Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Secciones

Espanya respira per damunt dels límits recomanats per l’OMS

Un informe publicat per IQAir alerta que més del 90 % dels països del món tenen una qualitat de l’aire perjudicial per a la salut de les persones

Núvol de pols provocat pel fang sec de la dana que va envoltar la capital valenciana després de la barrancada.

Núvol de pols provocat pel fang sec de la dana que va envoltar la capital valenciana després de la barrancada. / J. M. López

València

Espanya continua lluny de complir els estàndards internacionals de qualitat de l’aire. Així ho reflectix l’últim informe anual de l’empresa suïssa IQAir, que torna a situar bona part de les ciutats espanyoles per damunt dels nivells recomanats per la Organización Mundial de la Salud, especialment pel que fa a les partícules fines PM2,5.

L’estudi, que analitza la concentració de partícules fines PM2,5 en milers de ciutats de tot el món, situa Espanya en una posició intermèdia en el rànquing global: lluny dels països més contaminats, però encara molt per damunt dels valors considerats segurs per a la salut. L’OMS fixa en 5 micrograms per metre cúbic el límit anual recomanat per a estes partícules, un llindar que la majoria de ciutats espanyoles continua superant.

Segons l’informe, només un xicotet percentatge de ciutats al món complix les directrius sanitàries, fet que evidencia la magnitud del problema a escala global. En el cas espanyol, la situació no és d’emergència com en algunes regions d’Àsia, però sí que revela un patró persistent vinculat al model de mobilitat, la densitat urbana i determinades activitats econòmiques.

A esta situació se suma l’impacte del canvi climàtic, que agreuja els episodis de contaminació. Les onades de calor afavorixen la formació d’ozó i l’estabilitat atmosfèrica dificulta la dispersió de contaminants, mentre que fenòmens com les intrusions de pols sahariana eleven els nivells de partícules en suspensió.

Encara que algunes ciutats han avançat en mesures com les zones de baixes emissions (ZBE), la seua implantació continua sent irregular. De fet, dos terços de les urbs obligades per llei encara no han aplicat estes restriccions tres anys després de la seua aprovació, fet que limita l’eficàcia de les polítiques públiques contra la contaminació.

La Comunitat Valenciana, entre l’estabilitat i l’alerta

A la Comunitat Valenciana, les dades reflectixen una situació relativament més favorable, encara que lluny de ser òptima. Les principals ciutats presenten nivells de contaminació moderats dins del context espanyol, sense arribar als pics d’altres grans urbs, però superant igualment els límits recomanats per l’OMS.

València apareix com un dels punts amb major concentració de contaminants, especialment en àrees amb alta densitat de trànsit. La capital autonòmica manté registres de PM2,5 i NO₂ que, encara que continguts en comparació amb Madrid o Barcelona, continuen representant un risc per a la salut pública.

En l’extrem contrari, Benicàssim i Castelló de la Plana se situen entre les ciutats amb millor qualitat de l’aire del país. Este bon comportament s’explica per diversos factors, entre ells una menor densitat de trànsit, la influència de les brises marines i una menor pressió industrial en comparació amb altres grans nuclis urbans.

L’informe de IQAir insistix que la contaminació de l’aire no és només un problema ambiental, sinó una qüestió de salut pública de primer ordre. Reduir els nivells de partícules fines és clau per a disminuir la càrrega de malaltia associada a la pol·lució.

Tracking Pixel Contents