L’Associació de Veïns i Veïnes de Campanar porta activa des dels anys 70 activa, tot i que ha tingut moments de gran dificultat. Part d’estes dificultats venen per la seua implicació més enllà de les reivindicacions pròpies que acostuma a tenir una associació de veïns, fent una forta defensa de l’horta. Preocupats pel seu manteniment, han mantingut un treball constant amb els llauradors per mantenir el seu patrimoni agrari, cultural i arquitectònic.

En què consisteix el projecte interassociatiu que dureu a terme?

El projecte consisteix en l’elaboració d’una proposta per a rehabilitar i reaprofitar els terrenys de l’antiga Horta del Pouet i l’Alqueria del Rei. Per a fer-ho, durem a terme un procés participatiu real que integre al màxim de persones i col·lectius del territori. Volem ajudar a la gent a comprendre la història de l’espai en el qual habiten, l’interés que té la preservació de l’horta i la necessitat de crear espais sostenibles i saludables per a tota la ciutadania.

De qui són titularitat estos terrenys i en quin estat es troben?

Són propietat municipal, de l’Ajuntament de València, i es troben en molt mal estat. L’Alqueria del Rei és la més antiga de l’horta de Campanar i ja fa anys que expropiaren a la gent d’allí i l’alqueria està allà plantada sense donar-li cap ús. Volem que hi haja un verdader projecte de rehabilitació i que siga ja, perquè fa més de quinze anys que està deshabitada i deteriorant-se, i si segueix així l’única solució, al final, serà enderrocar-la perquè no s’hi podrà fer res. Tots estos terrenys, a més, estan molt degradats, plens d’escombreres i de terra i residus que anaven traient de la construcció. Cal incidir-hi ràpidament perquè són espais desaprofitats de la ciutat i que, a més, són patrimoni d’interés.

Anteriorment el Bioparc ha plantejat accions que afectarien estso terrenys, tot i que mai han tirat endavant...

Sí, hi ha unes alqueries que estan al costat del Bioparc i, tocant a elles, uns terrenys molt degradats que eren tot horta. En determinades ocasions el Biopark ha dit que hi farà coses, però mai ha acabat presentant cap projecte ferm. A més, són projectes que no són ni sostenibles ni respectuosos amb el medi ambient, i que tampoc tenen en consideració la seua importància pel territori.

Creu que hi ha un desinterés per part de les institucions públiques per rehabitar estos espais?

Totalment. Nosaltres vam plantejar diverses propostes a Rainforest, que té una concessió de l’ajuntament per 50 anys, i no ens han fet cap cas. El que els diem nosaltres és que tenen un compromís en els acords del conveni de rehabilitar les alqueries i donar-los un ús educatiu i que no ho fan. Per això plantegem esta alternativa participativa, per a mostrar-li a l’ajuntament, com a propietari dels terrenys i de les instal·lacions, què és el que diu la ciutadania sobre això. Creiem que nosaltres, en comptes d’estar sempre oposant-nos, hem de plantejar una alternativa sostenible, ecològica i respectuosa amb l’espai on està, que és un espai de transició entre la ciutat i l’horta, i volem que esta alternativa plantejada siga seriosa, treballada i participada.

Quines idees teniu presents per a la rehabilitació?

Les línies generals són que hi haja un espai per als xiquets i xiquetes, possiblement amb un parc d’aventura fet de fusta i que tinga cura de l’entorn. També un espai de conreu i desenvolupament de llavors autòctones i de prova per veure com funcionen estes i anar-les perfeccionant i implementant progressivament. A més, que s’aprofite l’alqueria per a fer-hi una exposició permanent explicativa del que era el Pouet i les alqueries a través d’imatges i altres materials que permeteren mantenir viva la memòria i que siga un espai on poder reunir als llauradors de tant en tant, que facen tallers per a xics i xiques sobre l’horta, l’estat del regadiu, les llavors...

Quines accions seran les que es duran a terme amb l’ajuda dels interassociatius?

Primerament, un projecte de participació ciutadana amb veïnes i veïns de l’entorn, on opinen sobre què volen fer-hi allí. Es crearà un grup motor que coordinarà el projecte i, posteriorment, es farà el projecte de participació. Finalment, es plasmaran totes estes idees en un projecte que dirà exactament què opinen els veïns i veïnes què s’ha de fer i com.

Com es durà a terme este procés participatiu?

A través de grups de discussió. La Dula està dins de la plataforma i seran els encarregats de gestionar el procés, que està previst que siga presencial i que es faça al Centre Municipal de Joventut, però caldrà veure com evoluciona la situació sanitària...

A escala pràctica, quin efecte creu que tindrà la rehabilitació d’estos espais en la societat?

Per una part, Campanar mira molt a l’horta i crear uns espais que parlen del tema de les llavors, dels regadius, del Pouet, etc., servirà per a rescatar la memòria del que eren estos espais. Si això no es fa, moltes vegades es descontextualitzen i fins i tot les persones que viuen allà a vegades no coneixen el passat del seu territori.