10 de agosto de 2020
10.08.2020
Levante-emv
Entrevista

Tatiana Requena: "Acompanyar no és dirigir, ni solucionar, ni opinar... és estar"

"Ací no hi ha receptes màgiques, només un acompanyament a descobrir que eres el millor per als teus fills"

10.08.2020 | 04:15
Tatiana Requena: "Acompanyar no és dirigir, ni solucionar, ni opinar... és estar"

"Bajo el árbol". Mestra d'educació infantil, Tatiana Requena va arribar fa cinc anys del seu país natal al costat dels seus tres fills i el seu marit. Acaba d'inaugurar el seu espai «Bajo el árbol», dins del programa d'emprenedoria dona Emprèn, desenvolupat per la Fundació Novaterra en col·laboració amb Caixa Popular i Tandem Social.

Què és «Bajo el árbol»?
«Bajo el árbol» és, principalment, un espai de trobada. Un lloc on acompanyar la maternitat, la criança i a les famílies, sense crítiques ni prejudicis. Oferim diferents activitats com a assessories de lactància i cercles de maternitat i criança; i simultàniament tenim a la venda diferents productes relacionats amb la maternitat i la infància, tot això prenent com a prioritat la sostenibilitat i el suport al xicotet artesà. Ací no hi ha receptes màgiques, només un acompanyament a descobrir que eres el millor per als teus fills.

Acompanyar la maternitat no sembla ser gens difícil no?
Depén del que es crega que significa acompanyar. Acompanyar no és dirigir, ni solucionar, ni opinar, ni resoldre. És estar, i estar, sense fer, és un art que no totes les persones dominen. Per exemple, si em demanen informació sobre el llit familiar i els seus beneficis, facilite informació objectiva, fins i tot podent tindre una opinió sobre el tema, no la done, perquè són decisions que han de prendre ells com a família. I aprendre a no donar eixa opinió és molt difícil.
 
Com naix «Bajo el árbol»?
Naix fa més de 16 anys, quan estic embarassada del meu primer fill i em confronte amb les llums, les ombres i la incertesa que porta amb si la maternitat. Vaig descobrir que, si bé durant l'embaràs les coses són relativament fàcils –en cas d'embarassos sense riscos, per descomptat–, tot canvia quan arribes a casa amb el xiquet€ Les teories, els llibres llegits, els consells rebuts€ tot sona bastant abstracte i la veritat és que vols tindre enfront de tu algú que saps el que estàs fent! Vaig aprendre que res és com creia que seria. I no sols amb el primer fill, sinó que després creus que el que va funcionar amb el primer funcionarà amb el segon, i no és així. I les idealitzacions són perilloses perquè condueixen a frustracions. Vaig buscar amb qui parlar, en qui donar-me suport, algú diferent a la família, gent, dones, mares, que estigueren passant pel mateix que jo, i així va nàixer el meu primer cercle de mares i famílies al meu país natal, Veneçuela. D'igual manera, la meua professió com a mestra d'educació infantil em va fer aprofundir en estudis sobre el desenvolupament cognitiu i em vaig formar com a assessora de lactància materna i massatge infantil. Des d'eixe moment, m'he dedicat a acompanyar la maternitat.

Quin paper ha jugat la Fundació Novaterra i el teu mentor en este projecte que ja és una realitat?
Un paper molt important, sens dubte. Jo tenia molt clar al meu cap el que volia fer, però tot el que significa una emprenedoria, no. Són molts flancs que considerar alhora i la fundació es va dedicar a brindar-nos un suport no sols per a la part estructural, formal i professional del projecte, sinó que ens ha brindat una assessoria completa, preocupant-se per cadascuna de nosaltres, atenent les nostres diferències personals i de projectes, i donant un suport emocional importantíssim, sobretot en moments en els quals la Covid-19 semblava arrasar amb els nostres projectes. Esment especial mereix el meu mentor, que ja considere el meu amic, Vicente Sanchís Serrano, que ha sigut un assessor financer immillorable i un gran suport personal i professional. Ha sigut allí incondicionalment, i sense ell este projecte no seria realitat.

Què ha suposat l'accés al crèdit de Caixa Popular?
Ha suposat un suport meravellós i una oportunitat de tornar realitat el meu somni que estic segura no haguera pogut aconseguir d'una altra manera. Com vaig dir en la inauguració dels quatre primers projectes a veure la llum, que una institució bancària valenciana confiara en nosaltres, dones, amb una capacitat econòmica limitada, però amb ganes de treballar en els nostres projectes i de voler posar el nostre granet d'arena en la societat i l'economia d'este país, és una cosa dignificant i que hauria de ser replicada.

Què esperes per al futur de «Bajo el árbol»?
Espere coses boniques. Vull poder continuar acompanyant, vull créixer amb els xiquets, oferir als pares i a les famílies un lloc on acudir i sentir-se part d'una cosa meravellosa com és ser pares. Treballar no sols amb famílies amb xiquets xicotets, sinó també amb famílies de preadolescents i adolescents, que és una etapa que té molta mala fama però que si la podem mirar amb altres ulls pot arribar a ser deliciosa. Ho certifique!

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook