Què és Maka i Olé?

Maka i Olé és una emprenedoria feta amb amor, dedicació i esperança dedicat a la venda online de Moda Activista. Una moda que es preocupa no sols per ser sostenible, orgànica i ètica, des dels materials utilitzats; sense contaminació ni explotació laboral; sinó també amb un fort compromís social i ètic amb diferents causes.

Què és la Moda Activista?

Des de Maka i Olé usem la Moda com una fulla en blanc que parle per nosaltres. Ens encanta inspirar moments de reflexió en qui veu la nostra moda o qui la porta. Busquem mobilitzar causes i visibilitzar-les a través de samarretes, bosses i uns altres complements. Tenim diferents col·leccions: «Diseños de Fine Art» de la fotògrafa i directora d'art italiana Silvia Rocchino; «Collages de Artes Plásticas», del pintor valencià de l'Alcúdia de Crespins, Enric Gimeno; «Eco diseños» de Marco Rosiello; una línia pròpia de «Abraza la naturaleza» amb dissenys minimalistes i «Hijas del viento», una altra línia dedicada a dones migrants. Hem signat fa poc un acord de col·laboració amb lanenawapawapa, un referent de Street Art a València des de fa més de 10 anys amb els seus grafitis, i la seua forma única de veure el món. Les seues obres versaran sobre l'univers de la dona i donarà els seus guanys al grup de Dones Migrants del Servei Jesuïta a Migrants. Ens alegra i enorgulleix comptar en les nostres files amb una activista de la seua talla, guanyadora en el 2018 del premi de la Regidoria de Joventut d'Art Urbà.

Com naix Maka i Olé?

La idea sorgix de la reflexió sobre quin món volem deixar als nostres fills i filles. Maka és el nom de la meua filla. Els nostres fills ens confronten amb les nostres idees diàriament, ens fan ser millors i en algun moment s'acaba donant tornada la truita i ens acaben educant ells. El primer poal de reciclatge que va entrar a casa va ser gràcies a la meua filla, i fins i tot la pregunta de perquè em maquille, si per als altres o per a mi, o tractar temes com què és la identitat, em van fer com a adulta posicionar-me enfront d'estos temes i al món. La idea de Maka i Olé es va materialitzar perquè fa més d'un any que forme part del grup «Reconstruyendo Historias» del Servei Jesuïta a Migrants des del qual treballem el duel migratori a través de l'art i la reflexió. Però no sols utilitzem l'art i les paraules, sinó que vam ser més enllà i treballem sobre les possibilitats de ser les nostres pròpies caps, imaginant un somni, el de tindre els nostres propis negocis. Inicialment vaig estudiar Direcció de Cinema i em vaig especialitzar en guió. A Espanya em vaig formar com a agent de desenvolupament turístic, àrea en la qual vaig treballar durant prou anys fins que l'any 2013 vaig tindre un vessament cerebral per sort sense seqüeles: vaig caure del circuit laboral i vaig haver de començar de zero.

Quin paper juga en tot això la Fundació Novaterra?

Vaig prendre contacte amb la fundació a través del treball en xarxa entre el Servei Jesuïta a Migrants i Novaterra. Vaig entrar a formar part del «Programa de Emprendedurismo» de Novaterra i finalment vaig obtindre el finançament de Caixa Popular a través del programa Dona Emprén, inspirat en els microcrèdits proposats pel Nobel de la Pau Muhammad Yunus després de la seua visita a València de la mà de Tandem Social, fa dos anys. Arriba la Covid-19, l'estat d'alarma, però gràcies al compromís i suport de la fundació i de Caixa Popular he arribat fins ací. Vaig aprendre, i és molt important per a mi, que les fundacions, els bancs i les institucions estan formats primer per persones i això va quedar clar quan necessitem suport, com a noves emprenedores i com a persones, la qual cosa és d'agrair. Realment es van convertir en el pilar fonamental perquè poguérem continuar.

I el teu mentor?

El meu mentor de la Fundació Novaterra, Pepe Hernández, va ser fonamental en el procés de posada en marxa de l'emprenedoria. Sense la seua experiència, els seus consells i els seus ànims hauria sigut impossible continuar.

Quin futur «somies» per a Maka i Olé?

Somie amb continuar fent-nos preguntes, continuar denunciant, donant suport a causes urgents, que continuem sentint-nos filles del vent, sense fronteres ni banderes, treballant per un món més just. I per descomptat, que consumisquen la nostra moda i que es continuen sumant persones per a col·laborar! Que no oblidem mai que com va dir l'escriptor i filòsof Eduardo Galeano, «molta gent xicoteta, en llocs xicotets, fent coses xicotetes, poden canviar el món».