Un anell verd metropolità per a blindar l’Horta Sud davant futures riuades

Un potent anell verd metropolità que connecte l’horta, el parc natural del Túria i l’Albufera, és la clau de l’estratègia de regeneració dels territoris rústics afectats per al dana de 2024, elaborada per investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) amb la col·laboració del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), a instàncies de la Generalitat Valenciana.

"S’inclouen dos projectes preexistents i madurs que podrien ser implementats en breu: la connexió del Jardí del Túria de València des del seu tram final fins al Assut del Repartiment i la renaturalització i millora de la capacitat d’evacuació del Pla Sud, integrant-lo en el seu entorn", expliquen els investigadors.

L’estratègia es basa en tres eixos: hidrològic – hidràulic, social i ambiental i inclou zones de laminació o d’acumulació controlada (ZACs) i parcs metropolitans coincidents amb les principals vies de fluxos desbordats, denominats parcs verds ‘fluents’.

"No podem actuar només pensant en un benefici o funció exclusiva, hem de maximitzar el resultat de les inversions a llarg termini", afirma Eduardo Rojas, professor de la UPV coordinador de l’estudi.

Renaturalització i millora

La fragmentació i reducció de sòl rústic a l’Horta Sud ha potenciat la fragilitat del territori davant esdeveniments extrems, segons els investigadors: "Necessitem urgentment integrar la gestió del sòl rústic a les estratègies d’adaptació al canvi climàtic. Per a això, l’horta ha de ser una infraestructura verda i activa, que a més és font d’aliments sans i de proximitat, al costat del seu inestimable valor patrimonial i cultural".

L’estratègia de regeneració inclou el desenrotllament de noves zones verdes i la protecció de les existents, que arreplegaran l’aigua pluvial i oferiran beneficis socials.

Entra les accions previstes es troben la creació de vies verdes per a mobilitat sostenible (a bicicleta o a peu), il·luminades i segures; la cura i recuperació de les séquies, que faciliten la circulació de l’aigua i proporcionen frescor, a més de previndre el col·lapse del sistema de recollida d’aigües negres pel fang que aporten les inundacions i la cessió de zones agrícoles condicionades al cultiu efectiu de produccions, com l’arròs, en zones amb el risc d’inundació, que poden aprofitar l’aigua depurada.

La fragmentació i reducció de sòl rústic a l’Horta Sud ha potenciat la fragilitat del territori davant esdeveniments extrems, segons els investigadors: "Necessitem urgentment integrar la gestió del sòl rústic a les estratègies d’adaptació al canvi climàtic. Per a això, l’horta ha de ser una infraestructura verda i activa, que a més és font d’aliments sans i de proximitat, al costat del seu inestimable valor patrimonial i cultural".

Accions a dur a terme

Per a evitar el col·lapse de les xarxes de sanejament, com va succeir després de la dana, “cal separar les aigües de sanejament o “negres” de les aigües pluvials, com ja es fa en altres països”. “Si no, amb les pluges torrencials la depuradora col·lapsa, l'aigua bruta s'aboca a la mar i la contaminació arriba al peix que consumim i a l'aigua de la mar en el qual ens banyem”.

L'aigua de pluja pot circular per xarxes obertes en les zones urbanes. “Són espais que donen frescor, verdor i un so agradable a les ciutats”, expliquen.