El CSIC avança en la reproducció controlada de la "chirla" mediterrània

Un estudi de l’Institut d’Aqüicultura Torre de la Sal (IATS), centre del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a Castelló, ha aconseguit avançar en el coneixement del cicle reproductiu en captivitat de la tellerina, una espècie de cloïssa típica de la Mediterrània les poblacions naturals de la qual porten més d’una dècada en declivi. El treball, publicat en la revista científica Aquaculture, obri la porta a futurs programes de repoblació controlada dels bancs marisquers mediterranis.

La tellerina (Chamelea gallina) viu en fons arenosos poc profunds i és un dels mol·luscs bivalves de major valor econòmic en zones com la Comunitat Valenciana, Catalunya i Andalusia. En la dècada dels noranta es capturaven més de 100.000 tones anuals en la Mediterrània, mentre que en l’actualitat les xifres s’han reduït aproximadament a la meitat.

«Això es deu principalment a la sobrepesca i, possiblement, també a la combinació de malalties i els efectes del canvi climàtic», explica Carlos Saavedra, investigador del CSIC en l’IATS i autor principal de l’estudi.

Condicions necessàries per a reproduir l’espècie

Per a intentar revertir esta situació, el grup de Canvi Global, Conservació i Genètica d’Espècies Marines de l’IATS-CSIC, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat de Pàdua (Itàlia), ha identificat les condicions necessàries per a reproduir l’espècie en criadors de manera controlada.

Els investigadors comprovaren que un condicionament previ d’entre quatre i cinc setmanes, basat en alimentació amb microalgues i sense alterar la temperatura de l’aigua, permet obtindre exemplars sexualment madurs. Posteriorment, els animals responen a la inducció de la posta mitjançant xocs tèrmics alternant temperatures d’entre 17 i 27 graus.

Este procediment permet aïllar els gàmetes dels reproductors i realitzar fertilitzacions in vitro sota un control estricte dels aparellaments. Segons Saavedra, esta metodologia facilita seleccionar quins individus participen en la reproducció i controlar millor la descendència generada en criador.

L’estudi advertix, no obstant això, que no basta amb induir la posta per a garantir l’èxit dels programes de repoblació. Els investigadors analitzaren mitjançant tècniques d’ADN la variabilitat genètica de les poblacions criades en captivitat i detectaren que esta és considerablement menor que la de les poblacions salvatges.

David Cordero, membre de l’equip encarregat de l’anàlisi genètica, ha advertit que esta pèrdua de variabilitat pot limitar, a llarg termini, la capacitat d’adaptació davant l’escalfament de la mar, les malalties, els paràsits o noves espècies invasores.

Per això, l’estudi proposa un control estricte de la reproducció i l’ús de tècniques genètiques per a determinar quants reproductors són necessaris per a minimitzar la pèrdua de diversitat genètica durant les repoblacions.

A més, la investigació subratlla que les altes temperatures registrades en les costes mediterrànies durant els últims estius estan reduint la capacitat reproductiva de la tellerina, fet que podria explicar les dificultats per a recuperar els bancs naturals malgrat el tancament de nombroses zones de pesca des de fa més de deu anys.