«Generar espais segurs després de la DANA permet que les dones puguen tornar a trobar-se»

Després de la DANA, la recuperació a l’Horta Sud no es limita a la reparació material, sinó que implica també reconstruir vincles, reforçar les xarxes de suport i tornar a teixir comunitat entre les dones afectades.

El projecte «Dones en xarxa: teixint aliances» parteix de l’experiència d’acompanyament a 239 dones en situació o risc d’exclusió social des d’octubre de 2024, i posa el focus en la necessitat de complementar l’atenció individual amb una resposta col·lectiva i comunitària. A través d’espais de trobada, convivència i participació, es promou la reconstrucció de vincles socials en un context on moltes dones es troben encara en situació de «supervivència» i amb dificultats per accedir a processos d’acompanyament emocional més profunds.

La iniciativa ha sigut seleccionada en l’última convocatòria Transformem en Xarxa, impulsada per la Fundació Horta Sud, i compta amb la participació de diverses entitats locals i col·laboradores, incloent Caixa Popular, Grupo Ugarte, Florida Universitària, Lacomunicación, Milar-Comelsa i COEESCV, junt amb fundacions d’àmbit estatal com Fundación ADEY, Fundación Juan Entrecanales de Azcárate, Fundación Banco Sabadell, Fundación Bosch Aymerich, Fundación Caja Navarra, Fundación Gutiérrez Manrique (Fundación Caja de Burgos), Fundación Mediterráneo, Fundación Roviralta i Fundación Daniel & Nina Carasso.

Com ajuden els espais de trobada a reconstruir els vincles socials iel suport entre les dones afectades per la DANA?

Els espais de trobada ajuden, en primer lloc, a trencar l’aïllament que moltes dones han viscut després de la DANA. Quan es produeix una situació d’emergènciad’aquesta magnitud,no noméses perdenbéns materials:també es debiliten les relacions quotidianes, les xarxes informals d’ajuda i els espais de convivència que sostenen la vida comunitària.

En este context, generar espais segurs, accessibles i respectuosos permet que les dones puguen tornara trobar-se, compartir experiències, reconéixer que no estan soles i reconstruir relacions de confiança amb altres dones del territori. No es tracta només de “fer activitats”, sinó de crear les condicions perquè torne a aparéixer el suport mutu, la conversa, la identificació amb altres vivències i el sentiment de pertinença.

A més, estos espais són especialment importants per a dones en situació de vulnerabilitat prèvia, marcada per la precarietat econòmica, la manca de xarxes, la sobrecàrrega de cures, la irregularitat administrativa o experiències de violència de gènere i/o sexual, sovint amb dificultats d’accés a recursos de protecció, especialment en el cas de dones migrants. Per això, des del projecte entenem els cercles de dones com una eina de reparació social i comunitària, orientada a reforçar vincles i a sostenir processos de recuperació més humans i col·lectius.

Per què és important complementar l’atenció individual amb una resposta comunitària en este context?

L’atenció individual és imprescindible perquè permet orientar, escoltar, acompanyar i facilitar l’accés a drets i recursos. De fet, des de l’octubre de 2024, l’Associació PorTi Mujer ha acompanyat 239 dones afectades per la DANA en situació o risc d’exclusió social, oferint una atenció integral en els àmbits jurídic, psicològic i sociolaboral. Esta experiència ens ha permés detectar necessitats molt concretes, però també veure els límits d’una resposta basada només en intervencions individuals.

La DANA ha tingut un impacte col·lectiu sobre la vida dels municipis i, per tant, la recuperació també ha de tindre una dimensió comunitària. Moltes dones continuen en una situació de supervivència, prioritzant necessitats bàsiques com l’habitatge, els ingressos, la regularització administrativa i les cures familiars. En eixe escenari, moltes dones no poden prioritzar processos d’acompanyament emocional profund, però sí troben en els espaisde trobada, convivència i suport mutu una resposta útil i accessible.

Complementar l’atenció individual amb una resposta comunitària permet actuar sobre una altra dimensió del problema: la desconnexió social, la pèrdua de vincles i la debilitació de les xarxes quotidianes de suport. Això reforça la cohesió social i contribueix a una recuperació més sostenible, més pròxima i més arrelada al territori.

Com es treballa per adaptar les activitats a la situació real de les dones?

L’adaptació a la realitat de les dones és un principi central del projecte. Partim d’un coneixement situat i aprofundit del perfil de les participants, construït a partir de l’experiència directa d’atenció als municipis afectats. Aquesta mirada incorpora un enfocament interseccional, que reconeix com es creuen i acumulen diferents eixos de desigualtat —com l’origen migratori, la situació administrativa, la precarietat econòmicai laboral, les responsabilitats de cura, la manca de xarxes de suport o les experiències de violència masclista—, generant situacions d’exclusió social complexa.

Per això, les activitats no es plantegen des d’un model rígid, sinó des d’una metodologia flexible, comunitària i intercultural, adaptada a aquesta diversitat de realitats. Es tenen en compte factors com els horaris, la proximitat territorial, la conciliació, les barreres idiomàtiques, el moment vital i el ritme emocional de cada dona, així com la necessitat de generar espais segurs i no revictimitzadors. L’objectiu és que els espais siguen accessibles, útils i respectuosos, afavorint una participació progressiva, segura i significativa.

A més, les activitats es plantegen des d’un enfocament comunitari, centrat en la trobada i la relació, i adaptat al moment vital de les dones. Això permet posar en el centre la confiança, la convivència i el suport mutu, construint una proposta flexible que s’ajusta a les seues necessitats i ritmes reals.

Què aporta el treball en xarxa entre entitats per millorar l’atenció i els recursos disponibles al territori?

El treball en xarxa és fonamental en un context post-DANA perquè evita respostes fragmentades i afavoreix una atenció més coherent, pròxima i eficaç. Quan les entitats, els serveis i els agents socials comparteixen informació, coneixement del territori i criteris de derivació, augmenta la capacitat d’arribar millor a les dones i de donar respostes més adequades a situacions sovint molt complexes.

En este projecte, el treball en xarxa es desenvolupa a partir del treball conjunt amb entitats i agents del territori, amb l’objectiu de conéixer millor els recursos d’atenció, orientació i acompanyament a dones, així com el seu funcionament, criteris d’accés i possibles mancances.

A més, la col·laboració amb una entitat com ALIAENRED reforça molt esta dimensió, perquè suma experiència en dinamització territorial, en polítiques d’igualtat i en articulació amb agents locals i municipals.El valor del treball en xarxa no està només en “coordinar-se”, sinó en construir coneixement compartit, millorar les rutes de derivació i posar les bases per a una resposta comunitària més sostinguda en el temps.

Quincanvi esbusca generara llarg termini enla recuperaciósocial i comunitària de l’Horta Sud?

A llarg termini, el projecte busca contribuir a una recuperació social que no se centre únicament en reparar danys materials, sinó també en reconstruir comunitat. El canvi que es vol generar és una major cohesió social, amb dones més connectades entre elles, amb xarxes de suport informal més fortes i amb més capacitat de participació en la vida comunitària dels seus municipis.

També es pretén deixar una millora tangible en el territori a través d’un mapeig de recursos útil, accessible i compartit, que facilite l’accés a la informació i enfortisca la coordinació entre entitats, professionals i serveis. Això pot tindre un impacte molt rellevant en la qualitat de l’atenció i en la capacitat de resposta davant situacions de vulnerabilitat que continuen presents després de la DANA.

En definitiva, el projecte aspira a reforçar un model de recuperació més just, més comunitari i més inclusiu, on les dones —especialment aquelles que ja vivien situacions d’exclusió abans de la catàstrofe—siguen reconegudes no només com a destinatàries d’ajuda, sinó com a protagonistes actives de la reconstrucció del teixit social.

Què significa per al projecte haver sigut seleccionat per segon any consecutiu en la convocatòria Transformem en Xarxa?

Haver sigut seleccionades per segon any consecutiu en la convocatòria Transformem en Xarxa suposa, en primer lloc, un reconeixement a la tasca que s’està desenvolupant des del territori i en coordinació amb altres entitats. També ens permet donar continuïtat aprocessos que, en un context post-DANA, necessiten temps, confiança i treball sostingut per generar impacte real.

Per al projecte, significa poder consolidar una línia d’intervenció centrada en el treball comunitari, l’enfortiment dels vincles i la coordinació entre agents, més enllà de respostes puntuals o d’emergència. Així mateix, evidencia la importància del treball en xarxa i d’una resposta compartida, ajustada a les necessitats reals de les dones i del territori.