La cooperació valenciana arriba a Tunísia. L'ONGD Assemblea de Cooperació per la Pau del País Valencià (ACPP-PV) està executant, amb el finançament de la Direcció General de Cooperació i Solidaritat de la Generalitat Valenciana, el programa «Dignificant el treball de la cura», dirigit a la dones que exerceixen treballs domèstics al país africà.

La iniciativa persegueix tres objectius: fer visible la contínua vulneració de drets de les dones que treballen en eixe sector, crear una estructura sindical que permeta defensar els drets de les treballadores domèstiques i, finalment, crear una cooperativa de dones que treballen a la llar que ajude la professionalització del col·lectiu.

La coordinadora del Magrib de l'Assemblea de Cooperació per la Pau, Anna Rispa, afirma que el projecte «pretén millorar les condicions de vida d'aquest col·lectiu. Treballem en tres dimensions: una d'incidència més política amb tres organitzacions del país, dos de caràcter feminista i una altra sindical, incidir en la regularització del treball domèstic a Tunísia i la ratificació del Conveni 189 de l'Organització Internacional deI Treball (OIT) sobre la matèria i la creació d'un comité des de l'estructura Unió General Tunisiana del Treball (UGTT) per a atendre les necessitats d'aquestes dones»

El text legal de l'OIT va ser ratificat per 25 estats. Va ser elaborat al juny de 2011 i pretén establir les bases normatives perque els països milloren en les seues regulacions internes les condicions de treball de les milers de persones que es dediquen laboralment al treball domèstic.

Entre els drets que reconeix el Conveni figuren la llibertat d'associació i la llibertat sindical, el reconeixement efectiu del dret de negociació col·lectiva, i una protecció efectiva contra tota forma d'abús, assetjament i violència.

Les dones que treballen en el sector domèstic es troben en una situació de desemparament, sense pràcticament dret. «Aquest és el tema, que les dones d'aquest sector tenen uns drets en precari, que no són visibles i no estan regularitzats. Representa el 70% del treball informal tunisià. Aquestes treballadores solen començar des de molt xicotetes, són molt pobres i les seues famílies les entreguen a altres més poderoses des que tenen 12, 14 anys i, en molts casos, quan tan sols tenen 9 anys. No solament se'ls vulneren drets com el de l'educació i econòmics, sinó també pateixen la violència psicològica», assegura la representant de l'Assemblea de Cooperació per la Pau.

Tràfic de dones

La situació encara empitjora més amb la irrupció en escena de les màfies, que exploten laboralement a les dones. L'enduriment, en els últims mesos, de les polítiques frontereres al Marroc i Líbia, ha provocat que la migració del continent africà es dirigisca cap a Tunísia, tant per a establir-se al país, com per a utilitzar-lo de plataforma per a arribar a Europa. Les màfies de tràfics de persones aprofiten aquesta situació i utilitzen a les dones provinent d'altres països, de Costa d'Ivori i el Senegal entre altres, com a treballadores domèstiques, a les quals se'ls lleva la documentació per a evitar que fugen mentre que són explotades durant llargues jornades de treball i sense rebre un salari, perquè aquest s'entrega a l'intermediari entre el país d'origen i Tunísia. «La dona arriba des del seu país d'origen amb un intermediari que li garantitza un treball i després s'adona que és una mentida i pateix una explotació laboral» finalitza la portaveu de l'ONGD.