producció d'Alberto Pla, el fotògraf i documentalista valencià. Es tracta d'una película documental sobre la vida als campaments de refugiats sahrauís des del punt de vista d'Atu, una xiqueta que últims anys viaja a València per a estar amb una família d'acollida.

Els cinc campaments a Tindouf (Algèria) allotgen, des de fa més de quatre dècades, a quasi 200.000 persones, que viuen en condicions de pobresa i vulnerabilitat. Aquests campaments es troben a una zona amb condicions climàtiques molt adverses, com a temperatures extremes, forts vents sovint acompanyats de pluges torrencials, i moviments de dunes. Aquesta excolònia espanyola és l'únic territori no descolonitzat d'Àfrica. De fet, és un dels 17 territoris no autònoms baix supervisió de el Comité Especial de Descolonització de la Organització de les Nacions Unides.

El documental compta amb la col·laboració de Mari Olcina, fundadora de MOSSolidaria i que porta cinc anys treballant per a millorar la nutrició de la població sahrauí. La pel·lícula narra la història d'Atu, una xiqueta, que cada estiu viatja a Espanya dins del projecte «Vacaciones en Paz» i reflecteix la manera de sobreviure i de resistir del poble sahrauí en l'exili.

El documental dóna veu a un poble, el sahrauí, que manté l'esperança de tornar a la seua terraté i té com a protagonistes a sahrauís, la xiqueta Atu i la seua família d'origen, representants de la Media Luna Roja o del Programa Mundial d'Aliments, i també valencianes com la pròpia Mari Olcina o l'exregidora de Cooperació de l'Ajuntament de València, Neus Fábregas, entre d'altres. Tots parlen de les necessitats, manques, aspiracions i somnis d'aquest poble que Espanya va abandonar a la seua sort fa més de 40 anys.

Olcina, que viatja cada any a aquests camps junt diversos estudiants de nutrició, afirma que l'escassetat d'aliments és un dels problemes que pateix la població. «Entre les principals manques del poble sahrauí està la nutrició. Em sembla que és tan bàsic comptar amb aliments suficients i variats i no tenen ni un ni l'altre. Viuen absolutament de l'ajuda humanitària i, tristament, els donem el que no volem», assenyala.
Mare d'acollida

La cooperant és mare d'acollida d'Atu durant els mesos d'estiu. «Quan ve Atu els primers dies sent molta emoció. Es va fent major i podem parlar i raonar de les nostres diferències culturals, la defensem amb criteris propis. A més, m'ajuda molt a casa i ho fa sense que jo li ho demane perquè està acostumada a ajudar també a la seua casa». Olcina reconeix la dificultat per a que els menors ixquen dels campaments, encara que siga per uns mesos. «No és fàcil per a un menor d'uns 9 anys allunyar-se de la seua família i d'una terra de la qual mai ha eixi», explica.
«Vacaciones en paz» és un programa que fa possible que durant dos mesos, milers de xiquets i xiquetes sahrauís dels campaments de refugiats de Tinduf siguen acollits temporalment per famílies espanyoles cada estiu. Al mateix temps i gràcies a «Vacaciones en Paz» milers de persones han visitat al llarg de tots aquests anys la zona vivint en primera persona la realitat d'aquest poble.

La dietista valenciana valora molt positivament aquest programa. «Vacaciones en Paz és un projecte que em sembla immens. Es necessita una generositat i un donar-se als altres ací envers un xiquet d'allí. Traus als xiquets del seu ambient que és bastant dur i els dones una facilitat de vida durant dos mesos perquè puguen riure, jugar, alimentar-se, menjar fruita, gelats, es a dir viure com qualsevol altre xiquet viu un estiu. I em sembla necessari tant per a la seua salut, perquè reben atenció mèdica, com per a la seua experiència de vida. És un projecte magnífic on les famílies es responsabilitzen de tindre un fill més».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook