Intercanviar un carril de trànsit a bici redueix les emissions un 45 %

Un equip de l'Institut Itaca de la Universitat Politècnica de València (UPV), en col·laboració amb l'Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat de València (UV), ha desenvolupat una metodologia que permet calcular les emissions de gasos contaminants generades pel trànsit en cada carrer de la ciutat de València, hora a hora. El sistema combina informació arreplegada pels sensors de trànsit ja instal·lats a la ciutat amb models d'emissió estandarditzats i reconeguts a nivell internacional.

Gràcies a aquest treball, ha sigut possible identificar les zones més afectades per la contaminació derivada del trànsit. Així, les zones més contaminades són els accessos nord (Av. de Catalunya, Av. Germans Machado) i oest (Av. del Cid, entrada per Tres Forques) de la ciutat. També destaquen pels alts nivells d'emissions altres vies amb gran densitat de trànsit com les avingudes Pérez Galdós i Giorgeta.

Segons l'estudi, en 2021 el trànsit rodat va generar a València més de 600.000 tones de gasos d'efecte d'hivernacle, a més de contaminants com a òxids de nitrogen, monòxid de carboni, compostos orgànics volàtils i partícules en suspensió.

L'impacte dels carrils bici

Aquest mètode permet avaluar l'impacte de la posada en marxa de noves mesures de mobilitat urbana sostenible. Com a exemple, l'equip de l'Institut Itaca va analitzar l'efecte de transformar un carril de trànsit en un carril bici en l'avinguda Regne de València. Després de la intervenció, les emissions en aquest tram es van reduir més d'un 45 % durant les hores de major circulació.

Un paso más cerca para construir un campus de la UPV en la Universidad de Beihang, en China

"El model permet estimar de manera directa l'impacte de mesures concretes, amb un nivell de detall que fins ara no era possible, això permet simular quines mesures tindrien major impacte en la reducció d'emissions i d'aquesta manera es podrien invertir els recursos disponibles de la manera més eficient possible", destaca Edgar Lorenzo Sáez, investigador de l'institut Itaca.

Reducció d'emissions entre 2016 i 2021

A més, l'estudi de l'equip de la UPV i l'IFIC constata una reducció progressiva de les emissions entre 2016 i 2021 a la ciutat de València. En aquest període, els contaminants com el monòxid de carboni i els compostos orgànics volàtils van disminuir més d'un 30 %. Aquest descens s'associa, segons es desprèn de l'estudi, a una menor presència de vehicles dièsel i a l'augment, encara limitat però creixent, de vehicles híbrids i elèctrics.

Las mujeres científicas inspiran a los más pequeños en la UPV

Un sistema més precís

Fins ara, el control de la qualitat de l'aire a València es basava en les dades de nou estacions fixes repartides per la ciutat. "Aquestes estacions no ofereixen una imatge completa de la ciutat. El nostre sistema permet cobrir tota la ciutat, fins i tot carrers i barris on no hi ha estacions de mesurament directe", destaca Jose Vicente Oliver, catedràtic de la UPV i investigador de l'institut Itaca.

"Aquesta capacitat d'anàlisi detallada és especialment útil per a planificar zones de baixes emissions, prioritzar intervencions en zones sensibles (com ara centres escolars o sanitaris) i comprovar si determinades mesures desplacen la contaminació a altres àrees o franges horàries. Això assegura que una mesura no desplace les emissions d'una zona de la ciutat a una altra, i provoque injustícies ambientals", hi afig Javier Urchueguía, catedràtic de la UPV i investigador de l'institut Itaca.

L’IFIC ha col·laborat en el tractament de les dades arreplegades per les més de 3.500 espires electromagnètiques distribuïdes per la ciutat per a mesurar la intensitat de pas de cotxes, bicicletes i patinets. "Les tècniques actuals d'anàlisi de dades han sigut clau per a depurar, validar i estructurar l'enorme quantitat d'informació generada pel sistema de gestió del trànsit", explica Miguel García Folgado, investigador del CSIC a l'Institut de Física Corpuscular. "Gràcies a això, ha sigut possible estudiar l'impacte del trànsit en la contaminació urbana amb una resolució espacial i temporal sense precedents, i identificar amb precisió els punts crítics d'emissions".

Per a dur a terme aquest estudi, l'equip de la UPV i l'IFIC van comptar amb la col·laboració de l'Ajuntament de València, que va facilitar l'accés a les dades del sistema de gestió del trànsit, i el finançament de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en el marc del projecte AVI AirLuisa.

DivAirCity

En un context d'emergència climàtica i creixent desigualtat urbana, el projecte europeu DivAirCity, liderat per la professora de la Universitat Politècnica de València (UPV) Elisa Peñalvo-López, es presenta com una iniciativa pionera per a repensar les ciutats des d'un enfocament més inclusiu, verd i resilient. Després de quatre anys de treball, el consorci internacional que impulsa aquesta proposta ha demostrat que és possible transformar els espais urbans en autèntics refugis climàtics, i a més promoure la participació de col·lectius històricament invisibilitzats.

Conformat per 24 organitzacions europees, DivAirCity ha intervingut en cinc ciutats pilot —Castelló (Espanya), Aarhus (Dinamarca), Bucarest (Romania), Orvieto (Itàlia) i Potsdam (Alemanya)— amb una visió clara: valorar la diversitat humana com a motor de canvi urbà. Xiquets, dones, persones majors, persones migrants, amb discapacitat o del col·lectiu LGTBI+ han sigut protagonistes en aquest procés de cocreació aportant idees i propostes per a transformar els seus barris en llocs més saludables, accessibles i sostenibles.

Especial atenció als grups més vulnerables

Segons la professora Peñalvo, "DivAirCity representa un exemple innovador de transformació urbana, impulsant la descarbonització mitjançant la integració de solucions basades en la natura i fonts d’energia neta. Esta iniciativa contribueix a millorar tant el confort tèrmic com la qualitat de l’aire per a tota la població, enfocat especialment en la protecció dels grups més vulnerables com ara xiquets i persones majors".

Des de la seua arrancada, DivAirCity va apostar per un model de governança participativa, promovent la creació de comunitats de pràctica en cada ciutat. A través de tallers, enquestes i activitats públiques, les veïnes i els veïns van compartir les seues necessitats, i experts del consorci —entre ells equips de la UPV— van analitzar les millors solucions per a convertir-les en intervencions reals.

Aprender, crecer, atreverse: cinco historias que despegaron en la Universitat Politècnica de València

El resultat ha sigut la implementació de mesures que combinen infraestructura verda, accessibilitat, tecnologia i salut pública, i que genera beneficis tangibles tant per al medi ambient com per a la qualitat de vida de la ciutadania.

Castelló: reducció de 7 °C en estiu

A la ciutat de Castelló, es va millorar la ruta entre el col·legi i el Casal Jove, amb un disseny pensat especialment per a persones amb mobilitat reduïda. S’hi van instal·lar pèrgoles verdes que generen ombra, bancs adaptats per a majors, voreres més amples i baranes en rampes i escales. A més, s’hi va incorporar un carregador solar accessible a través de l'aplicació mòbil del projecte. Aquestes actuacions han reduït la temperatura en la zona intervinguda fins a 7 °C a l’estiu, han incrementat les àrees verdes en 11 m² i han promogut la generació d'energia neta.

A Potsdam, una associació veïnal va liderar la creació d'un jardí comunitari, promovent la biodiversitat urbana i la participació ciutadana.

Innovació, joventut i tecnologia

Una de les accions més destacades del projecte ha sigut el concurs paneuropeu "My Sustainable City", en el qual joves d'entre 13 i 19 anys van proposar idees per a millorar les seues ciutats. El primer premi internacional va ser per a José Manuel Olmo i Noel Rodríguez, els qui van dissenyar una visió sostenible del Casal Jove de Castelló en Minecraft.

Catarroja anuncia un plan de formación frente a catástrofes naturales a través de la UPV

A més, DivAirCity ha desenvolupat una aplicació mòbil (disponible per a Android i iOS) que incentiva les persones usuàries a agafar rutes amb menor contaminació. A canvi, reben criptovalors canviables per recompenses, i així promouen hàbits sostenibles mitjançant la tecnologia.

Expansió internacional i llegat

L'impacte del projecte va més enllà de les cinc ciutats pilot. Un total de 20 ciutats agermanades de tot el món —entre aquestes Lviv, Bogotà, Dhaka o Freetown— han mostrat interès a replicar les seues metodologies, des de l'aplicació mòbil fins als processos de participació ciutadana. El resultat ha sigut la implementació de mesures que combinen infraestructura verda, accessibilitat, tecnologia i salut pública, i que genera beneficis tangibles tant per al medi ambient com per a la qualitat de vida de la ciutadania.