Els aiguamolls artificials de la Pipa i de l’Illa reduïxen la contaminació

Un estudi de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva i del Departament de Química Analítica de la Universitat de València (UV) posa de manifest que els aiguamolls artificials mitiguen de manera significativa la presència en l’aigua de contaminants, principalment agrícoles, però també urbans i industrials. La investigació, realitzada entre els anys 2020 i 2025, conclou que el Tancat de la Pipa i el de l’Illa, al Parc Natural de l’Albufera, van reduir la concentració en l’aigua d’eixida dels plaguicides i metalls pesants/metal·loides analitzats entre el 50 % i el 100 %, amb reduccions de concentració entre el 15 % i el 50 %.

El treball ha analitzat mostres de les aigües d’entrada, interiors i d’eixida, que aboquen directament o indirectament al llac de l’Albufera, del Tancat de la Pipa i del Tancat de l’Illa, a més de mostres de sediments, de macròfits i d’excrements d’aus herbívores. Els resultats mostren que els aiguamolls artificials van reduir la concentració en l’aigua d’eixida entre el 57 % i el 100 % dels fungicides, entre el 67 % i el 86 % dels herbicides i entre el 67 % i el 100 % dels insecticides. A més, les eficiències d’eliminació total van ser del 15 %, del 25 % i del 50 %, respectivament. D’altra banda, en el cas dels metalls, la concentració del 50 % dels elements va ser menor en les aigües d’eixida dels aiguamolls, amb variacions estacionals.

El treball també ha estudiat l’estat de les aigües arran de la dana del 29 d’octubre de 2024, que va provocar «concentracions significativament més altes de determinats plaguicides (concretament de carbendazim, metalaxyl, piperonyl butoxide, diuron, diazinon i chlorpyrifos)», però que van ser reduïdes en l’aigua d’eixida per l’acció d’estos aiguamolls.

A més de la configuració dels aiguamolls artificials, les propietats físiques i químiques particulars d’estos compostos van influir en la retenció de plaguicides, de manera que els immòbils (els menys solubles, que tendixen a depositar-se) s’acumulaven al sediment, i els mòbils (dissolts en l’aigua) eren incorporats per la vegetació i es detectaven finalment en els excrements d’aus herbívores.

Riscos ambientals

Els riscos ambientals associats a les concentracions de plaguicides, inclosos els compostos prohibits que encara es detecten en les aigües del parc natural, es van reduir notablement en les eixides dels aiguamolls artificials, fet que va evitar que aigües amb concentracions que suposen un risc moderat i alt acabaren en l’Albufera de València. Quant als metalls, encara que els nivells de risc general anaren baixos, el mercuri va superar els valors límit establits per la legislació europea, si bé la seua concentració es va veure reduïda en les aigües d’eixida.

«Els resultats d’este estudi reforcen el valor de les solucions basades en la naturalesa per a millorar la qualitat de l’aigua i protegir la biodiversitat», destaca Nuria Carabal, de l’equip investigador. «L’elevat nombre de contaminants encara detectats, incloent-hi diversos pesticides prohibits, juntament amb les concentracions de mercuri, posen de manifest la pressió persistent que continua suportant el parc natural i la important funció que desenvolupen els aiguamolls construïts», conclou la investigadora.