25 de noviembre de 2019
25.11.2019

Gerardo Medina i Tony Lozano: "A Colòmbia hi ha una campanya d'extermini de líders socials"

«El conflicte armat va amagar problemes com l'espoli de terres als llauradors», assenyalen els activistes

24.11.2019 | 19:05
Gerardo Medina i Tony Lozano: "A Colòmbia hi ha una campanya d'extermini de líders socials"

Els dos activistes estan visitant la Comunitat Valenciana convidats per l'Assamblea de Cooperació per la Pau per a donar a conéixer el projecte «La defensa dels drets humans en el marc de la pau a Colòmbia», impulsat per esta associació i finançat per la Generalitat Valenciana.

Quin és l'objectiu de la seua visita a la Comunitat Valenciana?

Gerardo Medina: Treballem per a la restitució de terres en zones de Colòmbia més colpejades pel conflicte armat. Busquem el suport de la ciutadania valenciana i el govern de la Generalitat i donar a conéixer el que passa al país. És molt important donar a conéixer que a Colòmbia els líders socials són víctimes per defensar els Drets Humans.

Hi ha algun avanç a Colòmbia després de la signatura de la pau amb la guerrilla?

G. M.: Que no hi haja guerra ja és un gran avanç perquè permet que en moltes zones del país es puguen realitzar altres activitats de desenvolupament econòmic o d'educació. Que la gent no tinga por és molt important.

Tony Lozano: En els últims mesos, amb el canvi de govern presidit per Iván Duque, no s'han complit diversos dels acords amb la guerrilla i això es tradueix en major inseguretat per als líders socials, fonamentalment els que defensen els drets humans i la restitució de terres.

S'estan incomplint els acords de pau signats?

G. M.: Les víctimes del conflicte armat no tenen representació en el Congrés de la República perquè el el partit del govern, ho ha impedit. En el tema de la restitució de terres, a Colòmbia mai hi ha hagut una reforma agrària. Al nostre país no existeix un cadastre que garantisca la propietat de les terra i l'ús del sòl. El 70% de les terres no té cadastre i, per tant, eixe sòl no té amo legal, la qual cosa provoca que grups il·legals, la guerrilla o fins al propi estat despullen als llauradors del que és seu. Això fa que hi haja un empobriment de les comunitats rurals. Finalment, només ha eixit una part dels civils que han patrocinat i finançat el conflicte.

Es seguix amenaçant i perseguint als líders que defensen els Drets Humans a Colòmbia?

G. M.: Hi ha una campanya d'extermini de líders socials i excombatents de les FARC. Fins ara hi ha comptabilitzats més de 450 líders segons dades del Defensor del Poble colombià que han sigut víctimes des que es van signar els acords de pau. La Fundació Forjant Futurs treballa el tema de la restitució de terres en una regió xicoteta pròxima a la frontera de Panamà i allí han sigut assassinats 23 persones que reclamaven aqueix dret a recuperar les seues terres i a nivell nacional la xifra s'eleva a 173. Si el govern de Colòmbia no canvia de comportament d'atendre necessitats i d'escoltar el que està passant en departaments com el Cauca, amb alta població indígena, hi haurà problemes perquè entren en acció nous agents com el narcotràfic que busca guanyar-se a la població civil per a tindre noves rutes.

Què fa la comunitat internacional?

T. L.: Creiem que està molt present i es va demostrar en el suport al procés de pau. El problema potser el tenim a Colòmbia, no en l'exterior. Per exemple, l'estat desconeix, per dir-ho d'alguna manera, la labor dels líders socials i, sobretot, que puguen exercir-la lliurement. La comunitat internacional recolza la seua activitat, però el govern colombià no dona les garanties ni dona suport a aqueix treball. A nosaltres ens veu com a invasors, no com una organització que defensa els Drets Humans. Ens veuen amb desconfiança.

V. G.: Això és una barbaritat. En el meu cas ja he patit 17 processos judicials en contra per la meua labor en la Fundació Forjant Futurs. A Colòmbia hi ha una clara reculada.

La restitució de les terres és un dels problemes més grans que té Colòmbia?

G. M.: Sí. Aquest és un tema estructural. Colòmbia té 114 milions d'hectàrees, de les quals 39,5% està en mans de la ramaderia extensiva. La resta podria aprofitar-se per a agricultura alimentària, que és el que requereix el país i el món. Sis milions d'hectàrees van ser despullades dels seus propietaris, llauradors que van ser expulsats violentament o comprant les seues terres a baix preu. D'eixos sis milions de hectáeras només s'han pogut restituir 350.000 després de huit anys de la implementació de la Llei de víctimes i restitució de terres. La restitució no resol tots els problemes de Colòmbia, però si és un acte de justícia per a persones que van patir un delicte.

Malgrat la seua dimensió dramàtica, el conflicte armat ha ocultat molts dels problemes que té Colòmbia?

T. L.: El conflicte armat va ser la cara del que succeïa a Colòmbia, però darrere hi havia altres problemes que quedaven ocult, com per exemple l'espoli de terres. Moltes empreses, algunes d'elles multinacionals, han sigut condemnades a retornar les terres, però no obstant això no ha passat res. Aqueix és un tema que a Colòmbia no s'ha tocat i si no s'aborda, no hi haurà reconciliació. Perquè hi haja un procés de pau durador es necessita que se sàpia la veritat.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook