Mª José Hernando: 'La desigualtat entre rics i pobres és cada vegada major'

El passat dissabte, 10 de desembre, es va commemorar a tot el món el 74è aniversari de l’adopció, per part de les Nacions Unides, de la Declaració Universal dels Drets Humans. Una fita en la història de la humanitat que estableix, a l’article primer, que «tots els éssers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets», un dels principis que regeixen el treball de Manos Unidas des del seu naixement l’any1959.

Tot i que els drets humans emparen —teòricament— tots els homes i dones des del moment del seu naixement, l’ONG de l’església catòlica a Espanya lamenta que, a la pràctica, estos drets no són respectats íntegrament en cap país del món.

«Vivim en un món extremadament complicat on ens omplim la boca parlant de drets humans, mentre entre rics i pobres la desigualtat és cada vegada més gran», afirma Mª Jose Hernando, del departament d’Estudis de Manos Unidas. «I esta desigualtat —creada, mantinguda i potenciada per l’ésser humà— és la causa de l’augment de la fam í lia pobresa, que són dos de les vulneracions dels drets humans més vergonyants que es puguen donar», assegura Hernando.

Per a l’ONG, resulta «difícil» parlar de drets en un món on 1.300 milions de persones viuen en la pobresa i en què es permet que 828 milions d’éssers humans es fiquen al llit sense saber sense poder menjar l’endemà. «Podem, realment parlar de drets humans davant un nen malnodrit, davant les poblacions indígenes i camperoles expulsades dels seus territoris, davant els treballadors esclaus o amb una retribució que mai no els permetrà eixir de la pobresa, davant les dones maltractades, analfabetes, marginades o davant els migrants que fugen de les guerres, de la fam i de la pobresa per trobar només rebuig i més violència?», es pregunta Hernando.

Violacions dels drets humans

La injustícia que caracteritza les nostres relacions socials, econòmiques i personals suposen també una violació dels drets humans: del dret a la vida digna, al treball decent, a la salut, a l’educació, a mitjans de vida dignes, a l’aliment... «I estes violacions —explica Hernando— encoratgen els conflictes i la violència que, hui en dia, són la principal causa de violació de drets humans».

En este sentit, Manos Unidas fa seues les paraules del papa Francesc a la Conferència Internacional ‘Els drets humans al món contemporani: conquestes, omissions, negacions’: «Quan es violen els drets fonamentals, o quan se n’afavoreixen alguns en detriment d’altres, o quan es garanteixen només a certs grups, es produeixen greus injustícies, que alhora alimenten els conflictes amb greus conseqüències tant dins de les nacions com en les relacions entre elles».

Refugiats i migrants

Per això, la defensa dels drets humans i el seu efectiu compliment són l’eix fonamental sobre el qual pivota el treball de Manos Unidas: des dels drets de la infància fins als dels refugiats i migrants que enfronten situacions dramàtiques, passant pels drets de col·lectius específics com els activistes o els mateixos defensors de drets humans. «I també la defensa del territori té un lloc privilegiat en part dels nostres projectes en què es treballa la protecció de les terres i la lluita contra l’acaparament», explica Hernando.

La Declaració Universal dels Drets Humans és més un somni que una realitat per a bona part de la humanitat que malviu en condicions infrahumanes amb els seus drets conculcats, assegura, per part seua, Fidele Podga, coordinador del departament d’Estudis de Manos Unidas. En un article titulat ‘La cínica retòrica sobre la dignitat humana’, Podga afirma que «el somni —l’esperança d’un món construït sobre la dignitat i els drets de tota persona— és responsabilitat de tots. Convertir este somni en realitat dependrà que cada persona (home o dona), cada institució (privada o pública), amb els nostres propis recursos, possibilitats, oportunitats, passem de les paraules als fets que inclouen, evidentment, la denúncia pública de casos de drets arrabassats als més vulnerables».

En els últims tres anys, Manos Unidas ha aprovat un total de 164 projectes per un import proper als 12,8 milions d’euros, destinats, específicament, a la defensa dels drets humans i la societat civil. Estes iniciatives van contribuir a un canvi a la vida de més de 251.692 persones.