Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Entrevista

José Ramón Balaguer: "Al xicotet agricultor no li arriba el creixement de l'economia de Guatemala"

Membre del Grup de Cooperació de Caixa Popular. Una expedició de cooperants de l'entitat financera valenciana viatja a Guatemala. Durant la primera quinzena d'agost estarà a Quetzaltenango donant suport a la Unió d'Agricultors Minifundistes de Guatemala (UAM), en un projecte de l'ONGD Pau i Solidaritat.

José Ramón Balaguer: "Al xicotet agricultor no li arriba el creixement de l'economia de Guatemala"

P En què consisteix el projecte?

R Pau i Solidaritat, ONG valenciana amb la qual treballem des de fa anys, i la seua contrapart a Guatemala Unión de Agricultores Minifundistas (UAM) estan desenvolupant un projecte per a donar suport a associacions de xicotets agricultors indígenes de l'altiplà guatemalenc que viuen en condicions molt dures. El projecte consisteix a arreglar les seues cases (per tal que puguen viure en condicions higièniques dignes) i proporcionar-los un paquet bàsic de llavors i animals i la formació necessària (agropecuària, tècnica, organitzativa, de gènere, etc.) perquè puguen menjar i generar excedents per a poder vendre'ls i ser autosuficients.

P Quines feines van a desenvolupar?

R Nosaltres concretament reforçarem la llavor de la UAM mitjançant tallers de costos, de comercialització i d'organització en diverses associacions. I la nostra idea és conéixer la part financera que també treballa la UAM per a poder reforçar-la amb la nostra experiència.

P Quins coneixements tenen de la problemàtica de la zona on aneu?

R Portem un any documentant-nos, amb l'ajuda de les ONG esmentades anteriorment, estudiant els projectes en marxa i la història del país per poder situar-nos. Sembla que els 36 anys de guerra civil (fins a 1996) han marcat molt l'actual situació del país, que destaca per la seua elevada pobresa, crisi alimentària, desigualtat social i violència.

Açò s'ha vist agreujat per fets com el tractat de lliure comerç signat amb EE. UU. i les concessions fetes a grans companyies, que ha perjudicat els xicotets agricultors; i també per les catàstrofes naturals que en aquesta part del planeta solen produir-se de forma freqüent: huracans, volcans, terratrémols, etc.

A més en el cas de les comunitats indígenes, la seua situació és més crítica donada la seua marginació històrica. D'ací que el projecte és centre en aquestes comunitats i, especialment en les dones, que a més de portar el pes de la família des d'edats molt primerenques, han de suportar les desigualtats d'una societat masclista.

P Què és la Unió d'Agricultors Minifundistes de Guatemala?

R La UAM és una associació civil de caràcter social i desenvolupament integral sense ànim de lucre que es va crear en 1994 per ajudar a promoure la sobirania alimentaria i millorar la qualitat de vida de les famílies d'agricultors indígenes de Guatemala.

Actualment està conformada per 12 associacions de base que aglutinen a unes 4.000 famílies. En la UAM treballa gent molt qualificada per tal de donar tota mena de suport i formació, perquè estes famílies puguen dur una vida digna. I ho fan a través de quatre línies de treball: agroecologia, servicis financers, centre de comerç alternatiu i l'educació i formació.

P El PIB de l'agricultura de Guatemala va créixer un 2,6 i enguany està previst que siga del 2,9. Això arriba a l'agricultor?

R Al xicotet agricultor probablement no. Segons les dades que tenim del cens agropecuari de Guatemala, al voltant d'un 8% de productors concentren el 78% de la terra cultivada, mentre que el 92% cultiven per a subsistir. Amb estes dades ja podem imaginar la gran desigualtat que existeix a Guatemala i com es distribuirà aquest creixement.

P Quins problemes té l'agricultura a Guatemala?

R El fonamental és la desigualtat en el repartiment de la terra cultivable, com comentàvem abans, que al mateix temps genera desigualtats pel que fa a l'accés al crèdit, als recursos productius i provoquen que molts xicotets productors acaben emigrant a la ciutat o treballant per als grans terratinents en situació d'explotació.

P Supose que el canvi climàtic afecta també a l'agricultura guatemalenca.

R Evidentment. En els últims anys, el canvi climàtic ha provocat pèrdues en les collites per temporades de sequera extrema, seguida d'altres amb excés de pluja. Com sempre els més afectats han sigut és xicotets productors, donades les menors possibilitats de diversificació i accés a la tecnologia.

P Tenen experiència en altres projectes de cooperació?

R Sí, des de 2001 hem col·laborat en un projecte molt paregut a aquest a Nicaragua. En aquell país treballàvem amb l'ONG local Cipres que feia una llavor molt semblant a la de la UAM: actuava en les zones més pobres de Nicaragua constituint cooperatives multisectorials amb l'objectiu que les famílies que les integraven pogueren millorar la seua qualitat de vida. La nostra llavor allí era doble: per una part ajudàvem a constituir i consolidar les cooperatives de base (amb tallers molt bàsics sobre organització, cooperativisme, planificació, gestió, costos, etc.) i per altra participàvem en seminaris amb gent de Fedecaruna (cooperativa de crèdit de segon grau) per ajudar a formar els seus treballadors amb l'objectiu que cadascuna de les cooperatives de crèdit individuals que la formaven pogueren fer-se fortes i poder així recolzar les cooperatives multisectorials de base i dinamitzar les seues regions. Per desgràcia, la crisi política i social que va envoltar el país en 2018 va fer que haguérem de suspendre l'expedició d'aquell any per falta de seguretat. Llavors començarem a buscar noves alternatives de cooperació com ara a Guatemala i també a l'Equador, on altre equip de Caixa Popular també anirà durant la segona quinzena d'agost per fer una llavor semblant.

Ara mateix, de la mà de Pau i Solidaritat també estem participant en un projecte de cooperació tècnica amb Nicaragua per tal de seguir consolidant les cooperatives de crèdit de FedecarunaA, i com que de moment nosaltres no podem anar allí, en 2019 diversos companys nicaragüencs vindran a les nostres instal·lacions per a continuar amb la seua formació.

Compartir el artículo

stats