«La salut mental és una qüestió pròpia de la salut i ha de ser atesa com a tal»

L’objectiu prioritari és sensibilitzar i fer patent la situació en la qual es troba la salut mental; i d’ací ix el nom, que reflectix a la perfecció la idea de la realitat que vivim. Volem que la gent puga ser més empàtica a conéixer les situacions que vivim i no es deixe portar per estereotips.

D’on creu que es deriven estos estereotips?

Principalment de la societat civil, és la cultura en la qual ens movem. També influix el sistema econòmic que ens regix, en el que es busca sempre la immediatesa i l’excel·lència en tot i que, al final, ens conduix a conductes poc saludables.

Què lliga a AFEM i AFPEM abans del projecte?

Ens lliguen els mateixos principis i la mateixa visió sobre la salut mental. Les dos associacions considerem que la salut mental no és una qüestió aïllada o marginal de la salut, sinó que és una qüestió pròpia i que ha de ser entesa i atesa com a tal. També busquem que se li done a la salut mental la prioritat que mereix d’acord sempre a les necessitats existents. En este moment que estem vivint, per exemple, veiem com s’estan aguditzant els problemes de salut mental.

A què es deu això?

Tenint en compte que els trastorns mentals sempre es referixen a una gamma molt àmplia de condicions de salut mental que afecten o bé temporalment o bé de forma perdurable a la capacitat que tenim per a afrontar les demandes diàries, en estos moments, amb la pandèmia, esta capacitat a escala individual és escassa, i això genera molta incertesa i frustració. Això, juntament amb els confinaments o la previsió de confinaments, fa que ens sentim més aïllats. A més, hi ha poca capacitat per contrastar espais emocionals, ens quedem molt en la solució individual i això genera quadres molt grans d’ansietat. I l’ansietat com a principi, perquè si esta no es pot gestionar bé pot acabar amb quadres de depressió i situacions que afecten molt a la salut mental.

Com ha afectat la pandèmia al desenvolupament de la vostra activitat com a associació?

En estos moments nosaltres hem hagut de parar les activitats. Estàvem adaptant totes les activitats per fer-les a través de videoconferència, per xarxes, etc., però no és un mitjà que ens permeta desenvolupar grans coses. A més, moltes persones no disposen ni dels coneixements ni dels mitjans suficients per a desenvolupar-se bé a les xarxes, i vam veure que els podíem estar causant més problemes que beneficis.

Què aporta el vostre taller de teatre als participants?

Entenem el teatre com una eina fonamental per a la reconstrucció de narratives personals. La utilització del teatre, en el nostre context, no té com a finalitat formar actors i actrius, sinó que les persones que hi participen prenguen consciència de la seua pròpia narrativa personal en eixos aspectes on no han aconseguit gestionar bé les dificultats de la vida i els generen problemes.

També treballareu la salut mental a través de xerrades.

Volem dur a terme una sèrie de xerrades en centres de secundària sobre la gestió de les emocions, l’acceptació d’un mateix, de diversitat, etc. A través d’estes xerrades pretenem anar creant unes narratives saludables i persones normalitzades pel que fa a la diversitat humana.

Per acabar, quines accions polítiques i socials considera que fan falta per acabar amb l’estigma cap a les malalties mentals?

Està clar que es requerix un canvi cultural, però això seria una cosa a molt llarg termini. Igualment, el sistema econòmic imperant tampoc és propici a mantenir una molt bona salut mental, tant pels ritmes de treball com per la dificultat de conciliar treball i vida social. A més es potencia molt l’individualisme. Com a mesures, en l’àmbit polític exigim que la salut política siga entesa i atesa com una qüestió més de salut, que no estiga relegada a un segon pla i que no es prioritze el tractament farmacològic, sinó un tractament més social. Cada vegada hi ha més requeriment de psicòlegs de l’atenció primària, ja no d’especialitats i per tant fa falta que hi haja un equip de psicologia atenent.