«La integració de la dona era la manera més natural d’enriquir la tradició»

Com contribueix este projecte a impulsar la integració de la dona dins la tradició valenciana de la vela llatina albuferenca?

Un dels objectius principals, era donar normalitat a la pròpia integració de la dona, i no sols això si no també per enriquir-nos totes i tots, amb la seua mirada. Poder sumar el punt de vista femení i al mateix temps amerar-nos uns i altres dels avantatges que això porta en sí mateix. Altres aspectes venien de la mà de la necessitat de renovació i ampliació de la nostra base social. Tot adobat pel problema general en la nostra societat de la falta de relleu generacional. També la necessitat per una part de créixer en persones associades, per a mantenir l’activitat. Revitalitzar-la amb altres activitats que venien donades precisament de l’ampliació del punt de vista, obrir-se en definitiva a la societat. A més de ser exemple i testimoni per al clivell dels joves que es troben entre dues generacions i que gràcies a l’exemple de les pròpies dones (mares, germanes i amigues) s’incorporen sense complexes i amb motivació.

Quin paper tenen les entitats col·laboradores en la preservació i transmissió d’esta tradició cultural?

En tenim que treballen diferents aspectes i totes igual d’importants i necessàries. Per una banda les que aporten el paradigma de la reivindicació social i el paper de la dona. Per altra les especialitzades en temes mediambientals, no debades estem en un Parc natural i és un element integrador, pel qual cal treballar en mantenir-lo i estimar-lo. Altres que per la seua indexació en el teixit social local, comarcal i dels valencians aporten la dinamització en col·lectius d’ampla base i llarga tradició, les falles en són l’exemple. Les que tenen el segell ancestral, atàvic del llegat cultural més primigeni, com els “porrots”. A part totes aquestes entitats comparteixen les mateixes motivacions i evitem el treball de conscienciació previ. Ja tot ve donat en el seu ideari i forma de treball. No naixem com a solució d’un problema, venim de la necessitat d’afermar el testimoni d’un relleu trencat i que s’ha de naturalitzar. Guanyar espais, bé que s’han perdut o bé on el paper de la dona no es pot vorejar per més temps. Totes les entitats ja ho practicaven i fomentaven.

Com s’articula el calendari d’activitats per a mantindre viva la pràctica de la vela llatina al llarg de l’any?

S’ajustem de diferent forma. Per una banda pels condicionants cada vegada més restrictius envers la nostra activitat col.lectiva al Parc natural. Per altra suportant les noves pràctiques, alienes precisament a les pràctiques sostenibles, que van envaint el nostre espai. Definitivament per l’impuls que necessita i el suport a la lliure pràctica individual i particular. En qualsevol cas minimitzar els impactes negatius que sovint apareixen per part de l’administració o els agents urbanitzadors i provinents del turisme malentès. Al capdavall donem en el marc general, una referència col·lectiva que podem mantenir des dels ports que tenen tripulacions i embarcacions tradicionals, per a fer la pràctica en les cites anuals entre març i setembre. Mantenim una activitat continuada en les diferents èpoques que si be no es destinen a la pràctica de la vela llatina, són indispensables per continuar els oficis que hi estan relacionats com la pesca amb la qual compartim la declaració de BICi de Bé d'interès cultura immaterial des de 2016 i que nosaltres impulsarem. Com els oficis artesans catalogats en 2019 com Fuster de ribera, calafat, mestre veler. Donem a conèixer les pràctiques dels llauradors, cinegètiques i de sosteniment del medi, en visites guiades, difusió i promoció del nostre bé natural.

De quina manera les activitats (eixides, tallers, exposicions…) afavoreixen la participació comunitària i l’aprenentatge compartit?

És fonamental la gent jove, baula de la cadena que ara està en perill de trencament. Són fonamentals i animem a tot el mon, especialment la gent jove a apuntar-se al llarg de tot el any. Al llarg de l’any ja hem instituït la campanya d’apuntar-se a la Fira de sant Sebastià, després celebrem amb els col·lectius de tota mena les seues dates importants: 8 de març, 19 de març, 25 de novembre, així com també anem allà on podem fer ressò dels treballs d’aquells que tenen com a centre dels seu punt de vista el nostre Parc Natural, centres d’EPA, tallers de dibuix i pintura, tallers de fotografia, ja hem celebrat II Simposi amb la participació d’especialistes i oberta a tots els públics. També mantenim els contactes amb els col·lectius de vela llatina d’arreu de la Mediterrània. Hem assolit un cert prestigi i referència, davant la constància i persistència dels nostres equips de treball i persones incondicionals que com a associades o simplement com a simpatitzants posen en valor allò en el que fermament treballem.

Quin ha sigut l’impacte del suport de la convocatòria Transformem en Xarxa en el desenvolupament del projecte?

Certament hem assolit resultats impensables, per una banda resultat de la necessitat real dels nostres sectors i per altra per la circumstància de la recent barrancada de 29 d’octubre de 2024. Vullga’m o no som resultat de les circumstàncies i en una societat com l’actual, trobar institucions com la Fundació Horta Sud, de llarga trajectòria i experiència junt la solvència i decidit suport de la gran quantitat de mecenes i voluntaris que aposten per afermar els seus supòsits i projectes arrelats a la realitat. El que hem pogut fer, amb dificultats s’hagueren fet possible sense la consideració que hem rebut per part de la Fundació Horta Sud. Per una part la capacitat de financiació prèvia de recursos econòmics obtinguts. Per altra la confiança, assessorament i acompanyament en tot moment per les persones que integren aquesta institució. Però sobretot pel model de bones pràctiques i responsabilitat de gestió que garanteix a la llum de totes i tots que vetlem així mateix en la precisa destinació dels esforços. Ara més aconseguir créixer un 25% en associades i al capdavall arribar a unes 1683 persones que han conegut directament el que fem i totes aquelles que indirecta també saben que estem ací. Seguim decididament, tot ens ha afermat en els moments més crítics i això és una vàlua. A part en la mirada posada en les noves tecnologies, que atrauran l’annexió de gent jove i d’aquells que també posen en valor allò que tenim i que no hem de perdre com a valor cultural i patrimonial valencià. Per una part compatibilitzem la idea de fer simuladors de navegació assistits en noves tecnologies i la construcció tradicional de barquets albuferencs, que també ens calen per tal d’universalitzar la pràctica a totes les persones que per algún motiu poden tindre qualsevol dificultat d’accedir directament.