En un temps de gran dificultat com a conseqüència de la pandèmia, les associacions veïnals de Manises van decidir ajuntar-se i treballar de forma conjunta per aconseguir sensibilitzar i corresponsabilitzar al major número de ciutadans amb la finalitat d’aconseguir una ciutat sostenible, una ciutat «somiada».

Com ho hem de fer per aconseguir «la ciutat que somiem»?

L’única forma que se’ns presenta des del moviment veïnal és fer un exercici de reflexió col·lectiva, que defuga de les ocurrències personals i permeta assolir acords al respecte de com volem que siga la nostra ciutat.

Amb quines ferramentes aconseguim fer este exercici de reflexió col·lectiva?

Hem cregut que havia de ser a través d’un estudi basat en enquestes (quatrecentes) realitzades per professionals que aportara les dades i propostes d’una part significativa del veïnat. Una vegada fet açò, realitzar sessions de debat sobre el buidat d’estes enquestes.

Quin és el paper de la ciutadania en la política actual i quin creieu que hauria de ser?

Esta és una de les contradiccions amb les quals viu el moviment ciutadà. Per una banda, s’ha produït una baixada del veïnat associat, fet que ha provocat que les entitats quedaren molt debilitades. Per altra, els ajuntaments democràtics que creuen en la participació no troben veïns i veïnes que responguen a les invitacions municipals a participar per a intentar construir unes instàncies públiques de consulta i gestió. Per canviar el paper de la ciutadania en la política caldria incidir en estes dues variables buscant-ne les causes i impulsant accions en conseqüència.

El vostre projecte naix del treball conjunt entre associacions de veïns. Què signifiquen pels municipis les associacions veïnals i què hi aporten?

Les associacions veïnals aporten una altra manera d’entendre la vida de la ciutat. Estes associacions i les persones que les conformen destaquen per fer una lectura de la realitat que no només s’interessa pel present, sinó també pel futur. Així mateix, associacions d’altres tipus han de conéixer també l’Agenda 2030 o els ODS, però són les associacions veïnals les que fan una lectura crítica dels condicionants i requisits necessaris en la població per construir el millor present i el millor futur per a la població, el seu entorn i el món.

D’on sorgeix la unió entre les associacions veïnals que dueu a terme el projecte?

Les associacions compromeses amb el projecte, les associacions veïnals d’El Carmen-Sucusa, La Mallà i el Barri de San Francisco y Alameda Park som el que resta del naufragi del moviment veïnal de Manises, que va arribar a tenir tretze associacions veïnals. Estem convençuts que l’única forma de tirar endavant projectes que afecten a tota la població és unir esforços. Sempre ens ha agradat l’expressió d’Eduardo Galeano: «Mucha gente pequeña, en lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas, puede cambiar el mundo».

Resumidament, què diríeu que aporta a la ciutadania i al municipi el projecte «La ciudad que soñamos: otro Manises es posible»?

«La ciudad que soñamos: otro Manises es posible» constata la nostra voluntat d’aportar amb esforç col·lectiu a la millora del municipi. I de fer-ho participant de forma desinteressada en el què creiem que ha de ser la ciutat de Manises. Diríem que aportem propostes i compromís per a la construcció d’un món millor. Este és l’àmbit de treball pels qui estem en el moviment veïnal.

Què suposa per vosaltres l’ajuda rebuda en el marc de les ajudes per a projectes Interassociatius atorgades per Caixa Popular, Grupo Ugarte Automoción i la Fundació Horta Sud?

Al dissenyar una acció de certa complexitat, no podíem fer-la possible únicament amb les quotes de les persones sòcies. Necessitàvem una aportació econòmica extra, i l’ajuda per al desenvolupament de projectes interassociatius ha servit per poder fer-lo viable.