Les persones refugiades són particularment vulnerables enfront de la Covid-19. Així ho va posar de manifest l'ONG «Acción Contra el Hambre» en el Dia Mundial de les Persones Refugiades. Davant esta conjuntura sol·liciten la seua inclusió en les respostes sanitàries i socioeconòmiques que els governs nacionals estan prenent per a mitigar els efectes del coronavirus.
«Les mesures de contenció que s'han pres en els diferents països poden tindre efectes enormement nocius en l'accés a l'ajuda humanitària, els aliments i les necessitats bàsiques no sols de les persones desplaçades sinó també de les comunitats d'acolliment. Sobre el terreny, els nostres equips a tot el món constaten que en els camps de refugiats o els assentaments informals les condicions d'amuntegament dificulten que es prenguen les mesures de distanciament i higiene necessàries per a previndre el contagi de la COVID-19», explicava Olivier Longué, director general d'Acción Contra el Hambre
Colòmbia i el Líban
Al Líban més d'un milió i mig de persones s'han refugiat des del començament de la guerra a Síria en 2011 i a Colòmbia, que acull a 1,8 milions de persones procedents de Veneçuela, els equips d'Acción Contra el Hambre han constatat que el 48 % de les persones migrants o desplaçades s'han quedat sense font d'ingressos després del confinament.
Davant esta situació, «la resposta internacional a la crisi de la Covid-19 ha de ser global i integrar a totes les poblacions, incloses les que es veuen obligades a fugir de les seues llars. Dins d'este grup, les persones majors, particularment vulnerables, mereixen especial atenció. Les autoritats nacionals han de tractar a les persones refugiades, migrants, desplaçades i als qui sol·liciten asil de la mateixa manera que a la resta de la ciutadania enfront de la pandèmia», deia Longué.
