Refugiats, migrants, treballadors en precari, minories ètniques i tribals, xiquets i dones són alguns dels col·lectius en els quals Mans Unides i els socis locals dels tres continents en els quals treballa l'ONG, tenen posada la seua atenció en aquesta crisi global provocada per la pandèmia de la coronavirus. Més enllà de les conseqüències sanitàries derivades del contagi per coronavirus, des dels països en els quals treballa Mans Unides alerten a la institució sobre la seua enorme preocupació sobre la crisi econòmica a la qual no podran fer front milions de persones a tot el món, especialment en les comunitats més empobrides.

«Les mesures de confinament i de restricció de moviments decretades per una gran majoria de Governs del món per a evitar l'extensió de la coronavirus als seus països, estan afectant ja de forma molt important a les persones més empobrides amb les quals treballem», assegura Isabel Vogel, responsable de projectes de Mans Unides.

Des que va començar la crisi, l'ONG de l'església catòlica està en contacte amb els seus socis locals a Àfrica, Amèrica i Àsia. Tots ells concorden a l'hora d'assenyalar els col·lectius més sensibles a aquesta crisi: migrants, treballadors en precari, minories ètniques i tribals, xiquets i dones. «Els més empobrits coincideixen, per desgràcia, amb aqueixos sectors de població més vulnerables, que no tenen mitjans ni possibilitats per a posar en pràctica les mitjanes bàsiques d'higiene o de distància, necessàries per a evitar el contagi», assenyala Vogel. «A més, ens preocupa que les mesures decretades pels Governs, puguen donar peu a vulneracions dels drets humans d'aquests col·lectius més desprotegits. O que, amb l'excusa de la coronavirus, es posen en marxa mesures excepcionals que es perpetuen en el temps, una vegada superada l'emergència», explica.

Col·lectius vulnerables

Des d'Àsia, més concretament des de l'Índia, una de les situacions més preocupants a la qual es fa al·lusió és la de l'amuntegament en els 'slums' (barriades marginals que proliferen als voltants de les grans ciutats) i la precarietat en la qual viuen els milions de persones que els habiten. Moltes d'aquestes persones són treballadors temporals que es traslladen a les urbs, en l'època d'escassetat d'aliments en el camp, a la recerca del manteniment diari.

Mans Unides treballa amb aquest col·lectiu des dels seus orígens, amb programes i projectes de sensibilització, formació, assistència en drets, suport legal… «En cadascuna de les accions que duem a terme, tenim molt presents als més pobres entre els pobres de les ciutats. El Govern ha anunciat que donarà paquets d'ajuda a les persones més pobres i als treballadors que no estiguen sindicats, però perquè aquesta maquinària es pose en marxa, es necessita temps. Les persones més necessitades són sempre les més abandonades i les que més pateixen les privacions», assegura el pare Jayant Russel Raj, des de la ciutat de Benarés, a l'Índia.

Des d'Amèrica Llatina, els nostres socis mostren, també, la seua preocupació pels treballadors informals, que han d'eixir a buscar el manteniment diari per a poder sobreviure, i per als quals guardar la quarantena és quasi un impossible. Les poblacions indígenes són, igualment, motiu d'inquietud per als nostres socis locals en un continent en el qual aquests pobles veuen constantment vulnerats els seus drets i constitueixen un sector de població tradicionalment marginat i abandonat pels governs.

Treballem amb pobles indígenes minoritaris, enlaire risc de desaparéixer per necessitats bàsiques insatisfetes i pel conflicte armat. Ja en altres èpoques de la història hi ha hagut epidèmies que han acabat amb pobles sencers. Les condicions de salut, la desnutrició i la falta d'atenció sanitària és alguna cosa que ens té molt preocupats… No existeixen les condicions ni els controls necessaris per a protegir a aquests pobles, perquè no són una prioritat dins del país», assegura Ruth Chaparro, directora de Fucai, soci local de Mans Unides a Colòmbia, que treballa amb 28 dels 87 grups indígenes del país.

També a Àfrica l'atenció dels socis locals de Mans Unides, majoritàriament missioners i religiosos, se centra en els grup més vulnerables, encara que tota la població és motiu de preocupació: «A Àfrica disposen de pocs hospitals i centres sanitaris, tenen una ràtio molt baixa d'agents de salut respecte a la quantitat de població, no hi ha seguretat social, falten medicines essencials i els programes de prevenció són insuficients. A més, la falta d'aigua, de mesures higièniques, l'amuntegament de la població i l'elevat nombre de persones amb malnutrició i desequilibri alimentós fa que hi haja un gran nombre de persones vulnerables i amb molt de risc de desenvolupar la malaltia», assegura Cristina Antolín, religiosa que durant 32 anys ha treballat com a metge a Àfrica.

De la mateixa opinió és Peter Konteh, director de Càritas Freetown, soci local de Mans Unides a Sierra Leone, que, a més de preguntar-se què hauria passat si la coronavirus haguera començat a Àfrica, assegura que «la gent més pobra s'està tornant encara més pobra perquè no poden assumir el gran cost de vida que, a més, no per a de créixer. La llet, el sucre, el pa, l'aigua i molts altres productes de primera necessitat han augmentat el seu cost i continuaran augmentant mentre el brot continue. Molta gent està patint i molta més gent patirà, fins i tot en el cas que Sierra Leone no registre ni un solo infectat de coronavirus».Mans Unides respon

Mans Unides s'obstina aquests dies, al costat dels seus socis locals dels tres continents, a buscar la millor manera de donar resposta a totes les manques que s'estan manifestat ja entre les persones per les quals treballem. «Els nostres socis locals estan ja treballant per a socórrer a la població més vulnerable», assenyala la responsable de projectes de l'ONG.

En alguns països, l'ONG ha hagut de suspendre els programes que estava desenvolupant i en molts altres serà necessari posar en marxa programes específics d'emergència que permeten donar una resposta immediata a les necessitats més apressants de la població i fer front a l'impacte que aquesta crisi puga tindre. «Però, el principal, ara, és escoltar als socis locals i ser àgils en la resposta a les sol·licituds que ens facen arribar, que poden anar des de la prevenció dels contagis, fins a la provisió d'equipaments mèdics per a centres de salut o aliments i kits d'higiene, per a poblacions molt empobrides», afirma Isabel Vogel.