Oxfam Intermón acaba de publicar l’informe ‘50 anys de promeses trencades’ amb motiu del 50 aniversari de l’adopció d’este estàndard internacional, que es va complir el passat dissabte. En el document advertix que la crisi econòmica provocada per la covid-19 incrementarà les necessitats, però també reduirà la despesa d’estes naciones en ajudes al desenvolupament.
La pandèmia pot desembocar en que la pobresa afecte a 200 i 500 milions de persones més. No obstant això, fins hui tan sols s’ha proporcionat el 28% dels 10.190 milions de dòlars sol·licitats per les Nacions Unides per a ajudar els països pobres a afrontar esta crisi. Les xifres son reveladores: segons l’OCDE en 2019 els països rics tan sols van destinar el 0,3% de la seua renda nacional bruta a ajuda al desenvolupament, i tan Luxemburg, Noruega, Suècia, Dinamarca i el Regne Unit van complir o van excedir l’objectiu del 0,7%.
Espanya va arribar tard al compromís amb el 0,7%, en ser considerat país en vies de desenvolupament fins a l’any 1981. Solament en 1991 es va incorporar al Comité d’Ajuda al Desenvolupament de l’OCDE, i des de llavors fins hui la seua AOD s’ha situat en la mitjana de 0,26%. I s’ha allunyat encara més de l’objectiu del 0,7% en l’última dècada, tocant fons en 2015, amb el 0,12%, i aconseguint en 2019 el 0,21% de la seua Renda Nacional Bruta, la mateixa xifra que l’any 2000. Espanya seguix molt lluny de la mitjana dels donants del Comité d’Ajuda al Desenvolupament, situada en el 0,3%, i més encara de la mitjana dels països europeus, que és del 0,5%.
Jaime Atienza, expert en AOD i deute d’Oxfam Intermón, explica que «aconseguir el 0,5% és el compromís que el Govern ha adquirit per a l’actual legislatura i els pressupostos de 2021 són el moment per a fer el primer pas».
L’expert argumenta que «l’ajuda internacional és una eina fonamental en la lluita contra la pobresa i la desigualtat, i per a assegurar l’estabilitat a les regions en desenvolupament», assenyala Atienza. «Malgrat això, els governs rics han incomplit els seus compromisos de manera sistemàtica durant dècades. Per desgràcia, Espanya ocupa un lloc molt negatiu en el rànquing dels donants, molt allunyat de la mitjana i molt més encara dels nostres socis naturals europeus».
Nefastes conseqüències
Les conseqüències d’estos 5 bilions d’euros de deute, segons reflectix l’informe, recauen en els 260 milions de xiquetes i xiquets sense escolaritzar, sobre la meitat de la població mundial que manca d’accés a serveis sanitaris bàsics i en els 2.000 milions de persones que no tenen garantida la seua alimentació.
«La pandèmia provocada pel coronavirus ha fet que l’ajuda al desenvolupament siga més necessària que mai, però també que estiga més en risc que mai», afig Atienza. Segons el Banc Mundial, les conseqüències de la pandèmia poden sumir en la pobresa extrema a 115 milions de persones més.
L’informe desgrana el paper fonamental que l’AOD ha exercit en la lluita contra la pobresa i la desigualtat durant els últims 50 anys, també en àrees que resulten fonamentals per a la lluita contra la covid-19: els programes contra lasida/VIH, la tuberculosi i la malària han salvat més de 27 milions de vides des de 2000 mentres que el de la poliomielitis han salvat a aproximadament 18 milions d’ells de la paràlisi, i ha erradicat aquesta malaltia en moltes zones del planeta.
Recursos per a l’educació
Un total de 34 milions de xiquetes i xiquets van tindre l’oportunitat d’anar a escola com a resultat del paquet d’ajuda acordat en el Fòrum Mundial sobre l’Educació de Dakar de l’any 2000, mentre que el Fons Regional de la Societat Civil per a l’Educació ha promogut coalicions en 60 països per a defensar millors polítiques i més recursos per a l’educació.
