"Després de la dana molts pares i mares expressaven que els seus fills i filles mostraven pors, irritabilitat o retraïment"

A través de tallers vivencials i activitats compartides, el projecte "Tallers familiars reconstructius", impulsat per l' Associació de Pares de l'Institut Salvador Gadea d’Aldaia, treballa per a crear espais segurs on famílies amb xiquets i xiquetes de 6 a 12 anys afectades per la dana puguen comprendre el que s’ha viscut, expressar emocions i reconstruir rutines, tant a Aldaia com en municipis pròxims.

José Rubio Álvarez, president de l' Associació de Pares de l'Institut Salvador Gadea d’Aldaia, ens explica els detalls d'aquesta iniciativa que ha sigut seleccionada en l’última convocatòria Transformem en Xarxa, impulsada per la Fundació Horta Sud, i compta amb la participació de diverses entitats locals i col·laboradores, incloent Caixa Popular

Com va sorgir este projecte i quines necessitats va detectar en les famílies després de la dana?

El projecte sorgix a partir del contacte directe amb famílies d’Aldaia i municipis pròxims després de la dana, on es va detectar un malestar emocional sostingut i dificultats per a recuperar la normalitat a casa. Moltes mares i pares expressaven que els seus fills i filles mostraven pors, irritabilitat o retraïment, i que en la família costava parlar del que havia passat sense tensió o sense evitar el tema.

També es va observar la pèrdua de rutines, l’aïllament social i una necessitat clara d’espais segurs i guiats per a comprendre el que s’ha viscut, posar nom a les emocions i reforçar els vincles afectius i de suport mutu.

Quines activitats o dinàmiques es duen a terme durant els tallers?

Els tallers combinen dinàmiques vivencials adaptades a la franja de 6 a 12 anys i propostes de participació familiar. Es realitzen activitats d’expressió emocional (contes, dibuix, joc simbòlic, moviment), exercicis de respiració i calma, i dinàmiques cooperatives que afavorixen l’escolta i el treball en equip.

També s’inclouen moments de conversa guiada entre adults i menors, propostes de reconstrucció de rutines (acords familiars, 'caixa de recursos' per a moments difícils) i activitats comunitàries senzilles que reforcen el sentiment de pertinença i suport entre famílies.

Com es treballa la gestió emocional tant amb els xiquets i xiquetes com amb les seues famílies?

La gestió emocional es treballa de manera paral·lela i conjunta. Amb els xiquets i xiquetes s’utilitzen ferramentes pròximes al seu llenguatge: jocs per a identificar emocions, materials creatius per a expressar el que s’ha viscut sense forçar el relat, i recursos d’autoregulació (respiració, pauses, 'semàfor' emocional).

Amb les famílies s’oferixen pautes pràctiques per a acompanyar sense invalidar, millorar la comunicació a casa i sostindre límits amb empatia. En els moments compartits es facilita la creació d’un “llenguatge comú” d’emocions, de manera que adults i menors puguen parlar del que ha passat amb més seguretat, reconeixent necessitats i donant-se suport mútuament.

Quin impacte espereu que tinga el projecte en la cohesió familiar i la participació comunitària?

Esperem un impacte positiu en dos nivells. A nivell familiar, que millore la comunicació, es reduïsca la tensió associada al que es va viure i es reforcen vincles de cura, augmentant la sensació de seguretat i d’“equip” dins de la llar. A nivell comunitari, que les famílies recuperen espais de relació i generen xarxes de suport entre iguals des d’una vivència compartida i acompanyada. En conjunt, el projecte busca que la recuperació no siga individual ni aïllada, sinó sostinguda per la comunitat i per relacions familiars més fortes.

Quin paper ha tingut la convocatòria Transformem en Xarxa en la posada en marxa i el desenvolupament del projecte, i com ha contribuït al seu impacte social?

La convocatòria Transformem en Xarxa ha sigut clau per a convertir una necessitat detectada en un projecte estructurat i sostenible. D’una banda, ha aportat recursos i acompanyament per a planificar la intervenció amb criteris de qualitat (objectius, metodologia, avaluació i coordinació).

D’altra banda, ha facilitat el treball en xarxa entre entitats locals i col·laboradores, sumant capacitats i arribant a més famílies. Este impuls ha multiplicat l’impacte social: no sols s’atén el benestar emocional de les llars participants, sinó que es reforça el teixit associatiu i comunitari, generant una resposta col·lectiva davant de les conseqüències de la dana.