La UCV impulsa un projecte de teràpia ocupacional infantil a Tanzània

Una delegació de la Universitat Catòlica de València (UCV), integrada per sis infermeres recentment titulades i les professores de la Facultat de Psicologia Inmaculada Aragonés i Reyes Moliner, va participar en un projecte de cooperació a Tanzània. La iniciativa, promoguda pel Servei de Cooperació Universitària al Desenvolupament del Vicerectorat d’Estudiants i Vida Universitària, va incorporar per primera vegada al país un programa de teràpia ocupacional, que s’ha afegit a l’atenció sanitària habitual oferida a la població local en edicions anteriors.

Al llarg de les dues setmanes que ha durat el projecte, Aragonés i Moliner, responsables de la part de teràpia ocupacional, han atés a l’hospital de Kibara, de la Diòcesi de Bunda, prop de 15 xiquets i a les seues respectives mares o cuidadores, amb l’objectiu, segons van indicar, de «conéixer la realitat i els problemes de la població infantil pel que fa al desenvolupament de capacitats durant els primers anys de vida».

Estratègies per a la cura infantil

«Les bases del benestar d’una persona s’estableixen durant els primers anys, i en aquest entorn, els xiquets amb dificultats constitueixen un dels col·lectius més desfavorits, vulnerables i objecte de discriminació i exclusió», van alertar. Així mateix, van precisar que, durant la seua intervenció, la labor realitzada s’ha centrat en «xiquets amb dificultats de desenvolupament, transitòries o permanents, o amb risc de patir-les», així com en les seues cuidadores -principalment mares-, a qui s’ha donat suport en l’adquisició d’estratègies per a la cura infantil, amb la finalitat de «millorar la qualitat de vida dels menors».

Aldeas Infantiles SOS s’uneix a la Plataforma Control Z

Línies de col·laboració futura

En aquest context, les professores de la Facultat de Psicologia van expressar novament la seua preocupació per la situació dels xiquets amb discapacitat a Tanzània, els qui, segons advertiren, «s’enfronten a múltiples barreres culturals, econòmiques i socials que afecten directament la qualitat de l’atenció que reben, tant en l’àmbit sanitari com en l’educatiu». A més «formen part d’un dels col·lectius més vulnerables i solen ser objecte d’estigmatització, la qual cosa limita la seua participació en la vida comunitària».

A partir de les intervencions realitzades per les professionals de la UCV, s’han definit diverses línies de col·laboració futura amb la Diòcesi de Bunda. Segons van explicar les professores, aquestes propostes «transcendeixen la labor assistencial i preventiva, i posen un especial èmfasi en la conscienciació de la població». Entre les àrees de treball plantejades s’inclouen: activitats preventives orientades a l’atenció de nadons amb molt baix pes, el cribratge de trastorns del desenvolupament psicomotor i sensorial, així com la supervisió del desenvolupament físic i emocional.

La salut com a dret humà inspira una xarxa valenciana que uneix cinema, teatre i diàleg

Una experiència «molt enriquidora»

De la mateixa manera, han posat el focus en la necessitat de «crear un recurs de rehabilitació que contribuïsca a millorar la funcionalitat dels xiquets, des de les intervencions rehabilitadores fins a les socioeducatives», per tal d’ajudar a «incrementar la visibilitat de les persones amb discapacitat, disminuint les actituds estigmatitzadores i promovent la participació significativa, que puga garantir els drets dels xiquets amb discapacitat i l’accessibilitat com un dret humà fonamental».

Com en edicions anteriors, la labor dels cooperants ha inclòs accions d’assistència sanitària, desenvolupades en aquesta ocasió per les sis infermeres desplaçades. Entre elles, Ana Micó i Inma Borrell van qualificar l’experiència com a «molt enriquidora tant a nivell personal com professional».