"Ens hem sentit recolzades per la societat civil i des del primer moment sabíem que tornaríem"

P. Com naix el Festival pel Sòl? Van haver-hi novetats en aquesta tercera edició? Quin va ser el programa d’activitats?

R. El Festival pel Sòl naix d’un encontre entre l’associació Mans al Terra, del Camp a la Taula i Música pel Clima. En aquell moment, les companyes de Música pel Clima acabaven d’adquirir l’escenari solar per a portar la música a espais naturals, i nosaltres sentíem que era una oportunitat idònia per a connectar amb més persones també a través de la música. En aquesta edició del festival hem volgut potenciar l’associacionisme i fomentar la conscienciació, informació i divulgació de les problemàtiques mediambientals. Ho hem fet a través d’un mercat associatiu i de productes agroecològics, on diverses entitats van ser convidades a participar i connectar amb el públic i més enllà d’això, un espai de connexió entre nosaltres.

Les entitats participants van presentar les seues propostes a un públic nombrós, que va superar les 200 persones. Aquesta trobada va propiciar una valuosa oportunitat per establir contactes, compartir visions i impulsar sinergies per a futures col·laboracions.

Al mateix temps que es desenvolupaven els concerts de: El Globo (Afrobeat & Reggae mediterrani) Voices of Africa (Highlife ghanés) i a Jenny Tyson Tyler (Covers).

La música té un poder emocional únic i va servir com a fil conductor per a unir-nos, conmoure’ns i fer-nos actuar. A més, col·laborant amb Música pel Clima i el seu escenari solar, estem participant en la campanya “1 concert, 1 arbre”, amb la qual sumem 3 arbres al bosc musical. I els arbres són els grans guardians del sòl, eviten la desertificació, absorveixen CO2 i generen biodiversitat.

En resum, creem un model de festival on tot està lligat a la cura del sòl.

P. Com hem dit, aquesta és la III Edició del Festival pel Sòl. El projecte ja compta amb una trajectòria i enguany es consolida amb la col·laboració d’altres entitats. Com ha sigut aquesta unió i que vos aporta?

R. La unió dona sentit a un procés que porta construint-se durant diversos anys, que va més enllà de l’acte del festival i que s’ha anat desenvolupant sempre des de la connexió entre la música i la regeneració del sòl.

Les nostres associacions han establert nombroses sinergies a través de diversos esdeveniments. Destaquen les Jornades Regeneratives, una iniciativa anual de Del Camp a la Taula, que enguany tindran lloc els dies 3 i 4 d’octubre. També vam unir forces per a l’esdeveniment de llançament del projecte «Sembrant Resiliència» d’hort comunitaris regeneratius, realitzat a principis de juny passat per Mans al Terra, Del Camp a la Taula i AFPEM (Associació de Familiars i Persones amb Malaltia Mental) Horta Sud, a la qual es va sumar Música pel Clima.

P. Al vostre projecte parleu de la importància de promoure la resilliència comunitària. Què vol dir això? Per què penseu què és important reflexionar al voltant d’aquest concepte?{"anchor-link":"true"}

R. La resiliència comunitària és un principi que es basa en el suport mutu i en el reconeixement entre nosaltres. El segle XXI ve carregat de situacions que, si bé estava clar que anaven a succeir, la nostra societat no està preparada per a afrontar-les. La ciutadania necessita fer un pas endavant, o obrir els ulls i adonar-se que no pot delegar la seua seguretat, el seu futur en mans de terceres persones i que té capacitat i necessitat d’afrontar-ho.

La resiliència té tres potes: la primera passa per aguantar l’impacte d’allò que ens ha succeït, seguida d’una adaptació a la nova realitat que s’ha produït i, finalment, treballar per a la transformació del context utilitzant els esdeveniments com a oportunitats d’aprenentatge i creixement. Això és possible des de la participació col·lectiva i, d’alguna manera, és el que nosaltres impulsem amb aquests encontres.

P. Després d’un any tan complicat marcat per la dana, com valoreu poder tornar a realitzar activitats en les que puga participar tot el poble?{"anchor-link":"true"}

R. D’alguna manera ens hem sentit recolzades per la societat civil i des del primer moment sabíem que tornaríem. Tornar a realitzar activitats per a tot el poble o, millor dit, per a tota la comarca, és una satisfacció des de dues perspectives.

D’una banda, una confirmació que recuperem les nostres forces, capacitats i objectius i, per una altra, la possibilitat d’oferir un espai on no està present tot el viscut en la dana, on les persones tenen l’oportunitat de desconnectar encara que només siga per un xicotet espai de temps i fer així un pas més en eixe procés de sanació tan necessari que hi ha ara mateix en la nostra comarca.

P. Creieu que el “Festival pel Sòl” és extrapolable a altres municipis? O fins i tot a l’àmbit comarcal?{"anchor-link":"true"}

R. És necessari que ens vegem com una comarca, que deixem de veure’ns com a pobles separats, que els espais físics on vivim condicionen les nostres identitats. El Festival pel Sòl no és només d’Albal, és un festival que inclou totes i tots, un festival que es concep com quelcom que va més enllà dels límits administratius.

P. “El Festival pel Sòl” ha rebut enguany una ajuda en convocatòria d’ajudes Transformem en Xarxa, impulsada per Caixa Popular, Fundación Telefónica, Grupo Ugarte Automoción, Universitat La Florida, Lacomunicación, Milar-Comelsa i la Fundació Horta Sud. Què significa aquesta ajuda per a vosaltres i per al projecte? 

R. És un impuls que possibilita el donar una dimensió adequada al festival en base al que això significa. Les dues primeres edicions es van dur a terme amb fons propis i, si bé van ser dos moments importants, aquesta tercera edició, en comptar amb una part de les despeses cobertes per aquesta ajuda, hem pogut centrar els nostres esforços a ampliar la col·laboració amb altres entitats i persones amb qui compartir aquesta proposta que el que busca és la confluència d’energies que done poder i sentit a tot el que fem per a regenerar el sòl i recuperar-nos com a societat.