"L’esclavatge del segle XXI és el tràfic de persones"

Dones, adolescents i fins i tot xiquetes de nou anys són víctimes de tràfic a Bolívia. El tràfic priva de la seua dignitat i llibertat a milions de persones al món. Els tractants les enganyen per sotmetre-les a explotació, la forma més coneguda és l’explotació sexual, però també són víctimes de treball forçós, servitud domèstica i fins i tot extracció d’òrgans.

Des de Cecasem es dediquen especialment a lluitar contra el tràfic de persones, sobretot enfocada a la infantesa i adolescència. Expliqueu-nos què és el tràfic.

El tràfic és quan una persona és abordada, és captada des de diferents mitjans, com pot ser les xarxes socials. La traslladen i la priven dels drets fonamentals i de la llibertat amb finalitats d’explotació sexual principalment: és l’Esclavitud del Segle XXI.

Qui ho pateixen més?

Dones sobretot, però també adolescents, xiquets i xiquetes fins a nou anys. Els pares no els poden protegir perquè generalment procedeixen dels sectors més vulnerables com a campesins, indígenes, anaqueleres...

Quina incidència té el tràfic a Bolívia? És igual a totes les zones del país?

Treballem amb el tràfic a nivell nacional perquè ens hem constituït com una institució ben sòlida des de l’any 2000. A la part normativa hem aconseguit avanços increïbles i actualment treballem en la reformulació de la Llei 263 amb els fiscals, ministeri públic, defensoria de la infantesa, ministeri de govern, el Slim. Això no treu que treballem amb subjectes de dret, amb els pares de família, escoles i amb els joves a nivell de prevenció. També amb organitzacions territorials.

Un dels seus èxits és col·locar-lo a l’agenda pública del país. Col·laboren les autoritats amb vosaltres des d’eixe moment?

S’ha posat a l’agenda pública a través del Protocol de Palerm, que diu que cada país ha de treballar la seua legislació contra el tràfic de persones. Justament Bolívia va treballar en diverses lleis i des del 2012 regeix la Llei 263. També hem aconseguit posicionar-nos tenint fiscals de tràfic i la col·laboració de la policia. A Cecasem els capacitem perquè facen un treball eficaç en la investigació sobre el flagell del tràfic de persones.

Està donant bons resultats col·laborar amb les autoritats?

L’articulació és vital per a qualsevol projecte i sobretot per a aquest, perquè la feina conjunta entre la societat civil, els joves i el govern tinga més impacte. Cadascú assumeix el seu rol i el fruit és més beneficiós.

Col·laboren amb altres països de la zona?

Sí, amb Argentina, Brasil, Perú… estem en una xarxa a nivell mundial del tràfic. Cada país té la seua problemàtica i realitat, però compartim els desafiaments a les nostres trobades. També treballem amb la Interpol per detectar el tràfic de persones, sobretot amb immigrants.

"Amb els estudiants s’organitzen xerrades, dinàmiques de grup, curtmetratges o dramatitzacions"

Actualment estan desenvolupats un Projecte a Beni: «Promoure una vida lliure de tràfic amb fins d’explotació sexual i comercial», amb Mans Unides i el finançament de la Generalitat. Explique’ns el projecte.

Té tres actuacions de capacitació: joves i adolescents, famílies i docents i institucions públiques. També s’està instruint els directors distritals i els professors. Pel que fa als estudiants, es tracta d’alertar-los sobre els senyals que estan intentant captar-los, que no confien en persones, de vegades joves com ells, que els volen enganyar, ara també a través de les xarxes socials. Amb els estudiants es fan xerrades, dinàmiques de grup, curtmetratges o dramatitzacions. I estem treballant perquè la Llei 263 tipifique també el delicte digital, perquè la nova manera de captar és per xarxes socials.

On té lloc el projecte?

Als municipis de Rurrenabaque, San Borja y Reyes, del departament de Beni, on molts xiquets, xiquetes i joves viuen en un entorn marcat per la pobresa, cosa que fa que siguen especialment vulnerables a la violència i el tràfic, del que no hi ha registres oficials. Gràcies al suport de la Generalitat i Mans Unides més de 2.000 persones n’estan beneficiades directament.

S’han reunit amb Cristina Canuto Calvo, cap de secció del Servei d’Anàlisi, Promoció i Seguiment, a la Direcció General d’Inclusió i Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat, quines impressions han tret?

Ha estat una reunió molt productiva on vam aprendre mútuament. Ens vam posar en sintonia respecte al problema del tràfic. Parlem que la mercaderia és el propi cos humà: l’usen una vegada i una altra fins que aquesta persona mor, i mentre la mantenen sota la droga. Sent que aquest projecte recolzat per la Generalitat Valenciana ajuda moltíssim el meu país.

Parla’ns dels principals èxits.

A Bolívia, els principals èxits de tot el treball de lluita contra el tràfic és a la part normativa: la Llei Integral de Lluita contra el tràfic i Trànsit de Persones i Delictes Connexos 263. També s’han conformat les Divisions de Tracta per oficials i suboficials de la policia i hem format a les Divisions de Tracta del Ministeri Públic, de manera que ara hi ha el Ministeri de Públic. I hem inclòs al currículum escolar que els professors han d’explicar tant el tràfic com la violència contra la dona, per tant estem complint el treball del projecte de la Generalitat.

Té una xifra de persones rescatades?

No et puc donar una xifra, no hi ha registres, però la realitat diu que la majoria de les que van intentar fugir van ser crivellades. El treball principal és la prevenció.