Deu mesures per a facilitar als joves l’eixida del sistema de protecció

Amb una taxa d’atur de quasi el 28 % en menors de vint-i-cinc anys i una edat mitjana d’emancipació de 29,8 anys, els i les joves espanyols s’enfronten a un futur marcat per les dificultats per a trobar una ocupació estable i accedir a l’habitatge. Per a aquells que creixen en el sistema de protecció la situació és encara més complicada ja que la majoria d’edat suposa el cessament de l’acolliment, per la qual cosa han d’enfrontar-se a una emancipació prematura en la qual sovint no compten amb els suports necessaris per a la seua plena integració social i laboral. 

Amb motiu del Dia Internacional de la Joventut, que se celebrà aquest dissabte, Aldeass Infantiles SOS recorda que «no hi ha prou amb alimentar, educar i protegir el xiquet o xiqueta durant el seu acolliment, és necessari procurar el seu desenvolupament integral amb vista a la seua plena integració en la societat». Per això, consideren que «el moment de deixar arrere l’acolliment ha de ser contemplat com un pas més en el marc de les polítiques de protecció a la infància, en una etapa més tant per als joves que han d’emancipar-se com per als professionals de la seua cura». 

Polítiques necessàries

L’organització proposa les següents mesures per a millorar l’eixida del sistema de protecció: l’interés superior del xiquet o xiqueta ha de ser el principi fonamental en la presa de decisions; s’ha de tindre’s en consideració el gènere, l’edat, el grau de maduresa i les circumstàncies particulars; i garantir el dret a la participació dels joves en la planificació de la seua eixida del sistema de protecció i assegurar que aquesta es realitza de manera gradual. 

«El moment de deixar l’acolliment ha de ser un pas més en el marc de les polítiques de la infància», afirmen

També s’apunta que la preparació per a la transició a la vida independent ha de començar com a mínim dos anys abans d’aconseguir la majoria d’edat; assignar a cada jove un educador de referència que li acompanye; oferir-los oportunitats d’educació i formació professional, així com accés a serveis socials, jurídics i de salut, i una assistència financera adequada.

A més a més, es planteja homogeneïtzar les ajudes, els serveis i els suports en les diferents comunitats autònomes; formar i capacitar als professionals en la transició a la vida independent;permetre que els joves amb necessitats especials opten a serveis de suport que els permeten evitar una institucionalització innecessària; i encoratjar als sectors públic i privat a emprar els i les joves que creixen en el sistema de protecció.