L'andana del Museu Comarcal de l'Horta Sud es va convertir en un espai de debat i reflexió sobre la defensa dels Drets Humans, el fenomen migratori, la crisi de refugiats i la dignitat humana. Durant el lliurament de la Menció Colibrí a l'ONG Open Arms, una distinció que entrega la Fundació Horta Sud amb el suport de Caixa Popular, es van escoltar els testimonis de les persones i col·lectius que estan treballant perquè cap persona siga considerada il·legal.
Per la seua missió humanitària cap a totes aquelles persones que intenten arribar a Europa, per la seua tasca de vigilància i salvament de les embarcacions de persones que necessiten auxili en la mar Egea i Mediterrània, i per la seua defensa dels Drets Humans en un moment en el qual les institucions comunitàries i els Estats membres no volen afrontar la realitat, la Menció Colibrí 2019 ha sigut atorgada a l'ONG Open Arms.
Leticia Cabo, doctora especialista en emergències que ha participat en diverses missions a bord dels vaixells de rescat d'Open Arms, va rebre la Menció Colibrí 2019 en representació de l'ONG. Cabo va agrair en nom de tot l'equip de l'ONG el lliurament de la menció, si bé va recordar que este tipus de reconeixements també tenen una part trista perquè posen de manifest que el drama humanitari que es viu a les portes d'Europa encara contínua. La cooperant va assenyalar que el principal objectiu de l'ONG és «preservar el dret a la vida» de les persones que han sigut abandonades a la seua sort en la mar, encara que va precisar que «el vertader naufragi es produeix en terra, als països d'origen de les persones que es veuen obligades a emigrar».
En l'acte es va celebrar una taula redona per a entendre millor el fenomen de la migració. Trini Blanch, delegada autonòmica de l'Assemblea de Cooperació per la Pau , va desgranar les raons que motiven que «cada dos segons hi haja una persona en el món que es veja forçada a emigrar». Els conflictes bèl·lics i les guerres civils, les bosses de pobresa, l'emergència climàtica o les persecucions ideològiques, són només algunes de les claus que expliquen aquest fenomen. «En l'actualitat hi ha 70,8 milions de persones que es veuen forçades a abandonar la seua llar i, per molt que s'obstinen a dir-nos-ho, no són els països desenvolupats els països que més els acullen», va assenyalar Blanch.
Mohamed Mboirick, portaveu d'África en el corazón i president d'Orriols Convive, va assenyalar que «l'emigrant ve a aportar, a portar noves idees i ajudar en el seu nou entorn». La solució a esta crisi humanitària passa per «actuar en origen, perquè les persones no es vegen obligades a emigrar i puguen tindre un futur en els seus propis països», va recordar Mohamed. Així mateix, durant la seua intervenció també va detallar la difícil i perillosa travessia que han de recórrer les persones que intenten arribar a Europa.
Irene Martínez, representant de la Plataforma CIEs No, va denunciar la vulneració de Drets Humans, les condicions d'insalubritat, la falta de mitjans i els maltractaments psicològics que viuen diàriament les persones internes del Centre d'Internament d'Estrangers de la ciutat de València. En les seues paraules, «és important difondre el que està passant, però també ho és denunciar el que està ocorrent».
Mauricio Pinto, tècnic de desenvolupament i Acció comunitària de Valencia Acoge, va recordar els murs i les traves burocràtiques que es troben les persones emigrants quan arriben a Espanya, així com la discriminació que pateixen a l'hora de buscar un treball, relacionar-se amb les administracions públiques, o intentar llogar una vivenda, entre altres exemples.
