A Etiòpia, Kenya i Somàlia, tres països assolats per la sequera, una persona podria estar morint víctima de la fam cada 48 segons. Estes són les estimacions realitzades per Oxfam Intermón i Save the Children en un informe publicat esta setmana que evidencia el continu fracàs del món per a evitar desastres prevenibles.
Més d’una dècada després de la tardana resposta a la fam que en 2011 es va cobrar la vida de més de 260.000 persones a Somàlia (la meitat d’elles, menors de cinc anys), el món es mostra, una vegada més, incapaç d’evitar una situació catastròfica de fam a Àfrica Oriental. Hui dia, quasi mig milió de persones en diferents parts de Somàlia i Etiòpia viuen en condicions pròximes a la fam. A Kenya, 3,5 milions de persones es troben en una situació de fam extrema. Els fons desemborsats per a afrontar l’emergència són totalment insuficients, mentre altres crisis –entre elles, la guerra a Ucraïna– contribueixen a agreujar l’escalada de fam a la regió.
El número de persones que pateix fam extrema en estos tres països s’ha duplicat amb escreix des de 2021, passant de 10 milions de persones a més de 23 milions en l’actualitat. Mentrestant, en menys d’una dècada, el seu aclaparador nivell d’endeutament s’ha multiplicat per més de tres (de 20.700 milions de dòlars en 2012 a 65.300 milions en 2020), la qual cosa obliga estos països a desviar recursos destinats a serveis públics i mesures de protecció social per a fer front al deute.
L’informe, Dangerous Delay 2: the cost of inaction (Un retard perillós: el preu de la inacció), elaborat en col·laboració amb el Jameel Observatory, analitza els canvis que s’han produït en el sistema d’acció humanitària des de 2011. L’informe conclou que, malgrat la millora en la resposta a la sequera que va afectar a Àfrica Oriental en 2017 i que va evitar una fam generalitzada, en general, les respostes nacionals i internacionals continuen sent massa lentes i limitades per a evitar que es produïsquen noves catàstrofes.
«A pesar que els senyals d’alerta eren cada vegada més clares, la resposta de les i els líders mundials ha sigut lamentable: massa tardana i massa escassa, deixant a milions de persones en una situació catastròfica. La fam és un fracàs polític», assenyala Franc Cortada, director general d’Oxfam Intermón.
L’informe conclou que, malgrat les millores en els sistemes d’alerta i dels esforços de les ONG locals, la complexitat dels sistemes burocràtics i les decisions polítiques interessades continuen impedint una resposta global unificada.
«La gent mor de fam no perquè en el món falte menjar o diners, sinó per una absoluta falta de voluntat política. Els països rics van aconseguir mobilitzar amb èxit, i molt justificadament, més de 16.000 milions de dòlars en un mes per a donar resposta a la terrible crisi a Ucraïna. Els països poden mobilitzar recursos per a evitar el sofriment humà, però només si així ho desitgen», critica Franc Cortada.
