Després de cinc anys reclamant un projecte d’oci per a persones amb necessitats educatives especials per part de les famílies, Afaco va posar-se a treballar en un projecte que permetés als xics i xiques amb diversitat psíquica gaudir de l’oci fora de l’escola.

Quin és l’objectiu principal del projecte?

Donar el suport necessari a les famílies que tenen xiquets menuts amb necessitats educatives i cap alternativa d’oci, que només van de casa a l’escola i de l’escola a casa. Aquests nens no tenen amics perquè són molt xicotets i les seues característiques no són les comunes. És imprescindible que puguen socialitzar com la resta de menors de la seua edat.

D’on va sorgir la idea del projecte?

Van ser les famílies les que demanaven que no fos l’escola qui oferira aquest servei. Consideràvem que havia de ser una activitat extraescolar on ells s’ho passaren bé i on, sobretot, pogueren socialitzar. Ens van demanar el suport que no tenien i que nosaltres no podíem donar-los perquè no teníem recursos, però des que ens ho van demanar vam buscar la fórmula de fer-ho possible.

Com ho vau aconseguir fer possible?

Les famílies anaren a l’Ajuntament a reclamar aquest servei, però no té cap activitat similar i les van remetre a les associacions que treballen en aquests temes. Va ser, llavors, quan es van posar en contacte amb nosaltres i vam començar a buscar suports per finançar-ho. Tinguerem la sort que ens el va subvencionar la Conselleria d’Educació i que, gràcies al boca-orella, la Falla Ripalda Soguers ens va dir que tiràssem endavant, que ells ens podien cobrir el projecte.

Es tracta d’un projecte 1x1, és a dir, un acompanyant per una persona usuària. Açò suposa una alta quantitat de recursos tant humans com econòmics.

Sí, és un projecte molt complex i molt car. Per açò entenem que no l’ha replicat ningú. De fet, un projecte d’aquestes característiques desenvolupat per una associació xicoteta com la nostra és possible perquè les persones voluntàries treballen per amor a l’art, sense cobrar res.

No hi ha experiències similars en l’entorn pròxim?

No, en l’Horta Sud no n’hi ha cap més, però tampoc en la ciutat de València. Per açò ens criden moltes vegades des de la Federació Plena Inclusión o des de l’Ajuntament de Quart de Poblet per si poden enviar gent, perquè no hi ha associacions que estiguen treballant en l’oci de persones amb discapacitat.

A més de la ràtio 1 a 1, què considereu que fa diferent al vostre projecte?

Nosaltres sempre treballem en funció de les persones amb diversitat, però també de les famílies. Entenem que són fonamentals, perquè el seu benestar és el que farà que la persona que tinga eixa discapacitat estiga bé. També que intentem que els xiquets i xiquetes facen les mateixes activitats que els altres nens i nenes sense discapacitat.

I quin paper juga l’AMPA del CEIP La Constitució?

El que volíem, principalment, era una tasca divulgativa: que si a l’escola hi ha un xiquet amb discapacitat psíquica, que sàpiga que existeix Afaco i que pot vindre. També juga un paper fonamental pel que fa a voluntaris. Creiem que la participació dels pares, mares o germans majors en l’associació és una bona forma perquè transmeten als seus fills i filles com es pot incloure socialment a persones amb diversitat.

Què creieu que és el més important per a trencar barreres i aconseguir la inclusió social?

Cal visibilitat. La persona amb discapacitat psíquica és una persona més i no és ella qui ha d’adaptar-se al mitjà, sinó que és la societat qui s’ha d’adaptar a la persona. Cal molta visibilitat, perquè en el cas d’una discapacitat física tothom veu que, per exemple, una persona no pot pujar una escala, però les barreres d’una discapacitat psíquica són més difícils de veure.