«Tinc la por dons de l’ànima. Els meus dits i les meues mans comencen a refredar-se», explica Vira, una dona major que va fugir de la regió de Donetsk i ara busca refugi en Ivano-Frankivsk, en el sud-oest d’Ucraïna. «Estic preocupada pels meus familiars, que segueixen a casa; pel meu fill, que continua vivint on hi ha combats. No sent pena, el que sent està dins de mi, en el més profund de la meua ànima i em fa plorar immediatament. No puc descriure com és».

A Ucraïna, les persones que escapen dels bombardejos o es preocupen pels seus sers estimats en les zones de conflicte no solen tindre en compte la seua salut mental, adverteixen els psicòlegs de Metges Sense Fronteres (MSF). Com a resultat, les conseqüències psicològiques del conflicte actual poden semblar invisibles, però són ací. Després de 100 dies de guerra a Ucraïna, els equips de salut mental d’MSF de llarg a llarg del país alerten dels preocupants símptomes psicològics que estan veient.

«Molts dels xiquets i xiquetes que hem vist i que han experimentat l’explosió d’una bomba pateixen insomni, s’orinen en el llit i tenen malsons», afirma Oksana Vykhivska, supervisora de salut mental d’MSF a Kíev. «Les persones majors, que sovint es troben soles després de veure’s separades dels seus sers estimats, estan en constant ansietat i esclafeixen a plorar».

Els equips d’MSF han donat suport en salut mental en refugis per a desplaçats, en clíniques mòbils en pobles remots i en estacions de metro. Entre mediats d’abril i mediats de maig, MSF va realitzar més de 1.000 sessions de salut mental individuals i de grup. Els professionals de l’organització han observat que la gent pateix por intensa, estrés continue, preocupació persistent, desesperança i atacs de pànic.

«Reaccions normals»

​Els equips d’MSF han realitzat atencions de salut mental a persones desplaçades en Béregovo, Khàrkiv, Chernígov, Vínnytsia, Ivano-Frankivsk, Úzhgorod, Kropinitski, Dnipró i Zaporiyia.

Moltes de les més vulnerables, com les persones majors, estan aïllades; han sigut separades dels seus veïns i familiars que formaven una xarxa de suport. Mentrestant, els xiquets solen contagiar-se de l’estrés que senten els adults al seu voltant. ​

«Un dels problemes que tractem és l’estrés relacionat amb el trauma; per exemple, els records de les persones que s’amaguen en els soterranis durant els intensos bombardejos poden desencadenar-se per paraules, sons, olors o escenes que recorden el trauma original», explica Vykhivska. «També veiem persones amb molts símptomes relacionats amb l’ansietat, com a insomni i preocupació constant pel futur», afig l’especialista d’MSF.

Kateryna va haver de fugir de la seua casa en Irpin al costat de la seua mare quan el seu poble va ser atacat. Van ser evacuades i ara viuen en un refugi en Mukáchevo, en l’extrem oest d’Ucraïna. Ací, Kateryna acudeix a un psicòleg d’MSF: pateix atacs de pànic des que va escapar del seu poble.

«Una de les coses amb les quals això batallant és la por a la mort. Tinc por de fallar en alguna cosa, o de fer alguna cosa mal i no aconseguir-ho. Pense en això una vegada i una altra, i això m’impedeix fer res», diu.

Estes reaccions no són inusuals quan es viu una guerra, diu Lina Villa, responsable d’activitats de salut mental d’MSF en Dnipró i Zaporiyia on els equips de l’organització visiten els refugis on centenars de milers de persones han escapat dels intensos combats en l’est i el sud del país.

Ací, els psicòlegs tracten d’estabilitzar als pacients identificant els problemes als quals s’enfronten, i posteriorment els ajuden a trobar mecanismes d’afrontament.

​Encara que MSF està proporcionant suport en salut mental i formació addicional al personal psicològic de centres mèdics de tota Ucraïna, es necessita molt més. «És necessari un increment urgent dels serveis de salut mental en tot el país», assevera Vykhivska. «Tant el sistema nacional de salut com altres organitzacions han de garantir que la resposta a les necessitats de salut mental i els recursos que la recolzen arriben a les persones més vulnerables, especialment en les zones rurals, on la gent sol estar aïllada i no té accés».