L’elecció de posar una poma esperiega com a ingredient en una de les receptes del menú escolar és un gest molt xicotet, quasi una anècdota, però que pot ser part de la solució a un problema molt gran que ens ocupa com és la pèrdua de biodiversitat i despoblament rural. Este mes, l’empresa Cuinatur inclou la poma esperiega en els menús escolars dels col·legis on treballa. La recepta és Ternera guisada amb poma esperiega. Esta acció tan simple és l’exemple del binomi menjadors i territori. La esperiega és un dels productes valencians en perill d’extinció, aliments que els nostres xiquets deixaran de consumir per la substitució de pomes de varietats foranes. Rubén Pastor, productor de poma esperiega, afirma que «afavorir el consum d’aquesta poma als menjadors suposa frenar el despoblament rural del Rincón de Ademuz».

«En tot el País Valencià se serveixen 176.986 àpats diaris a les escoles, això suposa una oportunitat per a que els nostres productors/es puguen treure les seues collites i alimentar amb matèries primes de primera qualitat als nostres infants», explica Sarai Fariñas, tècnica del Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional (CERAI) que des de 2014 treballa en projectes relacionats en el trànsit cap als menjadors escolars sostenibles.

Pareix obvi que si en els menjadors serviren aliments provinents de varietats autòctones, estaríem salvant la nostra biodiversitat, recolzant els llauradors i llauradores que la cultiven i per tant, donant mitjans de vida a les zones rurals.

L’Estat Espanyol ha signat i ratificat el Dret a l’Alimentació, que deriva del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Este dret és un dret humà que protegeix el dret de les persones a alimentar-se amb dignitat. Mentre s’espera que siga l’administració pública qui pose mesures per a que es faça complir aquest dret a una alimentació saludable i sostenible a les nostres escoles, busquem exemples que ja estan posant en marxa esta fórmula alimentació, biodiversitat i territori, com el cas de la poma esperiega.

Félix Segarra, gerent de la empresa Cuinatur, afirma que «quan parlem de sostenibilitat habitualment oblidem la part social; per eixe motiu apostem per este tipus de produccions que encara es mantenen en el Rincón de Adenuz, i que ajuden a l’economia local d’esta zona rural tan despoblada i allunyada dels grans centres de consum urbà, però que poden trobar en la restauració col·lectiva un aliat per donar eixida a un producte de gran qualitat com és la poma esperiega».

No podem obviar que un acte tan quotidià com és menjar està vinculat no sols a la salut de les persones, sinó també a la salut del territori i del planeta.