Ha sentit parlar dels dàtils Medjoul, el cuscús i la mescla d’espècies Za’atar? Són plats típics del poble palestí que es volen posar en valor a través del projecte «Sostenible, igualitari i just. Consumeix local, consumeix Palestina». Una iniciativa impulsada per les ONGD Assemblea de Cooperació per la Pau País Valencià, La Tenda de Tot el Món i l’organització palestina PARC (Agricultural Development Association) amb el suport de la Conselleria de Cooperació. El pla, que enceta ara la seua segona fase, té un doble objectiu fonamental.

En primer lloc, busca l’empoderament socioeconòmic de les dones cooperativistes palestines com a prenedores de decisions i en segon lloc la dinamització de les comunitats des d’un punt de vista econòmic i social, contribuint a l’erradicació de la desigualtat de gènere i afavorint la promoció dels productes locals. Com? Portant estos elements autòctons arreu del món amb un projecte que integra, en la seua segona fase, a 140 dones membres de dues cooperatives i una associació de dones dins el Gobernonat de Ramala, a Cisjordania (als territoris ocupats palestins).

Dones al centre de la economia

Amb la posada en marxa d’aquest projecte, es dóna suport a grups de dones emprenedores amb una projecció de les seues iniciatives de negoci en cadascun dels àmbits d’actuació com pot ser l’artesania o l’agricultura autòctona.

A més, es persegueix ampliar la seua visibilitat a tota la comunitat palestina per impulsar un canvi social i econòmic. És a dir, situar a les dones al centre de l’activitat socioeconòmica i no només com a responsables de la família a l’àmbit domèstic. Les organitzacions valencianes que han impulsat el projecte faran capacitacions a les localitats dels grups palestins. A més, durant este procés es comptarà amb la participació de professionals valencians que faran tasques d’assessorament mitjançant la formació participativa, per a complementar els cursos d’emprenedoria i innovació amb l’objectiu de promocionar el producte. A més de la consecució del projecte, també està previst el desenvolupament d’una campanya de sensibilització al territori valencià. L’objectiu d’esta acció és donar a conéixer la situació de la població palestina i més concretament, la d’estos grups productius, les dones que els lideren i el treball fet amb elles, amb perspectiva de gènere.

Importació de productes

Els productes palestins, tal com informen des de la organització del projecte, es troben en un clar desavantatge respecte a productes que venen d’altres països o inclús d’Israel. Per a promocionar i posar en valor el producte local palestí, s’han comercialitzat allí i ací. De fet, en les pròximes setmanes, es preveu una importació de productes palestins, elaborats amb criteris de comerç just. Una acció que ja va comptar amb bona acollida durant l’anterior projecte desenvolupat.

Un camí llarg cap a la igualtat

El poble palestí no ha tingut una situació fàcil ni favorable a les últimes dècades, expliquen des de les organitzacions impulsores del projecte. I, en este context, les dones palestines encara menys. «Als habituals episodis d’escassetat per l’ocupació Israelià dels territoris palentins, s’ha de sumar que la desigualtat de gènere continua estant present».

En el cas de Cisjordània i les comunitats on s’ha intervingut dins el projecte, encara estan molt instaurades (com en la majoria del món) les normes tradicionals i patriarcals de distribució de rols entre homes i dones. «Esta injusta assignació de responsabilitats socials es manifesten en la separació entre l’àmbit privat i domèstic, protagonitzat per les dones i l’àmbit públic, monopolitzat en majoria per homes», apunten des de les ONGD.

«Són poques les dones a la societat rural palestina les que tenen experiència en gestió empresarial, comptabilitat o màrqueting, una situació que es tracta de canviar amb aquest projecte», expliquen. Al temps que matisen que la participació de les dones al projecte «no garantix de cap manera la plena igualtat», ja que també és important que el sector femení siga determinant en la presa de decisions, «una cosa que no acostuma a complir-se a les organitzacions mixtes», apunten.

Tanmateix, malgrat les limitacions existents, les cooperatives i els grups d’emprenedoria constitueixen col·lectius organitzats que doten d’oportunitats no només a les dones sinó a tota la societat. «A més, són una part integral del teixit social de totes les comunitats en les quals s’ubiquen».