Quan i per què es va crear Acoec?

Acoec es legalitza com a associació en 1998 per iniciativa d’un grup de metges, metgesses i infermeres que ja havien treballat uns anys en cooperació al desenvolupament. Teníem contacte i coneixement de la situació en la qual estava l’Equador en eixe moment i comencem a desenvolupar projectes de diferents tipus i plans de cooperació sanitària. En estos 20 anys hem anat creixent i duem a terme projectes de cooperació al desenvolupament, educació per a la ciutadania global i sensibilització i acció social.

Quantes persones esteu implicades en l’associació?

Comptem amb la junta directiva de Acoec formada per set persones. En plantilla hi ha cinc com a tècniques de projectes entre cooperació al desenvolupament, EPD i CG, sensibilització i acció social i quatre agents de salut de base comunitària. Comptem també amb el suport de al voltant de dotze voluntaris.

Quins objectius heu aconseguit fins ara? 

En els projectes i activitats que duem a terme, podem diferenciar els objectius o resultats que es poden mesurar a curt termini i els que es necessiten un procés molt més extens i els resultats es mesuren a mig-llarg termini. Per exemple, en el projecte que s’està duent a terme en Quetzaltenango, amb el finançament de Caixa Popular a través d’Un dia de Salari, en un any, 12 famílies de l’àrea rural hauran ampliat la seua canastra bàsica d’aliments a través d’un procés de creació d’horts comunitaris agroecològics i seran formades en nutrició.

Quines són les principals dificultats a les quals vos enfronteu en el vostre dia a dia?

En els projectes i accions que portem en tant a València com a Guatemala hem trobat diferents tipus de dificultats. Per una banda, degut a la situació sanitària actual, hem hagut d’adaptar alguns dels projectes per a poder aconseguir els resultats esperats. La quarantena també va posar de manifest l’enorme bretxa digital, i com aquesta bretxa afecta de manera notable a aquelles persones en situacions més complexes.

Què ha suposat l’aportació dels treballadors de Caixa Popular per a la vostra organització i en quantes persones ha tingut impacte?

Caixa Popular ha contribuït a poder dur a terme projectes tant de cooperació al desenvolupament com de sensibilització a través de les diferents accions que les seues empleades i empleats duen a terme des del grup de cooperació. Ens agradaria assenyalar els projectes duts a terme amb finançament d’Un dia de Salari al Senegal i Guatemala des de 2015. Al Senegal es van dur a terme dos projectes, d’una banda la millora de les instal·lacions d’un centre de salut del poblat de Mboro Sud Mer i la formació com a agents de salut de base comunitària de les persones integrants de l’associació juvenil del poblat, i d’altra banda, es va implementar una cooperativa de treball associat de joves dones a través de la formació i compra d’equips de treball. A Guatemala, enguany s’està duent a terme el projecte «Contribució a la millora del desenvolupament humà a través de la creació d’horts ecològics familiars en l’àrea rural de Quetzaltenang», que té com a objectiu que 12 famílies de les zones rurals i més empobrides de Guatemala vegen augmentada la seaa qualitat de vida a través de l’agroecologia, la formació d’horts familiars i la millora en salut des d’una perspectiva global. Tot això a través d’un enfocament de gènere que augmentarà les capacitats de les dones per a ser motor de creixement de la zona i de les seues famílies.

Com pot aportar la societat al vostre projecte i quina seria la principal motivació per a fer-ho? 

Hi ha diferents formes d’aportar als projectes que portem a terme i als principis i valors que regeixen l’entitat. Una d’elles és realitzar la formació en voluntariat i formar part de la borsa de persones voluntàries d’Acoec que participen a diferents projectes. Una altra forma, i que està a l’abast de totes les persones, és transmetre valors i missatges relacionats amb la justícia social i la lluita contra l’exclusió social al entorn més pròxim de cada persona.