Amb quina finalitat es va crear l’associació CIM Burkina?

CIM Burkina naix després de l’estada d’una de nosaltres durant sis mesos a Burkina Faso, col·laborant a nivell personal amb una associació local de dones. Durant eixa estada vam veure les conseqüències de l’exclusió de les xiquetes i xiquets del carrer i de l’analfabetisme en general. L’absència d’esperit crític a causa de la falta de formació bàsica es converteix en una xacra, pastura de la manipulació i la corrupció més impune. Per tant, a la volta d’eixa experiència, un grup de persones ens vam posar a treballar per a tirar avant un projecte que treballara projectes d’educació en general i d’apoderament femení en particular.

Quins èxits heu aconseguit fins al moment?

Fins ara estem molt satisfetes amb els resultats que anem obtenint. Començàrem amb la dotació de beques escolars i fins hui hem abordat amb èxit multitud de projectes, com la construcció de pous en col·legis, latrines, salut escolar, dotació de llavamans, 400 estudiants becats i becades, diverses aules informàtiques en lluita contra la bretxa digital, suport a la lluita contra la mutilació genital femenina, els matrimonis forçosos i precoços, els embarassos en l’àmbit escolar, la formació professional de xiques joves no escolaritzades, el suport a la cooperatiu Mousso Faso de dones agricultures de xufa ecològica, i un llarg etcètera de projectes.

Quines són les principals dificultats a les quals vos enfronteu?

El primer és que volem destacar que els nostres projectes es basen en la idea de sostenibilitat; els projectes naixen de manera local per població local i la seua execució és efectuada per població local amb la qual treballem molt temps. Són les nostres contraparts. Són associacions locals que executen els projectes. La nostra missió es limita a la busca de finançament i control d’estos fons, sense haver tingut un sol incident en este sentit des que naix CIM Burkina. Volem destacar això perquè entenem que és la manera d’evitar la visió «moderna» de la nova colonització, evitant caure en el tòpic de la síndrome del salvador blanc. Ens agrada parlar de col·laboració i no d’ajuda. Creiem en la seua pròpia capacitat per a decidir per a saber què necessiten i què no i com portar-ho avant. Tampoc ens agrada parlar de països pobres, perquè no ho són, sinó de països empobrits per les polítiques expoliadores occidentals.

Dit això, passe a explicar que, al llarg del temps, hem anat topant amb diversos obstacles d’ordre divers, com els problemes de salut que en diverses ocasions fan retardar els projectes, així com les conseqüències del canvi climàtic, que colpeja amb més força als països empobrits, com és el cas de Burkina Faso. I finalment, un dels grans obstacles és la xacra del terrorisme en la franja del Sahel. Parlem de milions de persones desplaçades només a Burkina Faso, la qual cosa repercuteix de manera notable en les poblacions d’acolliment i en l’absència d’escolarització de milions de xiquetes i xiquets.

Què ha suposat l’aportació dels treballadors de Caixa Popular per al vostre projecte i quin impacte ha tingut?

En el cas de Caixa Popular és la segona vegada que rebem suport, les dos per al mateix projecte, encara que en diferents fases. Gràcies al finançament de Caixa Popular, juntament amb altres cofinançadors, podem concloure íntegrament el projecte de l’aula informàtica en l’Institut d’Arbollé, fonamental per a acabar amb la bretxa digital. En una primera fase es va poder construir l’aula, i en esta segona fase s’acabarà la instal·lació elèctrica, d’internet i la dotació de mobiliari per a l’aula.