Quina és la situació del moviment cooperativista en Palestina?

Isra Hamdan: El moviment cooperatiu està millorant molt. De fet, hi ha una tendència per la que xicotetes cooperatives estan agrupant-se unes amb altres per a tindre major capacitat.

Nawras Ateeq: Fins 2015 el moviment cooperatiu en Palestina es regia per unes lleis jordanes, però això ha canviat i ara està a punt d'eixir una llei palestina que regularà el funcionament de les cooperatives. En el desenvolupament d'esta llei s'ha comptat amb la nostra organització PARC, que agrupa el 50 % del treball cooperatiu. Encara queda molt per fer ja què en Palestina les cooperatives no tenen molta força.

Quin paper juguen les dones en este moviment?

I. H.: El paper de la dona ha sigut fonamental per al moviment cooperatiu. En la nostra organització portem 15 anys donant formació a dones. De fet, podem dir que les cooperatives han sorgit gràcies a nosaltres, les dones, ja que la situació política en la que vivim a Palestina ens ha espentat a ocupar un paper actiu en la economia familiar, a plantejar-nos què fer per a aportar ingressos a la família. La nostra associació, de crèdit i estalvi, el que fa és precisament finançar xicotetes iniciatives liderades en molts casos per dones.

N. A.: És fonamental el paper de la dona. En la majoria de les cooperatives el seu èxit depén de la dona. Els últims estudis que s'han realitzat en el mercat palestí mostren que les cooperatives de dones tenen més èxit que les dels homes. És una ferramenta per a nosaltres que, en molts casos, de no existir, moltes dones quedarien relegades a la llar.

I. H.: Porte treballant en açò des del 97 i el tema ha evolucionat moltíssim. Al principi els homes no veien amb bons ulls el treball de les dones, però han vist que funciona i ara estan recolzant-lo i promocionant-lo.

En una economia tan precària com la palestina, quin pes té el cooperativisme?

I. H.: El moviment cooperatiu necessita més recolzament, queda molt per fer. En Palestina les cooperatives necessiten objectius nous i adaptar-se a les noves tecnologies. Tal i com està la situació econòmica ara a Palestina, les cooperatives no ho tenim bé, necessitem més recolzament. Per exemple, algunes cooperatives estan ajudant a agricultors amb la compra d'inputs que els tornen quan venen la collita, però en moltes ocasions la collita no aplega perquè es tira a perdre per l'oratge o perque les forces d'ocupació la destrossen. Vivim en una situació molt difícil.

El cooperativisme és una bona solució per a combatre la pobresa?

Sí, les cooperatives poden ajudar molt en este sentit, poden ser una solució per a combatre la pobresa. Les persones que pertanyen a cooperatives han pogut tirar avant, enviar als seus fills a estudiar.

Quina és la tasa d'atur a Palestina?

I. H.: És molt alta. Segons les últimes estadístiques del 2018, hi ha un 30 % d'atur. Entre les dones eixa xifra puja al 51 %. Entre els joves es del 40 %, i si són dones joves, del 75 %. Les cooperatives de dones estan treballant per a crear treball sobre tot entre les dones.

El cooperativisme és una bona forma per què la dona palestina aconsiga l'empoderament? És una bona forma per a lluitar contra la desigualtat de gènere?

I. H.: En les cooperatives es paga igual a l'home que a la dona. A més a més, a les dones se les està donant formació. Encara això, cal cridar l'atenció de què en alguns llocs contracten menys hores a les dones per a pagar-les menys.

Els canals de Comerç Just són una bona exidida per als productes d'estes cooperatives?

N. A.: Clar que sí. En Palestina el Comerç Just es va introudir al 1994. Hui dia hi ha més de 25 cooperatives que estan treballant en els canals de Comerç Just. Per a això és necessària l'ajuda internacional que aporte experiència peró també és cert que necessitem una normativa que organitze el Comerç Just en Palestina.